Xantofil·la

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicXantofil·la
Substància químicaclasse estructural de compostos químics Modifica el valor a Wikidata
Cicle xantòfil

Les xantofil·les (del grec, xanthós 'groc' i phyllon 'fulla')[1] són un grup de compostos químics pertanyents al grup dels carotenoides. que contenen un o més àtoms d'oxigen a la seva estructura. Són pigments fotosintètics que es troben a la natura, juntament amb els carotens;[1] de fet, deriven dels carotens per oxigenació.[2] També es poden obtenir per síntesi química.[3] Són més resistents a l'oxidació que les clorofil·les i proporcionen tons groguencs a les fulles seques.

Les xantofil·les van ser descobertes per Vladimir Nikolaevich Lubimenko en algues l'any 1927.[2] Com la resta de carotenoides, tenen dues funcions principals: actuar com a pigments antena i també com a fotoprotectors, no únicament en organismes fotosintètics, sinó també en teixits animals.[2]

Una de les aplicacions de les xantofil·les és el seu ús com a additius alimentaris. S'obtenen per extracció. El seu codi genèric dins la Unió Europea és E161 i els de les diverses xantofil·les autoritzades com a additius són: Flavoxantina (E161a), luteïna (E161b) criptoxantina (E161c), rubixantina (E161d), violaxantina (E161e), rodoxantina (E161f), cantaxantina (E161g), zeaxantina (E161h) i astaxantina (E161).[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xantofil·la

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Xantofil·la». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 16 gener 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 Mallorquí Fernández, Noemí. Estudi dels carotenoides en espècies marrons de bacteris verds del sofre: diversitat, ecofisiologia i regulació (pdf) (tesi). Girona: Universitat de Girona, setembre 2003. ISBN 84-688-5455-7 [Consulta: 16 gener 2022]. 
  3. 3,0 3,1 «E161 - Xantófilas» (en castellà). Aditivos alimentarios. [Consulta: 16 gener 2022].