Afidoïdeus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAfidoïdeus
Aphidoidea
Aphids feeding on fennel.jpg
Afidoïdeus sobre una tija de fonoll
Període
Permià a l'actualitat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHemiptera
SuperfamíliaAphidoidea
Pierre André Latreille, 1802
Famílies
Modifica les dades a Wikidata

Els afidoïdeus (Aphidoidea) són una superfamília d'insectes hemípters del subordre dels esternorrincs, coneguts popularment com a pugons. Són de mida peita i s'alimenten xuclant la saba de les plantes,[1] perjudicant-les greument i éssent vectors de virus de les plantes.[2]

Són un grup amb un gran èxit biològic.[3] Inclou 10 famílies i 4.400 espècies conegudes, 250 de les quals són plagues agrícoles i forestals. La seva mida varia entre d'un a deu mil·límetres.

Entre els seus enemics naturals es troben coleòpters (marietes), dípters (sírfids), vespes paràsites (Aphidoletes aphidimyza), aranyes cranc (tomisoïdeus)[4] neuròpters (crisòpids), i fongs entomopatògens com Lecanicillium lecanii i els Entomophthorales.

Distribució[modifica]

Cosmopolita però especialment en zones temperades. Poden migrar a grans distàncies principalment transportat pel vent. Per exemple el pugó de l'enciam (Nasonovia ribisnigri) es creu que ha passat de Nova Zelanda a Tasmània d'aquesta manera.[5] Aphids have also been spread by human transportation of infested plant materials.

Relació amb fil·loxera i adèlgids[modifica]

Afidoïdeus, adèlgids i fil·loxèrids estan estretament relacionats i s'ubiquen ja sigui en la superfamília Aphidoidea (Blackman i Eastop, 1994) o en dos superfamílies (Phylloxeroidea i Aphidoidea).[6]

Reproducció[modifica]

Afidoïdeu parint
Afidoídeus juvenils sobre el marxívol Helleborus niger

Algunes espècies d'afidoïdeus tenen complexes i poc corrents adaptacions reproductives entre les quals s'inclouen tenir a la vegada reproducció sexual i reproducció asexual .[2][7]

Molts afidoïdeus tenen partenogènesi cíclica i viviparisme. A la primavera i l'estiu pràcticament només hi ha femelles, els ous passen l'hivern són de les anomenades femelles fundadores. A la tardor té lloc la reproducció sexual ovípara segurament causada pels canvis en el fotoperíode i la temperatura i la davallada en les fonts d'aliment.

Referències[modifica]

  1. (McGavin, George C. Bugs of the World. Facts on File, 1993, p. 86. )
  2. 2,0 2,1 Bugs of the World, George C. McGavin, Facts on File, 1993, ISBN 0816027374
  3. Piper, Ross. Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals. Greenwood Press, 2007, p. 6–9. ISBN 978–0–313–33922–6. 
  4. Photo de tomisoïdeu menjant Aphis asclepiadis, Anurag Agrawal, Phytophagy Laboratory, Department of Ecology and Evolutionary Biology and Department of Entomology at Cornell University.
  5. Courtney, Pip. «Scientist battles lettuce aphid». Landline, Australian Broadcasting Corporation, 30-10-2005. [Consulta: 1r gener 2007].
  6. Aphid Ecology - An optimization approach, Second Edition, A.F.G. Dixon, Springer; 2nd ed. edition (1997), ISBN 0412741806
  7. About 10% of aphid species produce generations that alternate between woody and herbaceous plants (page 87 of Bugs of the World, George C. McGavin, Facts on File, 1993).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Afidoïdeus