Sírfids

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaSírfids
Syrphidae
Syrphidae poster.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Diptera
Subordre Brachycera
Secció Aschiza
Superfamília Syrphoidea
Família Syrphidae
Subfamílies
Modifica dades a Wikidata
Sírfid a Gironella

Els sírfids (Syrphida) són una família de dípters braquícers de l'infraordre dels asquizis amb 6.107 espècies repartides en 209 gèneres.[1] La seva distribució és cosmopolita excloent els deserts i les parts més extremes de la tundra.[2][3]

Característiques[modifica]

Els sírfids es caracteritzen per tenir l'abdomen amb ratlles grogues i negres o taronges i negres, imitant uns l'aspecte de les abelles, altres el de les vespes, i altres o el dels borinots, però són insectes totalment inofensius, que n'imiten d'altres perillosos pel seu fibló, fenomen conegut com a mimetisme batesià.

Història natural[modifica]

Volen amb moviments molt precisos i, fins i tot, poder arribar a aturar-se en ple vol i quedar-se totalment quiets, sols movent les ales. S'alimenten bàsicament de pol·len i de nèctar de les flors, però també de pugóns, per la qual cosa són molt beneficiosos, no tan sols pel seu paper de pol·linitzadors, sinó també com a mitjà de control natural de les poblacions de pugons.

Les larves dels sírfids es desenvolupen sovint en aigües estancades. Els adults s'agrupen amb freqüència prop de les plantes, la seva principal font de nèctar i pol·len. Algunes espècies habiten en llocs més insòlits, com per exemple els membres del gènere Volucella que es poden trobar als nius de borinots i els del gènere Microdon que es troben en nius de tèrmits. Altres es troben en la vegetació en descomposició.

Referències[modifica]