Flamenc del Carib

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Phoenicopterus ruber)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaFlamenc del Carib
Phoenicopterus ruber
American Flamingo - Phoenicopterus ruber.jpg
Audubon-Flamingo.jpg
Il·lustració de John James Audubon per al seu llibre The Birds of America.
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Phoenicopteriformes
Família Phoenicopteridae
Gènere Phoenicopterus
Espècie Phoenicopterus ruber
(Linnaeus, 1758)
Modifica dades a Wikidata
Crani

El flamenc del Carib (Phoenicopterus ruber) és una espècie de flamenc gran, molt relacionat amb el flamenc rosat i el xilè. És l'únic flamenc nadiu de l'Amèrica del Nord.

Descripció[modifica]

  • Fa una llargària de 120–140 cm.
  • Els mascles pesen uns 2,8 kg, i 2,2 kg les femelles.
  • La major part del plomatge és rosat, amb un to molt més fort que el del flamenc rosat. Les plomes de cobertura són roges, i les rèmiges primàries i secundàries negres.
  • El bec és blanc i rosa, amb la punta negra.
  • Les potes són completament de color rosa.

Hàbitat i distribució[modifica]

El seu hàbitat preferit és l'habitual en la família: llacunes salades, aiguamolls i llacs salobres costaners o interiors. Viu a les Illes Galápagos, zona costanera de Colòmbia i Veneçuela i illes properes, nord de les Guaianes i Brasil. Península de Yucatán, a Mèxic, i al Carib septentrional, a les Bahames, la Hispaniola, Cuba i les Illes Turks i Caicos. Els albiraments al sud de Florida es consideren animals captius escapats, però també poden arribar aus fins als Everglades des de la península del Yucatán i també, en altres casos, autèntics emigrants des de Cuba.

Taxonomia[modifica]

Antany es considerava conespecífic amb el flamenc rosat i el xilè, especialment amb el primer. Avui es consideren tres espècies diferents.

Reproducció[modifica]

Com les altres espècies de flamenc, pon un ou blanc sobre una base de fang, entre maig i agost, covant-lo durant 28 a 32 dies. Ambdós pares tenen cura dels joves durant un període de fins a 6 anys, en què arriben a la maduresa sexual.

Alimentació[modifica]

S'alimenta de larves aquàtiques i crustacis que filtra del fang amb el seu especialitzat bec.

Hàbits[modifica]

No són autèntics migradors, però desenvolupen moviments relacionats amb la cria i la cerca d'aliment. La població de les illes Galápagos és sedentària. La longevitat és d'uns 40 anys, una de les més llargues entre les aus. [1]

Referències[modifica]

  1. IUCN (anglès)


Bibliografia[modifica]

  • Blake, E. R., 1977. Manual of Neotropical Birds. Vol. 1. University of Chicago Press. 674 p.
  • Kahl, M. P., 1975: Distribution and numbers. A: Flamingos, Kear, J. i Duplaix-Hall, N. (editors). T. i A. D. Poyser Ltd. Berkhampstead. 246 p.


Enllaços externs[modifica]