Pausànies (geògraf)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pausànies - en grec: Παυσανίας, en llatí Pausanias - (s. II dC) historiador, viatger i geògraf grec, visqué a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli. És conegut per la seva extensa obra Descripció de Grècia, en la qual fa un retrat de l'Antiga Grècia amb testimonis de primera mà i esdevé un magnífic punt d'encontre entre la filologia clàssica i l'arqueologia contemporània.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Es creu que va nàixer a Lídia (Àsia menor). Va viatjar per Grècia, Macedònia, Itàlia i algunes zones d'Àsia i l'Àfrica.

Coneixia la costa occidental d'Àsia Menor, però els seus viatges van dur-lo molt més enllà de les fronteres de Jònia. Abans de viatjar a Grècia, sembla que va visitar Antioquia i Jerusalem, així com la ribera del riu Jordà. A Egipte, veié les piràmides, mentre que, al temple d'Ammó, li mostraren amb orgull l'himne que va enviar-hi un dia Píndar. A Macedònia, és quasi segur que havia vist la tomba que, segons la tradició, era d'Orfeu. A Itàlia, per altra banda, va veure la Campània i les meravelles de Roma. Fou un dels primers en descriure les restes de Troia i de Micenes.

El seu principal interès foren els monuments, especialment les escultures i les pintures, dels períodes arcaic i clàssic en els seus contextos històrics; i el substrat religiós (cultes, cerimònies, creences), pels quals mostrava una profunda sensibilitat. La seva obra s'articula a partir dels seus viatges tant ciutats com a recintes sagrats de l'Hèl·lade, amb cert interès per la topografia. No tingué gaire en compte textos posteriors al 150 aC, encara que l'atragueren els monuments del seu temps -sobretot els d'Adrià. Fou testimoni ocular d'allò sobre el que escrigué i la seva precisió, malgrat algunes imprecisions provades, ha sigut corroborada per les dades arqueològiques ulteriors. Tot i mantenir un punt de vista personal, fou notable l'admiració que feren germinar dins seu l'Antiga Grècia (Atenes, Esparta, Delfos i Olímpia principalment) i els seus compatriotes més cèlebres.

Obra[modifica | modifica el codi]

Article principal: Descripció de Grècia

La seva Descripció de Grècia o Periple de Grècia (en grec: Ελλάδος Περιήγησις, literalment "recorregut per Grècia") és comparable a les guies turístiques actuals. Descriu les observacions fetes durant els seus viatges i les seues investigacions personals, reconeixent la seva ignorància sobre un tema quan es dóna el cas. Parteix d'un itinerari pel Peloponès i per una part de la Grècia septentrional. A més, aporta una informació molt acurada sobre els monuments artístics i algunes llegendes relacionades amb ells. Descriu nombroses cerimònies sagrades i costums culturals, introduint tot sovint relats que parteixen de la història, del mite i de l'etnografia. Queda palesa la importància que rep l'observació amb les referències als pins, a la costa arenosa de l'Èlide i a altres detalls topogràfics que esdevenen rellevants en una presentació comparativa de la topografia del passat i del present. Sobretot a l'última secció dels relats, s'enumeren els productes naturals: les maduixes silvestres de l'Helicó, els dàtils de l'Àulide o l'oli d'oliva de Titorea, les tortugues d'Arcàdia o els blancs estornells de Cil·lene.

S'atribueixen a Pausànies mèrits com el de trobar el lloc on s'enterrà a Plató: a l'Acadèmia que ell fundà, als afores d'Atenes. I a pesar que la seva obra té poca rellevància literària, es considera una font valuosa d'informació històrica sobre la topografia, els monuments i els cultes locals de l'Antiga Grècia. La descripció de l'art religiós i de l'arquitectura d'Olímpia i Delfos, tot i que, quan recorreguí les regions més apartades de Grècia, es sentí atret per tota mena d'imatges divines curioses i primitives, per les restes sagrades i per molts altres santuaris i indrets misteriosos. A Tebes, veié els escuts dels que finaren a la batalla de Leuctra i les restes de la casa de Píndar. Contemplà també les escultures d'Hesíode i d'Arió de Metimna i el retrat de Polibi, a les ciutats d'Arcàdia.

S'intueix el seu interès pels fenòmens naturals, les restes que denoten activitat sísmica, la presència de marees, les mars gelades del nord o el sol meridional que al solstici d'estiu no produeix ombra a Siene per la part topogràfica de l'obra.

L'obra fou publicada per primera vegada a Venècia, l'any 1516, per Aldus. James Frazer, que edità la primera traducció a l'anglès de Pausànies (1898 en 6 volums), afirmà sobre l'autor: «sense ell les ruïnes de Grècia serien com a molt un laberint sense indicacions, un enigma sense resposta».

La seva obra es divideix tradicionalment en deu llibres:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pausànies (geògraf)