Caranos de Macedònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCaranos de Macedònia
Aigai- Before 520-500 BCE.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IX aC Modifica el valor a Wikidata
Argos (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle VIII aC Modifica el valor a Wikidata
Vergina (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia argèada Modifica el valor a Wikidata
FillsCoinos Modifica el valor a Wikidata
PareTemen i Aristodamidas (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Caranos (en llatí Caranus, en grec antic Κάρανος o Καρανός "Káranos" o "Karanós") fou un rei heràclida, (que podria ser un fill de Temen), va governar entre el 808 aC i el 778 aC fundador mític de la Dinastia argèada a finals del Segle IX aC. Podria haver sigut germà d'Hirneto, Falces, Cerines, Agreu i Arquelau.

La llegenda diu que va anar a Macedònia amb un grup de grecs tot seguint un ramat de cabres i va entrar a la ciutat d'Aigae un dia d'una intensa pluja i una espessa boira, que va impedir que els habitants els veiessin i va ocupar la ciutat. Va recordar una consulta feta a l'Oracle de Delfos, que li havia dit que busqués un imperi allà on el guiessin les cabres. Va donar a la ciutat el nom d'Aigea (αἵγεια de la cabra) en commemoració del fet.

Heròdot dóna una versió diferent que sembla que Tucídides va copiar. Diu que el primer rei i fundador del Regne de Macedònia va ser Perdicas I, i no reconeix els seus mítics antecessors. S'ha proposat que les dues tradicions són en essència les mateixes, la d'Heròdot era la més freqüent i la que feia a Caranos fundador de la dinastia era pròpia de la ciutat d'Argos. Els historiadors Diodor de Sicília i Justí el consideren el primer rei històric del Regne de Macedònia.[1]

Pausànies explica perquè els macedonis mai erigien trofeus quan guanyaven una batalla. Diu que Caranos en va erigir un quan va vèncer al seu veí Cisseu, i va arribar un lleó enviat per l'Olimp que el va destruir. Llavors va entendre que havia pres una mala decisió, ja que el trofeu aprofundia l'enemistat dels vençuts.[2]

Referències[modifica]

  1. 1.Caranus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 609
  2. Pausànies. Descripció de GrèciaIX, 40