Alexandre I de Macedònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlexandre I de Macedònia
Oktadrachm of Alexander I 498 – 454 BCE.jpg
Biografia
Naixement segle VI aC
Mort 454 aC
regne de Macedònia
Religió Religió a l'antiga Grècia
Activitat
Ocupació Esportista
Família
Família Dinastia argèada
Fills Alcetas II of Macedon Tradueix
Perdicas II
Filip de Macedònia
Estratonice (esposa de Seutes rei dels odrisis)
Pare Amintes I de Macedònia
Germans Gigea
Modifica les dades a Wikidata

Alexandre I fou el desè rei de Macedònia (després de Kisseos), fill d'Amintes I de Macedònia.

El 507 aC va arribar al país Megabazos, enviat persa, per demanar provisions i submissió. Encara era rei Amintes, Al banquet que es va donar als delegats de Megabazos, van demanar la presència de les dames, i el rei va accedir, però després foren ofeses pels perses i el príncep Alexandre les va fer retirar amb el pretext de què anaven a posar-se més maques. En lloc d'elles va fer tornar a uns quants joves disfressats de dona, que van matar als perses. Quan Megabazos va veure que no tornaven va enviar a Bubares amb un cos d'exèrcit cap a Macedònia, però Alexandre es va lliurar del càstig donant a la seva germana Gigis en matrimoni al general persa.

Poc temps després (vers 498 aC) Alexandre va succeir al seu pare al tron. El 492 aC Alexandre es va haver de sotmetre al general persa Mardoni durant la invasió de Xerxes. Alexandre va acompanyar l'exèrcit persa i es va guanyar la confiança de Mardoni, i després de la batalla de Salamina fou enviat a Atenes com un dels delegats que van proposar la pau a Atenes, però que els atenencs varen rebutjar. Alexandre, tot i que estava sotmès a Pèrsia, afavoria secretament als atenencs, i el dia abans de la batalla de Platees va informar als caps d'Atenes dels plans de Mardoni de combatre l'endemà.

Se l'esmenta per darrer cop el 463 aC quan Cimó d'Atenes va recuperar Tàsos. En el regnat d'Alexandre Macedònia va tenir una rellevant expansió territorial.

Va morir el 454 aC i el va succeir Perdicas II de Macedònia.

Fou el primer membre de la família reial que va competir als jocs olímpics i hi fou admès després de provar la seva ascendència grega.