Varasdat d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Varasdat fou rei d'Armènia del 374 al 378.

Varazdat (Վարազդատ en armeni, llatí Varasdates) fou un rei Arsàcida d'Armènia que va regnar del 374 al 378. Va succeir el seu oncle i rei de Pap d'Armènia, i va ser enderrocat en 378; la vídua de Pap, Zarmandukht, va ocupar després el tron armeni. Refugiat a Roma, després es va exiliar a Bretanya, on probablement va morir en una data desconeguda.

Deposat el rei Pap d'Armènia, l'emperador Valent va nomenar rei a Varasdat de la família arsàcida, segurament un nebot d’Arshak II i per tant nét de Tigranes VII d'Armènia, reconegut per les seves capacitats. Mushel I Mamikonian, cap del partit pro-romà, fou posat al seu costat com a mentor.

En política exterior, i després d'algunes derrotes dels romans, el xa Shapur II va reclamar o bé l'evacuació romana d'Armènia ("font constant de conflictes") o bé de la meitat oriental d'Ibèria on governava Sauromaces II. Valent ho va rebutjar, però va enviar dos llegats, el magister equitum, Víctor Magistrianus i a Urbici (Urbicius), dux de Mesopotàmia, al rei persa per discutir el tema del reconeixement del nou rei armeni i el protectorat romà a Ibèria. Van explicar a Shapur que les seves peticions eren injustes perquè els armenis tenien el dret a viure d'acord a la seva pròpia llei, i si les tropes romanes destacades per protegir al rei d'Ibèria es veien obstaculitzades en el seu moviment, la guerra seria inevitable. Valent creia que aquesta seriosa amenaça seria suficient, ja que comptava engrossir les files dels seus auxiliars armats gots, poble al que havia autoritzat recentment a instal·lar-se a Tràcia. Al seu retorn, els dos llegats, però, van cometre l'error d'acceptar dues regions (l'Astianene i la Belabitene) sense l'autorització real, que va oferir una nova oportunitat per negociar a Shapur.

A la fi de 376, Shapur va enviar una ambaixada dirigida per Suren a Valent, que va oferir les dues regions acceptades il·legalment pels llegats romans a canvi de concessions romanes. Suren va tornar amb un missatge que els romans es negaven a negociar i que llançarien una invasió de Pèrsia a la primavera del 377. La resposta de Shapur no va tardar: les dues regions foren recuperades pels perses i les tropes romanes foren assetjats a Ibèria Occidental. A principis del 377, els gots es van revoltar i Valent es va veure obligat a negociar i fins i tot a retirar les tropes d'Armènia per sufocar la revolta. Va morir el 9 d'agost del 378 a la batalla d'Adrianòpolis.

En política interior aviat van començar els conflictes entre els nobles. Bat o Sembat Saharuni aspirava al càrrec de sparapet, i va acusar a Mushel Mamikonian d'aspirar al tron i de participar amb els romans a l'assassinat de Pap. Varasdat va escoltar i va invitar a Mushel a un dinar on Bat Saharuni el va matar. L'assassí fou nomenat sparapet. La casa dels Mamikonian va rebre com a cap a Vatshé Mamikonian. Però dos germans de Mushel, anomenats Manel i Koms, que per raons desconegudes eren a la cort de Pèrsia (Fauste de Bizanci diu que era una residència forçada) i havien participat en una campanya contra l'imperi Kuixan en la qual els perses havien patit una greu desfeta; aprofitant el desconcert persa per aquesta derrota, Manel i Koms es van escapar i en arribar a Armènia, Vatché va renunciar a favor de Manel Mamikonian a la direcció dels Mamikonian; el nou cap va reclamar el títol de sparapet, que considerava hereditari. Els Mamikonian van aixecar els seus fidels i es van enfrontar a les forces reials i de Saharuni a Karin (Erzurum) i Manel va posar en fugida al rei. Hemaiak i Artaxes, fills de Manel, volien matar Varasdat però Manel ho va impedir i el va deixar marxar. Els Mamikonian van exercir represàlies contra els lleials al rei, entre ells Garegin Rechtuni (cunyat d'un dels Mamikonian de nom Hamazasp, fill de Manel), que fou assassinat, i Bat Saharuni i el seu fill (el fill fou executat davant del pare abans de matar aquest). Varasdat va fugir a territori romà on fou confinat a Britània on probablement va morir. Varasdat fou un dels darrers a participar en les olimpíades antigues. Moises de Khorene diu que va guanyar la competició de boxa, probablement l'any 360.

Alguns autors com Cyril Toumanoff atribueixen dos fills a Varasdat: Khosrov IV i Vram Shapuh.

Bibliografiae[modifica | modifica el codi]

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 152 à 156, « Règne de Varazdat ».
  • Moïse de Khorène (trad. Annie et Jean-Pierre Mahé), Histoire de l'Arménie, Gallimard, coll. « L'aube des peuples », Paris, 1993 (ISBN 2-07-072904-4), p. 284-285.
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 87-88.