Pap d'Armènia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPap d'Armènia
 rei d'Armenia 

Dades biogràfiques
Naixement 353
Mort 374 (20/21 anys)
Activitat professional
Ocupació Sobirà
Dades familiars
Dinastia Llista de nakharars
Cònjuge Zarmandukht
Fills
Pares Arshak II d'ArmèniaPharantzem
Germans
Modifica dades a Wikidata

Pap fou rei d'Armènia del 370 al 374.

Joventut[modifica]

Era fill del rei Arshak II d'Armènia i de la reina Pharantzem. Mort el seu pare a mans dels perses, la reina es va refugiar a la fortalesa d'Artakert o Artagers a la província d'Arshauroniq amb el tresor reial, i va enviar al seu fill Pap a territori romà on li fou assignada residència a Neocesarea al Pont.

Primers intents de ser rei[modifica]

El 369 Cilax i Artaban, governadors perses que havien canviat de badòl, van obtenir el suport d'alguns nobles i van enviar una ambaixada a l'emperador Valent perquè envies a Pap amb les insígnies reials i un exèrcit. La delegació anava encapçalada per Mushel Mamikonian. Valent i va accedir i va encarregar al dux Terenci de portar a Pap a Armènia però no li va donar les insígnies reials.

Així Pap fou portat al país però sense suport militar i Shapur va enviar allí un exèrcit. Pap, Cilax i Artaban van fugir cap a Còlquida, on Pap va estar cinc mesos amagat. Les forces perses no el van trobar però mentre un exèrcit persa assetjava Artakert on encara estava la reina. Una epidèmia va delmar les defenses i al cap de 14 mesos es va haver de rendir i els perses van ocupar la fortalesa i es van apoderar del tresor reial. Enviada a Pèrsia va morir de maltractaments. Armènia fou assolada patint especialment Artaxata (les muralles destruïdes), Valarshapat (totalment destruïda), Eruandashat (destruïda) Zarehavan (prop de Bagravand, també destruïda), Zarishat, Van (incendiada i destruïda totalment) i d'altres. Hi va haver també persecució religiosa i s'esmenta el cas del capellà Zuith d'Artaxata que fou mort per no abjurar.

Shapur II va venir al país acompanyat de Merujan Ardzruni i de Vahan Mamikonian. El rei va acampar a les runes de Zarehavan on va exercir cruels represàlies com fer aplanar als captius per les potes dels elefants, o fer desfilar despullades les dones dels nakharars (algunes d'elles van passar després a l'harem del rei). Les represàlies foren molt fores a la Siunia, governada pel príncep Andok, pare de la reina Pharantzem.

Merujan Ardzruni i Vahan Mamikonian van rebre el govern del país i van intentar implantar-hi el mazdeisme. Qui es va negar va patir cruels represàlies, com la dona de Garegin Rechtuni, de nom Hamazaspuhi, que tot i que era cunyada de Vahan Mamikonian fou penjada dels peus a una torre. Tomàs Ardzruni escriu que Vahan Mamikonian va desfermar tal odi al país que fou assassinat pel seu propi fill Samuel.

Pap al tron[modifica]

Vers el 370 l'emperador Valent va enviar per fi un exèrcit sota el comandament del comte (comites) Arinteus (que Amià Marcel·lí anomena Até). Els romans van expulsar als perses i Pap, retornat de la Còlquida, restaurat al poder i proclamat rei. El nou rei es va acostar al patriarca Narsès i en va rebre consells de govern. Mushel Mamikonian, que va tenir un paper destacat a la lluita, fou nomenat sparapet i va obtenir victòries sobre perses i els seus vassals ibers i aghuans.

Pap va fer reconstruir les ciutats destruïdes o algunes almenys.

El 25 de juliol del 373 el rei va enverinar al patriarca Nersès al palau de Khakh a la Acisilene. El patriarcat va passar a l'ardiaca anomenat Albianus, Shahak (Khat) o Husik de Manazkert fins a la seva mort (373-377). Les seves protestes contra la massacra dels Kamsarakan quasi li van costar la vida. Les protestes de l'arquebisbe de Cesarea de Capadòcia, Sant Basili, que tenia el dret d'entronitzar al patriarca armeni, no foren ateses. La família d'Albianus va conservar el patriarcat amb el seu parent Zaven I (377-381) i el germà d'aquest, Aspurakes I (381-386).

Enganyat per Shapur II de Pèrsia, el rei va fer matar a Cilax i Artaban, dels que sospitava que conspiraven. Els seus caps foren enviats al rei de Pèrsia. Shapur, després d'això va demanar a Valent de respectar el tractat entre Roma i Persia signat per Jovià, però l'emperador romà va rebutjar i el general Arinteus va adoptar una posició de força a les fronteres entre Armènia i Pèrsia. Pel seu costat l'altra general, el dux Terenci, va enderrocar al rei d'Ibèria i va restaurar vers el 370 a Sauromax (Saurmag II d'Ibèria), rei favorable a Roma que havia governat ja del 361 al 368.

Amià Marcel·li diu que Terenci, en els seus comunicats a l'emperador, desvirtuava els fets del rei Pap. Probablement no exagerava massa. Finalment l'emperador romà va decidir posar fi al regne de Pap, que fou enviat a Tars a Cilícia, per una suposada entrevista amb Valent. Però allí, tot i que fou tractat com a rei, fou retingut i no va poder veure a l'emperador. Quan es va assabentar dels comunicats de Terenci el rei es va escapar amb 300 cavallers cap Armènia. Una legió fou enviada a la seva persecució, per retornar-lo viu o mort. A l'Eufrates Pap i els seus van quedar aturats però van aconseguir passar fent servir llits com improvisades armadies i van poder escapar. L'emperador va posar en la seva persecució al comites Daniel i al tribú dels escoltaires Barzimeres amb mil arquers lleugerament armats, però Pap es va poder escapar per un camí de muntanya i va poder arribar a Armènia.

Mort del rei[modifica]

Però contra el que preveia l'emperador roma, Pap va restar lleial a Roma, i Fauste de Bizanci sospita que va ser per consell de Mushel Mamikonian. Però Valent, escoltant a Daniel i Barzimeres, rancorosos del seu fracàs, va decidir eliminar a Pap tot i la seva fidelitat i ho va encarregar, segons Amià Marcel·li, a Trajà, comandant de la força d'ocupació romana a Armènia. Aquest va invitar al rei a un dinar a Khou, al Bagrevand, prop del campament romà i un auxiliar barbar va donar mort al rei. Segons Fauste de Bizanci, l'encarregat de l'assassinat fou Terenci i diu que el nakharar Gunel d'Antzevatziq va matar a un dels legionaris que van perpetrar físicament l'assassinat.

L'emperador va nomenar rei a Varasdat de la família arsàcida, probablement un nebot d'Arshak II

Família[modifica]

Estava casat amb una dona de nom Zarmandukht, d'origen desconegut, amb la qual va tenir dos fills:

Referències[modifica]

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 143-152.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pap d'Armènia Modifica l'enllaç a Wikidata