Mesrob d'Armènia
![]() Pintura de Francesco Maggiotto (1750-1805) | |
Nom original | (hy) Մեսրոպ Մաշտոց ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Մեսրոպ Մաշտոց, Mesrob Maixtots 361 (Gregorià) ![]() Sürügüden ![]() |
Mort | 17 febrer 440 ![]() Edjmiatsín ![]() |
Sepultura | Església de Sant Mesrop (Osakan, Armènia) |
Dades personals | |
Grup ètnic | Armenis ![]() |
Religió | Església Apostòlica Armènia ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Lingüística i traducció ![]() |
Ocupació | traductor, lingüista, traductor de la Bíblia ![]() |
Període | Regne d'Armènia ![]() |
Alumnes | Koryun (en) ![]() ![]() ![]() ![]() |
monjo | |
Celebració | Església Catòlica, Església Ortodoxa, Església Armènia, protestantisme |
Canonització | Antiga |
Pelegrinatge | Osakan |
Festivitat | 17 de febrer |
Iconografia | Com a monjo, escrivint o amb un llibre amb l'alfabet armeni |
Obra | |
Estudiant doctoral | Anania Syunetsi (en) ![]() ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Mesrob Maixtots, en armeni Մեսրոպ Մաշտոց (Hatsik, Armènia, 361 - Edjmiatsín, 17 de febrer de 440) fou un monjo i teòleg armeni, creador de l'alfabet armeni i també Alfabet georgià. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Vida[modifica]
Mesrob Maixtots nasqué a Hatsekats (Taron, antiga Armènia). Segons el seu biògraf Koriun, deixeble seu, Mesrob fou educat, però no en la religió, i aprengué el grec i el persa i afganès i a causa del seu enginy fou nomenat secretari personal del rei Cosroes III, per a qui escrivia els decrets i edictes en ambdues llengües. En una crisi espiritual que el portà a voler apropar-se a Déu, deixà la cort i es retirà a un monestir, fent-s'hi monjo. Visqué en pobresa i pregària i estudiant les Sagrades Escriptures.
Armènia estava llavors dividida: una part era sotmesa a l'Imperi Romà d'Orient i l'altra a Pèrsia, i l'Església Armènia era una de les poques institucions que mantenia les dues parts unides i amb una identitat nacional. Se'n reformà la litúrgia i es creà una literatura sacra pròpia, que foren obra de molts autors, entre els quals destacaren Mesrob, Isaac i el rei Vramxapuh, successor de Cosroes III en 394.
Cap al 394, Mesrob, amb el permís del Catholicos d'Armènia Sahak Partev, començà a recórrer el país per evangelitzar-ne els pagans. Mentre era al districte de Golthn, trobà que la manca d'una escriptura que pogués reproduir bé la llengua armènia era un obstacle per a la difusió de les Escriptures i les obres litúrgiques i religioses. Aquestes obres es difonien en grec, persa i siríac, la qual cosa impedia que fossin conegudes dels armenis. Així, Mesrob va començar a concebre un alfabet que permetés escriure aquesta llengua. Amb l'aprovació del rei i el patriarca Isaac i l'ajut del bisbe Daniel de Mesopotàmia i del monjo Rufí de Samòsata, va emprendre el projecte i va crear un alfabet de trenta-sis lletres (s'hi afegiren dues lletres més al segle XII).
La primera frase escrita per Mesrob amb la nova escriptura fou el començament del llibre dels Proverbis de Salomó:
« | Per a conèixer la saviesa i la disciplina, per comprendre les dites profundes, per adquirir una instrucció il·luminada | » |
— Llibre dels proverbis, 1:2, ճանաչել զիմաստութիւն եւ զխրատ, իմանալ զբանս հանճարոյ Ճանաչել զիմաստութիւն եւ զխրատ, իմանալ զբանս հանճարոյ |
L'alfabet armeni es creà en 406, donant inici a la literatura armènia i enfortint la identitat nacional dels armenis, que es mantingueren culturalment separats dels perses i els grecs. Mesrob fundà diverses escoles al país per difondre el nou alfabet.
Monestir d'Amaras (Nagorno Karabakh) on Mesrob fundà la primera escola on s'ensenyà l'alfabet armeni.
Veneració[modifica]
El Martirologi romà celebra el sant el 17 de febrer: En Armènia, Sant Mesrob, doctor dels armenis, deixeble de Sant Narset i escrivà del palau reial, convertit en monjo, creà un alfabet perquè el poble pogués ésser instruït en les Sagrades Escriptures, traduí els dos Testaments i compongué himnes i altres càntics en llengua armènia.
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mesrob d'Armènia |