Mesrob d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Mesrob Maixtots, o
Mesrob d'Armènia
Mesrop Mashtots by Francesco Majotto.jpg
Pintura de Francesco Maggiotto (1750-1805)
monjo
Naixement Մեսրոպ Մաշտոց, Mesrob Maixtots
361
Hatsik (Armènia)
Mort 17 de febrer de 440
Etxmiadzin
Sepultura Església de Sant Mesrop (Osakan, Armènia)
Ocupació teòleg, traductor, lingüista, Bible translator i secretari
Commemoració en Església Catòlica, Església Ortodoxa, Església Armènia, protestantisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Osakan
Festivitat 17 de febrer
Fets destacables Creador de l'alfabet armeni
Iconografia Com a monjo, escrivint o amb un llibre amb l'alfabet armeni
Modifica dades a Wikidata


Mesrob Maixtots, en armeni Մեսրոպ Մաշտոց (Hatsik, Armènia, 361 - Etxmiadzin, 17 de febrer de 440) fou un monjo i teòleg armeni, creador de l'alfabet armeni. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Vida[modifica | modifica el codi]

Mesrob Maixtots nasqué a Hatsekats (Taron, antiga Armènia). Segons el seu biògraf Koriun, deixeble seu, Mesrobo fou educat, però no en la religió, i aprengué el grec i el persa i a causa del seu enginy fou nomenat secretari personal del rei Cosroes III, per a qui escrivia els decrets i edictes en ambdues llengües. En una crisi espiritual que el portà a voler apropar-se a Déu, deixà la cort i es retirà a un monestir, fent-s'hi monjo. Visqué en pobresa i pregària i estudiant les Sagrades Escriptures.

Armènia estava llavors dividida: una part era sotmesa a l'Imperi Bizantí i l'altra a Pèrsia, i l'Església Armènia era una de les poques institucions que mantenia les dues parts unides i amb una identitat nacional. Se'n reformà la litúrgia i es creà una literatura sacra pròpia, que foren obra de molts autors, entre els quals destacaren Mesrob, Isaac i el rei Vramxapuh, successor de Cosroes III en 394.

Cap al 394, Mesrob, amb el permís del Catholicos d'Armènia Sahak Partev, començà a recórrer el país per evangelitzar-ne els pagans. Mentre era al districte de Golthn, trobà que la manca d'una escriptura que pogués reproduir bé la llengua armènia era un obstacle per a la difusió de les Escriptures i les obres litúrgiques i religioses. Aquestes obres es difonien en grec, persa i siríac, la qual cosa impedia que fossin conegudes dels armenis. Així, Mesrob va començar a concebre un alfabet que permetés escriure aquesta llengua. Amb l'aprovació del rei i el patriarca Isaac i l'ajut del bisbe Daniel de Mesopotàmia i del monjo Rufí de Samòsata, va emprendre el projecte i va crear un alfabet de trenta-sis lletres (s'hi afegiren dues lletres més al segle XII).

La primera frase escrita per Mesrob amb la nova escriptura fou el començament del llibre dels Proverbis de Salomó:

« Per a conèixer la saviesa i la disciplina, per comprendre les dites profundes, per adquirir una instrucció il·luminada »
Llibre dels proverbis, 1:2, ճանաչել զիմաստութիւն եւ զխրատ, իմանալ զբանս հանճարոյ
Ճանաչել զիմաստութիւն եւ զխրատ, իմանալ զբանս հանճարոյ

L'alfabet armeni es creà en 406, donant inici a la literatura armènia i enfortint la identitat nacional dels armenis, que es mantingueren culturalment separats dels perses i els grecs. Mesrob fundà diverses escoles al país per difondre el nou alfabet.

Veneració[modifica | modifica el codi]

El Martirologi romà celebra el sant el 17 de febrer: En Armènia, Sant Mesrob, doctor dels armenis, deixeble de Sant Narset i escrivà del palau reial, convertit en monjo, creà un alfabet perquè el poble pogués ésser instruït en les Sagrades Escriptures, traduí els dos Testaments i compongué himnes i altres càntics en llengua armènia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mesrob d'Armènia Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]