Vatshé Mamikonian

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVatshé Mamikonian
Վաչե Մամիկոնյան
Mamikonians.svg
Emblema de la família Mamikonian
Biografia
Mort 338
Es coneix per Vencedor de Valarshapat
Activitat
Ocupació sparapet de Khosrov II d'Armènia
Rang militar Sparapet
Família
Família Mamikonian
Fills Manel Mamikonian
Pare Artavazd I Mamikonian Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Vatshé o Vatshe Mamikonian (armeni Վաչե Մամիկոնյան) fou sparapet d'Armènia en temps del rei Khosrov II d'Armènia (s. IV).

Era fill d'Artavazd I Mamikonian, el membre més antic conegut de la família Mamikonian, qui fou sparapet vers l'any 300.[1]

Els feudals Manavazian (senyors de Manavazkert o Malazgird) i el Urduni (senyors del Ordoru) es van enfrontar durament a Armènia.[2] El rei va intentar posar pau però no ho va aconseguir i ho va encarregar a Vatshé Mamikonian, que va exterminar a les dues cases, i les seves terres foren donades en part als bisbes de Manzakert i Basean. Vatshé Mamikonian i Vahan Amatuni també van derrotar als bzuni del Bzouniq (regió de Khelat) que s'havien aliat als perses, i els hi van confiscar les terres. Sanatruk, príncep aghuan de la regió de Phaitarakan (la regió a la confluència entre el Kura i l'Araxes) que restava fidel al paganisme, va envair Armènia ajudat pels alans i altres tribus del Caucas i van assetjar a Khosrov II a la fortalesa de Tariunq (després Bayazid)[3] a la província de Kogovit, però el rei amb l'ajut del Vatché Mamikonian, Bagrat Bagratuni, Vahan Amatuni, Mehudak Rechtuni, i Garegin Rechtuni, i de forces romanes dirigides pel general Antíoc, va poder-los rebutjar i els invasors foren derrotats prop de Valarshapat, i després altre cop davant Oshakan (regió d'Aragatzotn), batalla en la qual Sanatruk va morir. Vatché fou substituït al front dels Mamikonian pel seu fill Vasak Mamikonian.[4] Un altre Vatché Mamikonian, de filiació no establerta (possible fill de Vardan Mamikonian), va dirigir la família vers el 376 després de l'assassinat de Mushel I Mamikonian, per decisió del rei, però va abdicar quan va arribar Manel Mamikonian de Pèrsia vers el 377.

Referències[modifica]

  1. Settipani, 2006, p. 131-132 i 309.
  2. Grousset, 1947, p. 129.
  3. Grousset, 1947, p. 130.
  4. Grousset, 1947, p. 129 et 132.

Bibliografia[modifica]

  • Grousset, René. História da Armênia das origens à 1071, 1947. 
  • Settipani, Christian. Continuidade das elites em Bizâncio durante a idade das trevas. Os príncipes caucasianos do império dos séculos VI ao IX. Paris: de Boccard, 2006. ISBN 978-2-7018-0226-8. 
  • Toumanoff, Cyril. As dinastias do Cáucaso cristão: da Antiguidade ao século XIX: tabelas genealógicas e cronológicas, 1990.