Vardan II Mamikonian

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVardan II Mamikonian
Vardan Mamikonyan medal.jpg
Nom original (hy) Վարդան Մամիկոնյան
Biografia
Naixement 388
Artaxata Tradueix
Mort 3 juny 451 (62/63 anys)
Q16369954 Tradueix
Causa de mort Mort en combat
Grup ètnic Armenis
Activitat
Ocupació Militar
Professors Mesrob d'Armènia
Rang militar Sparapet
Conflicte Batalla d'Avarayr
Enaltiment
Família
Família Mamikonian
Cònjuge Doustr Tradueix
Fills Shushanik Tradueix
Vardanoysch Mamikonian Tradueix
Pares Hamazasp Ier MamikonianSahakanoysh Tradueix
Germans Hmayeak Mamikonian Tradueix i Hamazaspian Mamikonian Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.

Era fill d'Hamzasp Mamikonian i de Sahakanukht, i pert tant net del pare de la darrera, el patriarca Sant Sahak.

El 421 els armenis van aprofitar la guerra civil a Pèrsia per revoltar-se sota la direcció de Nersès Djidjrakatsi i van expulsar a les guarnicions perses, però els nakharars no es van avenir entre ells i cadascun va governar les seves terres durant uns tres anys. Sant Sahak va enviar al seu nét a demanar ajuda a Bizanci sense èxit. Vers el 423 els nakharars van demanar al rei Bahram que els hi donés com a rei a Artaxes, el fill de Vahram-Shapuh. Segurament fou Sant Sahak que va fer la petició i segons Moisès de Khoren la delegació la formaven el seu nét Vardan II Mamikonian i el cap de la cavalleria Sembat Bagratuni. Bahram va accedir i el jove príncep (d'uns 18 anys) fou proclamat rei sota el nom de Artaxes IV d'Armènia.

Vardan va acompanyar al seu avi a Pèrsia quan aquest fou cridat per Bahram V, i deposat, el 428. Vardan va quedar presoner a Pèrsia.

El 432 el rei Bahram V va accedir a alliberar a Vardan Mamikonian i a Gazavon el jove de la família de Shirak, que foren restituïts en els seus honors.

El 450 Vardan II Mamikonian, va anar a Bizanci per no haver-se de convertir al mazdaisme, però quan estava de camí el marzban Vasak de Siunia el va fer cridar i va tornar. Vahan Amatuni li demanava que agafés la direcció de la revolta que Vasak no podia agafar perquè tenia dos fills com a ostatges. Finalment Vardan va anar a Ankl (Àngel) on ja havia esclatat una revolta cristiana local, i va decidir encapçalar l'aixecament. Les forces dels nakharars que es van unir a la rebel·lió es van concentrar a Shahapivan. Vasak va quedar sorprès per l'amplada de l'aixecament, i es va veure forçat a unir-se als revoltats. Els mags foren arrestats arreu i molts executats i les guarnicions foren sorpreses i massacrades. Entre les ciutats preses pels rebels hi havia Artataxa, Olakan, Van i d'altres.

Els perses van reaccionar i un exèrcit que estava a la regió de Derbent lluitant contra els huns es va desplaçar cap Armènia i es va acantonar a Aghuània, a la frontera amb terres armènies. Per la seva banda els rebels van demanar ajuda a Bizanci on Marcià acabava de succeir a Teodosi II. Però Marcia, sota consell del cap de la milícia d'orient, Anatol, i del comites d'orient (amb seu a Antioquia) Florentius, va preferir mantenir la neutralitat, enfrontat com estava als huns (acampats a Hongria i Romania).

Els rebels es van organitzar en tres exèrcits: el primer a les ordres de Nershapuh Remposian, s'encarregaria de defensar el sud-est (districtes d'Her i Zaravand); el segon, sota ordres de Vardan Mamikonian, el nord-est, a tocar d'Aghuània; i el tercer va quedar a les ordres de Vasak de Siunia. Les forces del darrer estaven formades pels nakharar més indecisos (Bagratuni, Khorkhoruni, Apahuni, Vahevuni, Paluni, Gabelian i Urdz).

Els perses van entrar al país creuant el Kura i van acampar a la riba del Khalkhal, encara a l'Aghuània. Allí els va atacar Vardan que els va derrotar. Vardan va perseguir els perses fins a Derbent, d'eon va expulsar la guarnició persa, i que va entregar als aghuans. Un tractat d'amistat fou signat amb els huns que dominaven des del Caucas a la Gàl·lia.

Però mentre Vasak va trair als rebels amb una part de la noblesa i va fer ostatges entre les cases més hostils, com els Mamikonian i els Kamsarakan, ostatges que va tancar en alguna fortalesa de Siunia. Vasak dominava Garni (prop d'Erevan), Oshakan, Armavir i Artaxata.

En tornar Vardan, Vasak va evacuar la regió que dominava, bàsicament l'Airarat, i es va retirar a la Siunia, que l'any següent va ser envaïda per Vardan (451). Vasak va passar a Pèrsia. Es va entrevistar amb Yazdgard II i va aconseguir un edicte de tolerància i una amnistia pels rebels, i així va tornar a Armènia on molts nakharars es van passar al seu bàndol (Rechtuni, Khokhoruni, Vahevuni, Bagratuni, Apahuni, Gabelian, Urdz, Baluni i Aamatuni).

Els perses però no van tardar a enviar un exèrcit a Armènia (maig del 451) per liquidar als rebels de Vardan. Van creuar el Kura i van entrar a Phatakaran, encara en territori d'Aghuània. Vardan va donar la direcció de les famílies traïdores a germans, fills o nebots que estaven disposats a seguir-lo. Els perses van passar poc després a territori armeni per el sud-est, districtes d'Her i Zarevand. Vardan els va sortir a l'encontre i la batalla decisiva es va lliurar a la vora del Artaz, prop de la vila d'Avarair (2 de juny de 451). A la batalla, que fou guanyada pels perses, va morir Vardan que fou guanyada pels perses. Sa germà Hemaik Mamikonian va morir uns mesos després quan encapçalava la rebel·lió a la regió de Taiq. La direcció de la família va passar a Vahan, Vasak i Artaxes (fills d'Hemaik) i als germans Hamazasp, Artavàs i Mushel (fills de Vartan II), tots presoners a Pèrsia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vardan II Mamikonian Modifica l'enllaç a Wikidata