Artaxes IV d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Artàxies IV o Artaxes IV d'Armènia (en armeni Արտաշես Դ) fou rei d'Armènia del 423 al 428

Era fill de Vram-Shapuh i a la mort del seu pare el 714, quan tenia 10 anys, no fou acceptat pels nakharars.

El 423 després d'un període d'anarquia entre el 721 i el 723 en què el rei Shapuh (Shapur) va sortir del país per reclamar el tron persa (i va morir) i els nakharars van governar els territoris respectius sense autoritat central, els mateixos nakharars van demanar al rei Bahram V de Pèrsia el nomenament d'Artaxes com a rei i els hi fou concedit.

El rei va demostrar des del principi una afició per les dones exagerada per l'època. Els nakharars aviat van criticar els hàbits dissoluts del rei i el van voler deposar. Sant Sahak el patriarca no els va secundar. Els nakharars, enutjats, van enviar una delegació a la cort de Ctesifont dirigida pel monjo Surmak de Manzakert que va fer una acusació de Sant Sahak. Bahram V va fer cridar a Sant Sahak i al rei Artaxes i els va deposar. Armènia fou incorporada com a província a Pèrsia i Surmak va substituir a Sant Sahak com a Patriarca. L'administració d'Armènia va passar a un marzban (governador províncial), sent el primer Veh-Mihr-Shapur d'Armènia (428-442).

Bibliografia i referències[modifica | modifica el codi]

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p.
  • Moisès de Khoren, Histoire de l'Arménie, L'aube des peuples, Gallimard, Paris, 1993 (ISBN 2070729044).
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990,