Vardan III Mamikonian

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVardan III Mamikonian
Biografia
Floruitsegle VI Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarzban of Armenia (en) Tradueix (574 (Gregorià)–576 (Gregorià))
Marzban of Armenia (en) Tradueix (573 (Gregorià)–573 (Gregorià))
Marzban of Armenia (en) Tradueix (572 (Gregorià)–573 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaMamikonian Modifica el valor a Wikidata
PareVasak Mamikonian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansQ105582340 Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Vardan III Mamikonian fou cap de la rebel·lio nacional armenia del 571.

El marzban Suren va continuar intentant establir el mazdaisme com a religió del país. El 570 (o 571) el marzban va fer matar Manuel Mamikonian cap del partit nacional. Això fou un greu error doncs tots els nakharark del partit nacionalista es van revoltar. La direcció de la rebel·lió fou assumida per son germà Vardan III Mamikonian i pel patriarca Hovhannes II Gabelian. Els rebels es van concentrar a Artaxata (primavera del 571 o febrer del 572). El poble de Dvin es va revoltar i Suren i la seva guàrdia foren massacrats. La guarnició persa va fugir, però els perses van tornar i la van recuperar. Els rebels van demanar ajut a Constantinoble i l'emperador Justí II els hi va acordar (572). Vardan III va entrar per segona vegada a Dvin, després d'una lluita que va comportar la destrucció parcial de la ciutat.

El general Mihran Mihrevandak fou nomenat llavors marzban d'Armenia i va entrar al país revoltat, amb un exèrcit de vint mil homes. Vardan III Mamikonian va fer front a Mihran a la plana de Khalamakh, a Taron, el va derrotar i li va prendre els elefants. Mihran va evacuar Armènia (573 o 574).

El 575 va acabar la treva entre Pèrsia i els romans d'Orient i es va reprendre la guerra. El mateix rei va assumir la direcció de les operacions a Armènia i va creuar el país per Artaz, Bagrevand, Bassèn i Karin (Erzurum) des on va arribar fins a Capadòcia, on va incendiar Sebaste (Sivas). Allí va marxar un exèrcit romà d'Orient i el rei es va retirar cap a Melitene. Vardan III Mamikonian es va unir a l'exèrcit romà d'Orient. A la plana de Melitene es va lliurar una batalla de dos dies, on els perses foren derrotats i Cosroes va haver de fugir. Cosroes va aconseguir passar per l'Arzanene cap a Pèrsia. A la batalla va morir el Mobadh dels Mobadhs (Mag dels mags, màxima figura religiosa del mazdeisme).

El 577 Cosroes va enviar un altre exèrcit a Armènia sota la direcció de Tahm-Khusro. L'exèrcit va triomfar a Bolorapahat (a Bassèn) i a Kethin (Bagrevand) i va arribar fins a Teodosiòpolis, on fou rebutjat pel comte romà d'Orient Maurici (després emperador). Tahm va passar a l'Arzanene, però Maurici el va seguir i, per impedir que la regió esdevingués una base contra els romans d'Orient, va deportar en massa a tota la població cap a Xipre. Els rebels armenis de Vardan III Mamkonian, sense ajut romà d'Orient, van haver-se de limitar a xoc menors.

Vers el 581 el marzban Pahlav va guanyar una batalla al Shirak. Vardan II Mamikonian es va retirar a territori romà d'Orient i va passar al servei de l'emperador junt amb els seus fidels i els nakharark aliats.