Arzanene

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaArzanene

Localització
Aghdznik'.jpg
38° 00′ 00″ N, 41° 41′ 00″ E / 38°N,41.683333°E / 38; 41.683333
Modifica dades a Wikidata

Arzanene fou una província de l'antiga Armènia[1] sota jurisdicció de l'imperi romà centrada en la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, que s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, i anava a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri integrant els districtes d'Ankl (Ingilene), Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene). Cap a l'any 300 estava dirigida pel nakharar armeni [Bakur] o Pakur.. El seu nom venia del llac Arzan (Arzen) o de la ciutat d'Arzen (a la riba del llac). Alzini és el nom que els urartians i assiris donaren a un país situat al sud-est de Bidlis, més tard anomenat Altzniq o Arzanene pels armenis. Correspon almenys en part a l'Alzi.

El 577 el rei Cosroes I de Pèrsia va enviar un exèrcit a Armènia sota la direcció de Tahm-Khusro. L'exèrcit va triomfar a Bolorapahat (a Basean) i a Kethin (Bagrevand) i va arribar fins a Teodosiòpolis, on fou rebutjat pel comte bizantí Maurici. Tahm va passar llavors a l'Arzanene però Maurici el va seguir i per impedir que la regió esdevingués una base contra Bizanci va deportar en massa a tota la població cap a Xipre. El comte Maurici (més tard emperador) va construir a la frontera, entre la Sofanene i l'Arzanene, la fortalesa de Samokarton a la vora del riu Nymphios (Batman Su).

El 588 el general bizantí Philippicos va guanyar una batalla als perses a Solakhon, al sud de Mardin, i va entrar a l'Arzanene on va deportar a la població armènia que hi restava. El 591 va quedar en mans de l'Imperi Bizantí, i tot i que perduda vers el 606 fou recuperada el 625, essent reconeguda la seva possessió als grecs pel nou rei persa el 628. Més tard Altzniq va ser un petit estat musulmà al segle X, al territori que actualment és el Kurdistan. Hamdum, un capitost àrab, va conquerir Altzniq i Amida (Diyarbakir), cap al 962. El 963 una germana de Hamdun de la que no se sap el nom, governava la regió i va seguir així uns deu anys, després dels quals ja no es tenen més notícies

Destruïda pels bizantins el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí que després va esdevenir emir (813, Musa ben Zorara).

Vers el 867 Ashot I el gran, gran príncep d'Armènia es va apoderar de part de l'Arzanene (emirat d'Arzen) en direcció al Tigris i l'any següent fou el príncep de Mardastan el que va ocupar la part oriental.

Referències[modifica]

  1. Journal asiatique. Centre national de la recherche scientifique, 1915, p. 369. 

Coord.: 38° 0′ N, 41° 41′ E / 38.000°N,41.683°E / 38.000; 41.683