Ankl

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ankl (o Angl o Àngel) fou un districte de l'extrem sud-oest d'Armènia, amb capital a la fortalesa d'Ankl (Arkatiokert) a l'est del districte (al nord d'Amida) format per la regió de les fonts del Tigris fins a l'Eufrates. Limitava al nord amb l'Anzitene, la Balabitene i l'Astianene; a l'oest, el riu Eufrates que la separava de la Commagena; al sud la Migdònia; i a l'est el Npert o Nprkert (regió de Martiriòpolis).

És esmentada a les fonts hitites com Ingaluwa. Els romans li van dir Ingilene.

El 449 i fins al 454 la regió fou el centre d'un aixecament nacional i religiós. Vegeu: rebel·lió d'Ankl.

El 543 el nakharar Nerseh Kamsarakan es va revoltar esperant l'ajut bizantí, però fou derrotat a Ankl, i els bizantins no hi van intervenir.

El 591 la regió va passar a Bizanci mitjançant un tractat amb el nou rei Cosroes (que va arribar al tron amb l'ajut bizantí). La frontera es va fixar aproximadament en una línia entre el llac Sevan i el llac Van.

L'any 605 en la guerra entre Bizanci i Pèrsia (603-628) iniciada un any abans, les lluites van produir-se al districte d'Ankl; el comandament bizantí correspongué al nakharar Teodor Khorkhoruni, que fou derrotat pels perses (Teodor fou fet presoner i el rei persa va ordenar la seva execució). Els perses també van guanyar l'any 606 a la província de Basean i van conquerir Ankl i altres viles, i la important ciutat de Taron.

El 625 la regió va ser ocupada un altre cop per Bizanci. El 24-25 de febrer del 628 el rei Cosroes fou destronat i el juny del 628 les condicions de pau exigides per l'emperador Heracli foren acceptades. Entre altres punts de l'acord, la frontera Armènia va tornar a la fixada pel tractat del 591.