Kamsarakan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de títol nobiliariKamsarakan
Tipus casa noble i nakhararq
Estat emirat d'Armènia
Part de noblesa armènia
Modifica les dades a Wikidata

Els Kamsarakan foren una important família de nakharars d'Armènia amb feu hereditari al Arsharuniq i al Shirak i capital a Ervandashat (Yervandashat), terres conegudes també com a Kamsarakan. Tenien el títol hereditari de sparapet o generalíssim. Deien ser descendents de la família Karen o Karin (Karínides), d'origen noble part i, com a tals, van gaudir de la posició de prínceps de la sang a Armènia. Van tenir dos principats: un a l'Airarat anomenat Arsharuniq ', amb l'antiga capital oròntida d'Ervandashat i la fortalesa de Bagaran; i l'altra al Xirak (Shirak) o Siracene, amb la ciutat d'Ani.

Història[modifica]

La casa de Kamsarakan va pujar sota els arsàcides. Vers el 320 apareix esmentat Kamsar, que seria l'ancestre epònim. El 339 va morir el cap nacional armeni Vatché Mamikonian i la direcció de la guerra va passar a Arshavir Kamsarakan príncep de Shirak i del Arsharuniq, fill de Kamsar. Després va seguir el seu fill Nerseh vers 340-365.

Vers el 365 el rei d'Armènia va fer matar molts nakharars incorporant les seves terres (el territori es deia nakhararq) a la corona. Els més afectats foren els Kamsarakan de Shirak i Arsharuniq (amb les ciutats d'Artagers o Artageras i de Ervandashat) si bé un membre de la família que es va salvar (anomenat Spandarat, germà de Nerseh) va recuperar després les terres familiars.

El 387 apareix com a cap de família Gazavon, que va perdre els dominis, que foren confiscats per Pèrsia, però els va recuperar el 391, si bé després els va tornar a perdre. Gazavon el jove, el seu fill, tornava a posseir els dominis vers el 420 i cap al 440 era cap de família Arshavir o Arahat.

A la rebel·lió del 451-452 apareixen junts Thathul, Vartz, Nerseh i Ashot. Nersé (Nerseh) i Hrahat estigueren al costat de Vahan II Mamikonian el 480-482 quan Hrahat Kamsarakan fou fet presoner pels perses; durant el trajecte dels presoners, Nersé Kamsarakan va preparar una emboscada al Bagrevand i va reeixir a alliberar a sa germà Hrahat. Vers el 484 o 485 les terres els hi foren retornades i durant aquest temps apareix al front de la família un Sahak Kamsarakan.

El 543 el nakharar Nerseh Kamsarakan es va revoltar esperant ajut bizantí, però fou derrotat a Ankl, i els bizantins no van intervenir.

Nersès fou cap de família en el període vers 670-693. El 689 l'exèrcit de Justinià II va creuar el país i va arribar a Kartli i Aghuània. Quan va sortir, va deixar com a governador a Nersès Kamsarakan, nomenat curopalata bizantí per l'emperador, càrrec que va exercir del 690 al 691. Els Kamsarakan eren tradicionalment favorables als bizantins. El 691 fou nomenat governador Sembat II Bagratuni començant la pujada dels bagràtides.

Vers el 700 una expedició àrab dirigida per Othman Ibn-Walid Ibn-Oqba al Vanand fou desfeta pels Kamsarakan.

El darrer cap de família fou un altre Nersès Kamsarakan. Després de la derrota davant els àrabs el 772, el poder familiar va declinar i es van refugiar a les seves terres a les fonts de l'Araxes, prop de la frontera bizantina. Sense recursos es van veure obligats a vendre els seus dos principats als bagràtides que els podien comprar, ja que a les seves terres tenien unes mines de plata; així el Shirak i l'Arsharuniq van passar dels Kamsarakan als bagràtides, que es van establir a Bagaran (a l'altre costat de riu, una mica al nord de Ervandashat) vers el 775.

Llavors la família Kamsarakan va patir un eclipsi de dos segles, però al segle X tornen a reaparèixer sota el nom de Pahlavuni (derivat de Pahlavi), que posseïen un principat al nord-oest del llac Sevan, a la terra de Nig, centrat en el castell de Bjni, com a vassalls de la monarquia bagràtida.

Bibliografia[modifica]

  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (reimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 pàgs
  • CYRIL TOUMANOFF, INTRODUCTION TO CHRISTIAN CAUCASIAN HISTORY: II: States and Dynasties of the Formative Period, Traditio, Vol. 17 (1961), Published by: Fordham University [1].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kamsarakan Modifica l'enllaç a Wikidata