Emirat d'Armènia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaEmirat d'Armènia

Localització
Emirate of Armenia 750-885.png
Coordenades: falta la latitud
S'han passat arguments no vàlids a la funció {{#coordinates:}}
Capital Dwin
Població
Llengua armeni, Alwanische, georgià, àrab i persa
Història
Fundació 685
Modifica dades a Wikidata

L'Emirat d'Armènia, també conegut com a Ostikanat d'Arminiya Հայաստանի Էմիրություն en armeni o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'Alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps. L'any 637, Armènia emergí com a principat independent de l'Imperi Àrab sota el govern del Califa Úmar, amb la unificació de les terres armènies prèviament dominats per l'Imperi Bizantí. El principat va ser governat pel príncep d'Armènia, reconegut pel Califa i l'emperador bizantí.

Història[modifica]

El primer atac àrab va arribar a Armènia el 640 dirigit pel governador d'Homs, Kinnasrin i Al-Jazira, Iyad ibn Ghanm. Dvin (Dabil o Dwin) es va rendir i va ser saquejada per aquest atac. Gairebé cada any van seguir atacs destacant els de 641, 642 i 643, el de 645, el de 650 i el de 653. Els armenis foren sotmesos pels invasors i signaren un tractat el 653 o 654. Segons aquest, Armènia seria reconegut com un estat autònom mitjançant el pagament d'un tribut anual i la contribució de 15.000 homes a l'exèrcit àrab. La política àrab d'exigir un impost pagat en efectiu va tenir un efecte negatiu en l'economia i la societat armènia. Les monedes es van esgotar a Dvin i els armenis es van veure obligats a produir un excedent d'aliments i "productes manufacturats" per vendre. D'aquesta manera es va desenvolupar una forta vida urbana al Caucas i l'economia aleshores es va revifar.

Els àrabs, a efectes administratius, van aplegar el sud dels Caucas en un virregnat anomenat Al-Arminiya. El virregnat estava governat per un "ostikan", al qual de vegades s'hi refereixen com a emir, que ve del virregnat - emirat. Es va establir en temps del califa Abd-al-Màlik ibn Marwan de la dinastia omeia (regnat 685 - 705). L'Emirat d'Armènia (al-Arminiya) es va dividir en quatre regions: Arminiya I (Albània del Caucas) Arminiya II (Regne d'Ibèria) Arminiya III (al voltant del riu Araxes), Arminiya IV (Taron). Aquest virregnat també contenia dos grans llacs: el llac d'aigua salada conegut com a llac Van al sud-oest i el llac Guktxah d'aigua dolça al nord-oest.

El més prominent califa de la dinastia abbàssida fou Harun ar-Raixid, que va arribar al poder el 14 de setembre del 786. Mentre que ell era conegut com un governant benèvol, el seu emir d'Armènia no tenia el mateix reconeixement. Esquivant les ordres de Bagdad, els governadors àrabs d'Armènia continuaren saquejant esglésies i oprimint al poble amb pesats impostos i un tracte cruel.

Durant algun temps, l'Emirat d'Armènia incloïa Al-Jazira al nord-oest de Mesopotàmia, Azerbaidjan (clàssica meda Atropatene) i amb menys freqüència, Mazanderan (sud-est de Gilan), i també Fars (Pèrsia central). El centre del virregnat era la gran ciutat armènia de Dvin.

L'Emirat d'Armènia va acabar en 884. Aixot el Gran de la Dinastia dels Bagratuni comandà una reeixida campanya que va recuperar el control d'una àmplia zona d'Armènia i es va declarar "rei dels armenis". Va rebre el reconeixement del califa Al-Mutàmid de la dinastia abbàssida de 885 i de l'emperador bizantí Basili I de la dinastia macedònia el 886. Armènia es convertí després en una regió independent.

Governadors àrabs[modifica]

Caps militars[modifica]

Són assenyalats com a caps militars o governadors militar de zona fronterera, sota el regnat dels califes Úmar ibn al-Khattab (califa des de 634, efectiu a la zona des de 640 a 644) Uthman (califa 644–656) i Alí (califa 656–661), així com amb els primers omeies Muàwiya ibn Abi-Sufyan, 661–680, Yazid I ibn Muàwiya, 680–683, Muàwiya II ibn Yazid, 683–684, Marwan I ibn al-Hàkam, 684–685 i Abd-al-Màlik ibn Marwan, 685–705:

Emirs o virreis (Ostikans) [1][modifica]

Amb la submissió d'Armènia al omeia Muhàmmad ibn Marwan després del 695, la província fou formalment incorporada al Califat, i a Dwin s'hi instal·là un governador àrab (ostikan) amb autoritat també sobre Kartli o Ibèria (Geòrgia) i sobre Aghuània o Albània del Caucas (i a vegades sobre l'Azerbaidjan). La llista que segueix és aproximada doncs moltes dades dels governadors s'han de basar en sincronies amb altres fets, no sempre ben datats o no especificats pels historiadors armenis i àrabs; alguns governadors podrien haver governat més vegades de les que consten, sobretot com interins; altres governadors ho foren de facto però no de jure o potser no van ser titulars sinó suplents, i alguns dels governadors suplents sens dubto no han deixat cap record per la història:

Prínceps armenis d'Armènia[modifica]

Notes[modifica]

  1. Llista redactada d'acord a L'Arménie entre Byzance et l'Islam, depuis la conquête arabe jusqu'en 886 de J. Laurent, París 1919; algunes omissions s'han cobert d'altres fonts, com Regnal Chronologies o The Arab Emirates in Bagratid Armenia, per Aram Ter-Ghewondyan, Erevan, 1965, trad. N. G. Garsoian, Lisboa, 1976 i The History of Armenia de Simon Payaslian

Referències[modifica]

  • Jacques de Morgan. The History of the Armenian People. Boston, 1918, Pp. 428.
  • Robert H. Hewsen. Armenia: A Historical Atlas. Univ. of Chicago Press, Chicago, 2001, Pp. 341.
  • Garbis Armen. Historical Atlas of Armenia. A. N. E. C., New York, 1987, Pp. 52.
  • George Bournoutian. A History of the Armenian People, Volume I: Pre-History to 1500 A.D., Mazda Publishers, Costa Mesa, 1993, Pp. 174.
  • John Douglas. The Armenians, J.J. Winthrop Corp., New York, 1992.