Gilan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gilan és una regió del nord-oest de l'Iran, a la costa de la mar Càspia. Limita a l'orient amb la mar Càspia, en un total de 225 km. Les regions muntanyoses del sud del país formen una subregió anomenada Daylam. El riu Safid Rud marcava la divisió entre les dos parts del país: el Biyapish o Biya Pish (la part oriental del territori, que fou poblada antigament pels Amardis) i el Biya Pas (part occidental, que fou poblada antigament pels Gelis).

La regió, que té uns 14.000 km2 fou dividida al segle XIX en 5 districtes, posteriorment reduïts a 4. En l'època de la segona guerra mundial tenia prop de mig milió d'habitants (gilanis, perses, talish, jueus, armenis i gitanos).

La capital històrica fou Dulab (no localitzada) i després Fuman i Lahidjan. A partir del segle XVI la capital va passar a Rasht, nom que va prendre la divisió administrativa el 1938 (districte de Rasht) integrat en una regió (Canton = Ostan) amb altres districtes més al sud.

La regió històrica anava entre el riu Čalus al sud (sud-est) i seguia una línia cap al nord paral·lela al Pulu-rud, fins a la regió de Talish o Talishtan. La frontera nord es va establir al riu Astara quan el país Talish va passar a Rússia, el 1813, en virtut del tractat de Gulistan.

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers pobladors foren els geles (Gelae). Avui dia els seus habitants es diuen Gilak i parlen un dialecte particular.

El país fou independent sota caps locals durant els períodes aquemènida, selèucida, part, sassànida i a l'inici del Califat. Després del 800 els alides es van refugiar al país i van establir la dinastia de Nasirwan. El país va estar nominalment subjecte a Ziyàrides, Buwàyhides, Kakúides i Seljúcides, però per la història interna cal dirigir-se a l'única publicació exhaustiva al respecte "Les dinasties locals del Gilan i del Daylam" de Rabino di Borgomale. Gilan fou atacat pels russos de Kíev vers el 913 o 914, en un atac per mar.

El 1307 el Il-Khan Oldjeytu hi va imposar la seva sobirania, però la dinastia local es va mantenir. A la part occidental els madhhabs hanbalites i els madhhabs Shafiites i el madhhab de l'historiador Kuran al-Tabari es van imposar, mentre els zaidites es van mantenir a l'est. La dinastia Kar Kiya es va imposar a Lahidjan i va exercir l'hegemonia a la regió fins al 1592 quant fou sotmesa pels safàvides. El 1650 la dinastia fou abolida i el territori sotmès directament a l'administració central. El 1724 la regió fou cedida a Rússia però fou retornada a Pèrsia el 1734.

El 1917 els Djandjali es van revoltar a la regió i el 1918 es va proclamar la República Socialista Soviètica de Pèrsia però el 1921 fou ocupada pels perses de Reza Shah.

Província de Gilan[modifica | modifica el codi]

La província moderna de Gilan té una superfície de 4.042 km² i una població el 2006 de 2.404.861 habitants. La capital és Rasht.

La seva divisió administrativa és la següent:

Mapa Abreujats del mapa Comtat (Shahrestan)
Divisions administratives de Gilan
A Astara
AA Astaneh-e Ashrafiyyeh
BA Bandar-e Anzali
F Fuman
H Hashtpar
Lh Lahijan
Lr Langarud
R Rasht
Rs Roudsar
Rb Rudbar
S Some'e Sara
Sh Shaft
M Masal


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Coord.: 37° 16′ 39″ N, 49° 35′ 20″ E / 37.2774,49.589

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gilan