Província del Kurdistan (Iran)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaProvíncia del Kurdistan
استان کردستان
(Ostān-e Khūzestān)
Província del Kurdistan
Marivan-zarivar-Iran.jpg

Localització
Locator map Iran Kordestan Province.png
35° 43′ 40″ N, 46° 58′ 02″ E / 35.727778°N,46.967222°E / 35.727778; 46.967222
País Iran
Entitats de població
Capital Sanandaj
Població
Total 1.493.645 (2011)
• Densitat 51,26 hab/km²
Llengua Persa (oficial)
llengües locals:
kurd
àzeri[1][2][3][4]
Geografia
Superfície 29.137 km²
Limita amb
Organització i govern
• Governador Ali Reza Shahbazi[5]
Economia
Indicatius
Prefix telefònic 0871
ISO 3166-2 IR-16
Modifica dades a Wikidata

La província del Kurdistan (en persa: استان کردستان, Ostâne Kordestân; en kurd: پارێزگه ی کوردستان, Parêzgeha Kurdistanê) és una de les 31 províncies de l'Iran. No s'ha de confondre amb l'àrea geogràfica del Kurdistan iranià, que n'ocupa una superfície més gran.

La província del Kurdistan té 28.817 km² de superfície que comprenen només una vuitena part de les zones kurdes habitades de l'Iran o del Kurdistan Iranià.[6]

Es troba a l'oest del país, és fronterera amb l'Iraq i limta amb la província d'Azerbaidjan Occidental al nord, Zanjan al nord-est i Kermanshah al sud. La seva capital i centre de la província és Sanandaj, (en kurd: Sinne). Unes altres grans ciutats són Marivan, Baneh, Saqqez, Qorveh, Bijar, Sardasht Kamyaran i Diwandarreh. És una de les regions més muntanyoses i fredes de l'Iran.

Història[modifica | modifica el codi]

Tribus àries es van establir en aquesta regió després de la seva immigració a l'Iran. És des d'aquí on van començar els primers plans per enderrocar als assiris, que va concloure en la seva derrota al final de 612 aC, i preparant l'escenari per al començament de l'Imperi Mitjà.

Quan els àrabs islàmics van atacar l'Imperi sassànida l'any 634, molts kurds van resistir a la seva invasió, però finalment van haver de sotmetre al mandat musulmà. Al 835, un dels dirigents kurds es va revoltar contra Al-Mutasim, però va ser finalment derrotat. Els kurds es van revoltar diverses vegades contra els califes àrabs, però van ser derrotats.

En els següents cent anys, el Kurdistan es va convertir en l'escenari de diversos conflictes entre els diferents invasors, inclosos els mongols i els timúrides. El seu declivi va començar al segle XVI, quan el tràfic marítim va substituir a la famosa Ruta de la Seda.

Després de l'ordre de Sultà Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda (Öljaitü), es va construir una petita ciutat a la regió de Bisutun amb el nom de Soltanabad Chamchal per funcionar com a centre polític i oficial del Kurdistan a l'Edat Mitjana. Va seguir sent la capital un segle i mig més, fins que l'any 1372, el govern es va traslladar al fort de Hassanabad, 6 km al sud de Sanandaj. Al voltant del segle XIV, la tribu Ardalan es va establir en Sanandaj com a governants d'aquesta regió.

Segons els escrits de Sharafnama-Sharaf al-Din Bitlisi, abans conegut com el líder de la tribu, Bawa Ardalan , va ser un descendent de "Ahmad b. Marwan", que va governar a Diyarbakır. Ell es va assentar entre els goranis del Kurdistan i cap al final del període mongol es va fer càrrec de la regió de "Sare Zor", on es va establir a si mateix com a senyor absolut. Ell és considerat com el fundador del principat d'Ardalan, a aquest principat pertanyien els territoris de Zardiawa, Janaqin, Kirkuk, i Kifri, que ja eren la pàtria de la kurd-goranis. La capital del principat per primera vegada va ser Sharazour, però es va traslladar a Sinne més endavant. Durant el regnat de Ismail I, el fundador de la dinastia Safàvida, els kurds sunnites (entre ells els Ardalan) van ser recolzats pels califes otomans contra el govern xiïta dels safàvides. Quan Soleiman Khan Ardalan va arribar al poder l'any 1630, el tron va ser traslladat a Sanandaj i a partir de llavors, els governants van contribuir al ple desenvolupament de la zona.

Actualment, el poble kurd posseeix representació tant com el Kurdistan iranià com l'iraquià a la UNPO.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa general de la província de Kurdistan.
Sanandaj

La província del Kurdistan és una regió totalment muntanyenca que es pot dividir en dues seccions topogràfiques, occidental i oriental, segons si es troben a l'est o l'oest de Sanandaj. La província del Kurdistan, està predominantment coberta per muntanyes i turons, té molts rius, llacs i coves, pel que sempre ha atret a un gran nombre de turistes i aficionats al muntanyisme, esquí i esports d'aigua. Té una superfície de 28.817 km², que per la seva extensió és similar a la d'Albània.

El Zarrinehorood, de 302 km de llarg, és un dels rius més llargs de la província. Les riberes ofereixen grans oportunitats per a la recreació per la seva abundant aigua, que és ideal per a la pràctica d'esports nàutics. Aquest riu discorre cap al nord i desemboca al llac Urmia. El riu Serveixin és un altre prominent riu en aquesta província, recorre una llarga distància, per finalment unir-se al Tigris a l'Iraq. El Zarineh Rood i el Simineh són dos importants rius d'aquesta província. Hi ha un gran nombre d'espècies marines i aus que viuen a les riberes dels nombrosos rius de la província, que poden trobar aquí el seu hàbitat ideal.

El llac Zarivar és el llac més bonic de la província, es troba als peus d'altes muntanyes, tot oferint una atractiva vista. El llac té una profunditat màxima de 50 metres i una profunditat mitjana de 3 m, i està envoltat d'espessos boscos. Tota la col·lecció del llac, les muntanyes i els boscos generen un panorama fascinant. Aquest llac, que té una longitud de 5 km i una amplada màxima que d'1,7 km, se situa a l'oest de Marivan. El presa del llac Vahdat, al nord de Sanandaj, ofereix excel·lents oportunitats per a la pesca i els esports d'aigua.

Kurdistan es beneficia de moltes fonts d'aigua mineral, les més destacades són: Govaz al nord-oest de Kamyaran, Abetalkh a prop de Bijar i Baba Gorgor al nord de Ghorveh.

La cova Kereftoo, a prop de Divandarreh, és un lloc natural arqueològic únic. A l'interior de la cova hi ha una sèrie d'antics edificis coneguts com el Temple d'Heracli, perquè el nom d'aquest déu grec està tallat en el sostre d'una de les sales. La cova Shoovi, de 267 m de llarg, és una altra cova destacada, que es troba prop de la ciutat de Baneh.

La muntanya Charkhaln de 3330 m d'altitud, la muntanya Chehelcheshmeh de 3173 m, la muntanya Hossein Bak de 3091 m, i la muntanya Masjede Mirza de 3059 m, són les altres grans muntanyes del Kurdistan.

Kurdistan té vastos boscos i refugis, on habiten molts animals i aus, assegurances dels danys dels éssers humans, com el lleopard, al moltó, la cabra salvatge, les hienes, els xacals, els llops, les guineus i aus tals com la perdiu, l'ànec salvatge, la cigonya, el lloro i l'àguila.

Cultura[modifica | modifica el codi]

La població de la província el 1996 era d'1.346.383 dels quals el 52,42% eren habitants de zones urbanes i 47,58% de població rural. El poble kurd és la població majoritària en aquesta província, parlen sorani - kurd, una llengua nord-occidental de les llengües iràniques. La regió històrica es diu Ardalan.

La llengua kurda està categoritzada en el grup de les llengües indoeuropees, amb una distintiva forma gramatical. Aquest llenguatge a Iran té diversos dialectes, Sorani, Hewrami, Feyli, Kalhuri i Kurmanji. La majoria de les persones a la província del Kurdistan parlen variants del kurd sorani, també conegut com a dialecte " Ardalani ". El kurd hewrami també es parla al voltant de Marivan, en una regió anomenada "Hewramanî Text". En les parts orientals de la província com a Bijar i Qorveh estan habitades per azerbaidjanesos que parlen àzeri.

Ciutats i pobles[modifica | modifica el codi]

Economia[modifica | modifica el codi]

Les principals activitats dels habitants són l'agricultura i la ramaderia moderna. Els principals productes agrícoles són el blat, l'ordi i les fruites. Les principals activitats industrials en aquesta província són les indústries químiques, de metall, tèxtils, de cuir i d'alimentació.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província del Kurdistan (Iran) Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 35° 43′ 40″ N, 46° 58′ 02″ E / 35.727778°N,46.967222°E / 35.727778; 46.967222