Sorani
Aparença
| کوردیی ناوەندی, سۆرانی i کوردی | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Dialecte de | kurd |
| Ús | |
| Parlants nadius | 7.250.000 |
| Autòcton de | Governació d'Erbil, Governació de Diyala, Kirkuk, Governació de Salah ad-Din, Governació de Sulaymaniyya, Sulaimaniya, província del Kurdistan, Azerbaidjan Oest, Província de Zanjan, província de Kerman, província de Kermansah, Província d'Hamadan, kurds, Kurdistan i Başûrê Kurdistanê |
| Estat | Iran i Iraq |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües iràniques llengües iràniques occidentals llengües iràniques nord-occidentals kurd | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab, alfabets kurds, escriptura àrab i Kurdish Arabic alphabet (en) |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ckb |
| Glottolog | cent1972 |
| Ethnologue | ckb |
| IETF | ckb |
El sorani o kurd central (kurd: کوردیی ناوەندی, kurdiy nawendî) és un grup de dialectes kurds parlat principalment a la governació de Sulaymaniyya (Iraq) i a la província del Kurdistan (Iran).[1] El parlen aproximadament un 6 o 7 milions de persones, en comparació amb els 30 milions que parlen algun dialecte del kurd. El nom de sorani deriva de Soran, un antic emirat independent de la zona, i fa referència especialment a una forma estàndard de kurd escrit, desenvolupada durant els anys 1920.
Referències
[modifica]- ↑ «Kurdish, Central». ethnologue.com. [Consulta: 27 febrer 2015].
Bibliografia
[modifica]- Hassanpour, A. Nationalism and Language in Kurdistan 1918–1985. USA: Mellen Research University Press, 1992.
- Nebez, Jemal. Toward a Unified Kurdish Language, 1976.
- Izady, Mehrdad. The Kurds: A Concise Handbook. Washington, D.C.: Taylor & Francis, 1992.