Pervanèides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els pervanèides (turc: Pervâneoğulları)[1] foren una petita dinastia beilical que va regnar sobre Sinope i la seva regió de 1277 aproximadament, fins al 1322, quan foren suplantats pels jandàrides (Candaroğulları).

Història[modifica]

Inicis de la dinastia[modifica]

L'epònim de la dinastia fou Muin al-Din Sulayman (en turc Muineddin Süleyman), visir dels darrers sultans seljñucides de Rum des de Kaykhusraw II abans de 1243 i de la batalla de Köse Dağ fins al 1277 quan fou assassinat per ordre de l'Ilkhan Abaqa.[2] Després de la mort de Muiniddin Süleyman, Sahip Ata o Sahib Ata, va esdevenir aviat nou visir de Kaykaus II (càrrec que era ja havia ocupat cap a 1250). Després de la presa de poder de Kilidj Arslan IV el 1261, Muiniddin Süleyman va rebre el títol de «pervâne» (literalment 'ordre', equivalent a un assistent personal) que va donar el seu nom a la dinastia.

Abans de ser executat el 1277,[3] havia constituït un petit beilicat a Sinope i a Tokat a la costa de la mar Negra i en el darrere país d'aquestes ciutats, on Pervâne tenia els seus dominis personals, i on els seus fills van mantenir el poder.

Els successors[modifica]

Muin al-Din Muhammad o Muineddin[4] Mehmed, el fill de Pervane que havia estat designat pel seu pare com a governador de Sinope poc després de la seva reconquesta a l'Imperi de trébizonde va proclamar la seva independència després de la mort de Pervane i va exercir el poder fins a la seva mort.

Li va succeir el seu fill Muhazzebeddin Mahmud que va portar el títol d'emir, i es va reconèixer vassall dels mongols il-kànides.

El 1322 va pujar al tron Gazi Çelebi[5] darrer representant de la dinastia, amb el qual el beilicat va esdevenir una verdadera potència naval a la mar Negra. La marina de Sinope va fer ràtzies contra les possessions dels genovesos a Crimée i contra els seus veïns de l'imperi de Trebisonda. El 1322, Gazi Çelebi va morir sense hereu mascle. Sinope va passar llavors a mans dels Jandàrides.

La dinastia[modifica]

Mapa dels beilicats d'Anatòlia formats després de la Batalla De Köse Dağ del 26 de juny de 1243.
Dates[6] Nom Nom turc Fill de  
~1240-1277 Muin al-Din Sulayman Muineddin Süleyman « Pervâne » Epònim de la dinastia.
1277-1297 Muin al-Din Muhammad Muineddin Mehmed Pervâne Fundador del beilicat a Sinope.
1297- ? Muhadhdhib al-Din Masud Muhazzebeddin Mesud Mehmed  
? -1322 Ghazi Čelebi Gazi Çelebi Masud  
1322 Annexió al beilicat dels Jandàrides (Candaroğulları).

Enllaços externs[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • René Grousset L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan París 1938, quarta edició, 1965 en línia a [2] (francès)
  • Clifford Edmund Bosworth, The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual parcialment en línia a 2004 ISBN 9780748621378
  • Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton i Bernard Lewis, The Cambridge History of Islam, 1977, presentació en línia a [3]

Notes i referències[modifica]

  1. Pervâneoğulları és la forma plural turca de Pervaneoğlu: fill de Pervâne.
  2. (anglès) op. cit. Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton i Bernard Lewis capítol The Mongol Invasion and the Decline of the Rûm Sultanate
  3. René Grousset, op. cit. a [1] capítol Règne d'Abaqa'
  4. Muineddin en àrab: Mu'în al-Dîn, mun al-dn ar, "ajuda (?) de la religió".
  5. Gazi Çelebi del turc: gazi "triomfador; combatent de la fe" i çelebi, "noble".
  6. Lliste establerta segons: