Kilidj Arslan IV

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaKilidj Arslan IV
Biografia
Naixement II mil·lenni
Mort 1264
Lloc d'enterrament Província de Konya
  Sultan of Rum Tradueix 

Família
Fills Kaykhusraw III
Pare Kaykhusraw II
Modifica les dades a Wikidata

Rukn al-Duniya wa l-Din Al-Sultan al-Azim Kilidj Arslan IV ibn Kay Khusraw[1] o Kılıç Arslan IV (l'Espasa Lleó) fou un sultà seljúcida de Rüm o Konya. Va néixer el 1236/1237 i la seva mare era turca. Fou el segon fill de Kaykhusraw II.

Biografia[modifica]

En 1241 els mongols dirigits pel general Baidju van envair Anatòlia; Erzurum fou conquerida. Kaykhusraw II va reunir un exèrcit amb mercenaris bizantins, armenis i francs i el 26 de juny de 1243 va lliurar la batalla de Köse Dağ en què fou derrotat.[2] Els seljúcides de Rüm van quedar sotmesos als mongols.

El regne dels visirs (1246-1248)[modifica]

Al morir el 1246, Kaykhusraw II va deixar tres fills de mares diferents; tots tres eren menors d'edat i sota tutela de visir i del governador hulàgida (Ilkhànida)[3]

  • Izz al-Din Kaykaus, era el germà gran i tenia uns 13 anys; la seva mare era grega i filla d'un sacerdot. El visir Shams al-Din al-Isfahani va agafar el seu partit però va dubtar en allunyar als altres dos germans, ja que aquesta decisió corresponia al governador mongol. Shams al-Din al-Isfahani es va casar amb la reina vídua i mare del seu pupil[4]
  • Rukn al-Din Kilidj Arslan (Kılıç Arslân IV) aspirant a la successió.
  • Ala al-Din Kaykubadh nascut vers 1239/1240. Fill de la tercera esposa (però favorita de Kaykhusraw II), Gürcü Hatun (Tamara), filla de la reina de Geòrgia Rusudan I i neta del sultà seljúcida Tuğrul II. El pare de Tamara s'havia convertit al cristianisme ortodox, i ella, al contrari, es va convertir a l'islam pel seu matrimoni i va agafar el nom de Gürcü Hatun (o Ghurji Khatun) el 1237; aquest matrimoni assegurava la pau entre Geòrgia i els seljúcides de Rüm. CKaykubad fou designat per Khaykhusraw com a successor.[5]

Shams al-Din al-Isfahani no va poder impedir a Rukn al-Din Kılıç Arslân d'anar a trobar al Gran Khan en ocasió de l'assemblea que va proclamar com a tal a Güyük. Per assegurar el poder, el visir va fer matar a un cert nombre de rivals. Rukn al-Din Kılıç Arslân va obtenir del Gran Khan la partició del sultanat en dues parts: l'Oest per a Kaykaus amb capital a Konya i l'est per a ell mateix amb capital a Sivas. La frontera entre els dos seria el riu Kızılırmak. Quan Kılıç Arslân va tornar a Anatòlia amb el seu títol de sultà es va saber la mort de Güyük i el nomenament del seu successor Möngke i els amirs van decidir que millor que els tres germans regnessin junts.[4] Kılıç Arslân fou enviat a la cort mongola per fer-li acceptar aquesta solució. Es van formar dos partits, un dirigit pel mateix Kılıç Arslân que no volia canviar res i un altre dirigit per Izz al-Din Kaykaus que pretenia oposar-se a la decisió dels mongols i resistir a l'oest amb les tribus turcmanes i l'aliança bizantina.

El triumvirat (1248/49-1257)[modifica]

El visir Djalal al-Din Karatay (en turc : Celaddin Karatay) va aconseguir finalment un acord entre els tres germans que va tenir el suport mongol. El sultanat va quedar dividit en tres parts:

  • Izz al-Din Kaykaus amb capital a Konya.
  • Rukn al-Din Kılıç Arslan amb capital a Sivas.
  • Ala al-Din Kaykubad II, amb capital a Malatya.

Shams al-Din al-Isfahani, el antic visir de Kaykhusraw II, quedava encarregat del govern en nom dels tres prínceps, el que li donava el poder efectiu.[5]

EL 1249, Shams ad-Dîn al-Isfahani fou arrestat a causa dels seus excessos i assassinat.[6]

El 1256 Möngke va ordenar envair Anatòlia i Kaykaus II va ser derrotat a la batalla d'Aqsarai i es va refugiar a Nicea i el seu germà fou proclamat a Kayseri.[7] Möngke va convocar a la seva cort a Kaykaus que no tenia cap ganes d'anar-hi i va enviar al seu lloc al seu germà petit Kaykubad carregat de valuosos regals pel gran khan. En el camí, a Erzurum, Kaykubad fou assassinat. Möngke va ordenar fer una investigació que no en va treure aigua clara.[4] Llavors els mongols van dividir el regne en dos dos. L'est de l'Anatòlia amb capital a Sivas, per a Kılıç Arslan. L'oest, amb capital a Konya per Kaykaus II (a la frontera grega; la seva mare era grega). Aquesta partició fou satisfactoria.[3] L'hàbil i intrigant visir de Kılıç Arslan, Muin al-Din Sulayman, que tenia el suport dels mongols, va tenir el poder efectiu.[6]

El juliol de 1261 Miquel VIII Paleòleg de Nicea, després d'entrar a Constantinoble, va esdevenir el nou emperador bizantí. Molest per les maniobres de Muin al-Din Sulayman, Kaykaus va oferir la seva ajuda a Miquel Paleòleg en la lluita contra els mongols. El plan fou avortat i Kaykaus fou deposat, empresonat i més tard exiliat a Bizanci.[6]

El regnat (1261-1265)[modifica]

Kılıç Arslan així va restar sol al tron seljúcida i el seu visir Muin al-Din Sulayman va agafar el títol de Pervaneh » (ordre). El 1265, el pervaneh es va constituir un petit principat personal al conquerir Sinope. Kılıç Arslan fou assassinat en un banquet segurament a instigació del pervaneh.[6] El visir va estar a punt de posar al seu propi fill de tres anys al tron dels sultans però finalment va optar per casar-se amb la vídua de Kılıç Arslan per poder exercir la regència en nom de Kaykhusraw III, de sis anys, fill i hereu de Kılıç Arslan.[6]

Notes[modifica]

  1. turc : IV. Kılıç Arslan, L'Espasa Lleó
    àrab/persa (farsi): rukn ad-duniya wa ad-dīn as-sulṭān al-ʾaʿẓim qilij ʾarslān ben kayḫusrū,
    ركن الدنيا و الدين "السلطان الأعظم" قلج أرسلا بن كيخسرو
    Rukn ad-Duniya wa ad-Dîn : en àrab suport del poder de la religió
    As-Sultân al-A`zim : en àrab El sultà més gran
  2. Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l’islam, PUF collection Quadrige ISBN 978-2-130-54536-1, any 2004, 1056 pàgines, passatge a la pàg. 486 = Kösedağ (bataille de), juin 1243
  3. 3,0 3,1 Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l’islam, PUF collection Quadrige ISBN 978-2-130-54536-1, any 2004, 1056 pàgines, passatge a les pàgs. 740-743 article Seljoukides i pàgines 463-464 a l'article Kaykavus
  4. 4,0 4,1 4,2 (anglès) per M Th Houtsma, 1987, E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, pàgina 637, ISBN 9004082654
  5. 5,0 5,1 (anglès) West Asia & North Africa, Chapter 2. Asia Minor. Seljukid Sultans of Rum, per Charles Cawley, 2006-07, editor: Foundation for Medieval Genealogy
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 (anglès) History of the Anatolian Seljuks, per Katharine Branning, 2007 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «branning» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  7. Jackson, Peter. The mongols and the Latin West: 1221-1405 (en anglès). Pearson Education, 2005, p. 116. ISBN 0582368960. 

Documentació externa[modifica]