Sahipataoğulları

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sâhipataoğullari)
Salta a: navegació, cerca

Els Sahipataoğulları.[1] és el nom d'una dinastia de begs (beis, beys) turcmans d'Anatòlia fundada per Fakhr al-Din Ali Sahip Ata un dels últims visirs seljúcides del sultanat de Rum durant el període dels beylicats. Després de 1265[2] els seus fills s'instal·laren a Afyonkarahisar. Els seus descendents s'hi van mantenir fins a 1341; el principat fou llavors annexionat al dels germiyànides. Els Sahipataoğulları deixaren importants treballs d'arquitectura.

Història del beylicat[modifica | modifica el codi]

Madrasa Ince Minareli a Konya construïda per ordre de Sahip Ata vers 1260-1265

Els primers a ocupar funcions oficials a Afyonkarahisar foren els dos fills de Sahip Ata, Taceddin,[3] Hüseyin i Nusreddin Hasan,[4] conjuntament nomenats governadors de la plaça forta d'Afyonkarahisar, lloc fronterer amb l'imperi bizantí el 1271.[5] El territori comprenia les terres entre Kütahya, Beyşehir i Akşehir. La capital era Afyonkarahisar.[6] Sahip Ata va regnar sobre aquest principat conjuntament amb els seus fills.[7] Afyonkarahisar és una posició fàcil de fortificar. El 1271, Sahip Ata hi va fer construir una gran mesquita amb coberta de carcassa posada sobre pilars de bosc.[8] Sahip Ata va reprimir la rebel·lió de l'emir turcman de Deñizli així com la dels amotinats turcmans dels voltants d'Afyonkarahisar i de Sandikli. Els dos fills de Sahip Ata moriren en el transcurs dels combats contra l'usurpador Alaeddin Siyavu Jimri[9] el 1276/77[10]

Acusat de traïció pel khan mongol Abaqa, el gran visir Mu'in Ad-dîn Suleyman «Pervane» fou executat el 2 d'agost de 1277.[11] Després d'aquesta mort Sahip Ata esdevingué el nou gran visir del sultanat de Rum. Sahip Ata va morir abans de 1289.[12] Com els seus fills van morir abans que ell, fou el seu nét Şemseddin Ahmed (fill de Nusreddin Hasan) qui prengué les funcions de bei a Afyon.

Şemseddin Ahmed[modifica | modifica el codi]

Şemseddin[13] Ahmed era el gendre del beylik de Germiyan. Va ser mort el 1287, deixant dos fills:[7]

  • Nusreddin Ahmed que el va succeir.
  • Muzaffereddin[14] Devlet.[15]

Nusreddin Ahmed[modifica | modifica el codi]

Durant el regnat de l'Ilkhan Abu Saïd Bahadur, l'emir Coban va arribar a Anatòlia. Nusreddin Ahmed fou un dels que es declaren vassalls dels ilkhànides (1314). Timurtaş, fill segon de Coban, fou nomenat governador d'Anatòlia (1319). Timurtaş intentà posar ordre a la regió. El principat va fer en principi part dels territoris vassalls dels ilkhànides. A l'inici havia estat constituït per tota la regió a l'entorn d'Afyonkarahisar, però ara estava reduït a la ciutat i a la rodalia. El 1321, Timurtaş es va revoltar contra els Ilkhans i va fer aliança amb els mamelucs d'Egipte. Coban el va convèncer de sotmetre's i obtingué d'Abu Saïd Bahadur el perdó i el seu manteniment en les funcions de governador d'Anatolie. En acostar-se Timurtaş, Nusreddin Ahmed) es va refugiar amb la família de la seva mare al palau dels germiyànides a Kütahya (durant el regnat de Yakub Bey I, abans de 1325).

El 1327, Coban, caigut en desgràcia, fou mort per orde de l'Ilkhan. Timurtaş es va refugiar a Egipte. Ben rebut al principi per An-Nasir, fou aviat executat per aquest a petició d'Abu Saïd Bahadur el juliol/agost de 1328.[7]

Després de la fugida de Timurtaş, Nusreddin Ahmed va poder tornar a Afyonkarahisar tot reconeixent la tutela dels Germiyànides. Es considera que va viure almenys fins a 1342.

Després de la mort de Nusreddin Ahmed, el principat fou finalment annexat al beylicat dels germiyànides. Els fills de Muzaffereddin Devlet van conservar una certa influència durant el període de domini dels germiyànides fins al punt que en aquesta època, Afyon era anomenada Kara-Hisar-i Devlet.

La dinastia[modifica | modifica el codi]

Mapa dels beylicats d'Anatolie formats després de la Batalla de Köse Dağ (26 de juny de 1243). El beylicat dels Sahipataoğulları estava entre el dels hamídides, el dels germiyànides i el dels Ashraf Oghullari (Eşrefoğulları)

.

Dates.[16] Nom Nom turc Fill de  
1250-abans de 1289.[12] Sahib Ata 'Ala' Fakhr al-Din Ali Sahip Ata Fahreddin Ali   Visir dels sultans seljúcides de Rum
après 1265-1277 Nusrat al-Din Hasan Nusreddin Hasan Sahip Ata Governadors d'Afyonkarahhisar < br />conjuntament
Taj al-Din Husayn Taceddin Hüseyin
1285-1287 Shams al-Din Ahmad Şemseddin Ahmed Nusreddin Hasan  
1287-abans de 1343 Nusrat al-Din Ahmed Nusreddin Ahmed Şemseddin Ahmed annexió al beylicat dels germiyànides

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l’islam, PUF, collection Quadrige ISBN 978-213054536-1, 2004
  • René Grousset, L’empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, Payot, París, 1938, reedició, 1965, en línia a Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF, i [6]
  • (anglès) Peter Malcolm Holt, Ann Katherine Swynford Lambton, Bernard Lewis, The Cambridge History of Islam, Cambridge University Press, 1977 ISBN 978-052129135-4.
  • (anglès) C. E. Bosworth, The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual < [7] 2004, ISBN 978-074862137-8.
  • (anglès) M Th Houtsma, E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 en línia a [8], 1987, ISBN 9004082654.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. . Sahipataoulları plural turc de Sahipataoğlu significa els fills de Sahip Ata
  2. Data imprecisa, entre 1265 i 1275, durant el regnat de Kay Khusraw III.
  3. . Taceddin en àrab: tadj al-Din تاج الدين, corona de la religió
  4. . Nusreddin (o Nusreteddin ?) en àrab: nusrat al-Din, تاج الدين, victòria de la religió
  5. . (anglès) Peter Malcolm Holt, Ann Katherine Swynford Lambton, Bernard Lewis a GoogleBooks, The Cambridge History of Islam, capítol The emergence of turcoman border principalities in western Anatolia
  6. . (anglès) Holt, Peter Malcolm; Swynford Lambton, Ann Katherine; Lewis, Bernard. «The emergence of turcoman border principalities in western Anatolia». A: The Cambridge History of Islam. 
  7. 7,0 7,1 7,2 . (anglès) [1] Error de citació: Invalid <ref> tag; name "ozturkler" defined multiple times with different content
  8. . Janine i Dominique Sourdel, Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l’islam, PUF, coll. « Quadrige », 2004, 1056 p. (ISBN 978-213054536-1), capitol Sahib Ata `Ala' Fakhr al-dîn `Alî ibn al-Husayn, ?-1289
  9. (anglès) Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton, Bernard Lewis The Cambridge History of Islam, en línia a [2]. capítol Emergence of the Ottomans
  10. Morts el 1276 segons (anglès) Sâhib-Ataogullari Principality, morts el 1277 segons la llista de successió donada per exemple a (turc) Sâhibatâoğulları Beyliği reproduïda a nombroses pàgines en llengua turca
  11. René Grousset L’empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, París, Payot, 1938, reedició 1965, en línia a [3]
  12. 12,0 12,1 1289 segons l'obra de Janine i Dominique Sourdel abans esmentada; 1288/89, segons l'obra de M. Th. Houtsma E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, en línia a [4]; 1285 segons el mateix M Th Houtsma a [5] article "Konya"; i novembre de 1285, segons Sâhib-Ataogullari Principality
  13. Şemseddin en àrab: Sams al-Din تاج الدين, sol de la religió.
  14. Muzaffereddin en àrab: Muzaffar al-Din تاج الدين, triomf de la religió
  15. Devlet, paraula turca que significa estat de l'àrab dawla, دولة, estat; imperi.
  16. . Llista establerta segons: