Principat d'Antioquia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Principatus Antiochenus
Principat d'Antioquia
Fatimid flag.svg
1098 – 1268 Mameluke Flag.svg

Escut de Principat d'Antioquia

Escut

Ubicació de {{{common_name}}}
Informació
Capital Antioquia de l'Orontes
Altres idiomes Francès, italià, grec, àrab
Religió Església catòlica, església ortodoxa grega, Església Ortodoxa Siríaca, islam, judaisme
Història
Primera Croada 1098
Conquesta del principat per Bàybars I 1268
Forma de govern Monarquia
Modifica dades a Wikidata

El Principat d'Antioquia fou el primer estat croat fundat l'any 1098 com a conseqüència de la Primera Croada. Va perdurar fins a l'any 1144.

Antecedents[modifica]

Article principal: Primera Croada
L'Orient pròxim el 1135, amb els estats croats en tons verds.

El 1095 el nou papa Urbà II va cridar a la guerra santa contra els musulmans que ocupaven Jerusalem i d'altres emplaçaments religiosos a Palestina i ajudar a l'emperador bizantí Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del Papa del perdó de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. L'emperador Aleix va pressionar els croats perquè l'ajudessin a expulsar els turcs de les seves terres; una empresa que els croats consideraven secundària respecte a les campanyes a Palestina. A més, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Godofred i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versió modificada del jurament, comprometent-se a retornar algunes terres a l'emperador bizantí. La primavera de 1097 els croats van marxar cap a la guerra.

Durant la campanya croada cap a Jerusalem es va aconseguir repel·lir les forces seljúcides a la batalla de Dorilea, i el 1098 es va assetjar Antioquia, que molts veien com una causa perduda. Tant és així que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador bizantí quedava des d'aleshores sense efecte. Després d'aquesta victòria, els croats estaven dividits sobre el camí a prendre. Bohemond de Tàrent, que havia estat el primer a entrar a Antioquia reclamava la ciutat per a ell, i va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el Principat d'Antioquia.

Caiguda[modifica]

El 1268 Bàybars I es va apoderar de Jaffa i del castell de Beaufort defensat per l'Orde del Temple i després va pujar en direcció nord cap al Principat i va posar setge a Antioquia. El 18 de maig les tropes del soldà van obrir una bretxa a les muralles per on van aconseguir entrar els mamelucs en massa apoderant-se de la capital. Amb la caiguda de la gran ciutat, que s'havia mantingut més de 160 anys com a capital franca, Bohemond VI va veure el seu títol rebaixat al de comte.

Convertida Latakia en la darrera fortalesa de l'extint principat, i governada des del comtat de Trípoli, el 22 de març de 1287, les seves defenses es van malmetre pels efectes d'un terratrèmol, i Qalàwun va aprofitar l'oportunitat per conquerir-la el 20 d'abril, ja que no estava coberta per les treves amb els llatins.[1]

Llista de prínceps d'Antioquia[modifica]

Prínceps titulars d'Antioquia 1268-1457

Referències[modifica]

  1. David Nicolle i Graham Turner, Acre 1291: Bloody Sunset of the Crusader States, p.15-16 (anglès)

Coord.: 36° 12′ N, 36° 09′ E / 36.200°N,36.150°E / 36.200; 36.150

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Principat d'Antioquia Modifica l'enllaç a Wikidata