Inàlida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La dinastia Inàlida o dels Inàlides o İnaloğulları fou una nissaga fundada pel cap turcman Inal[1] que es va apoderar d'Amida al Diyar Bakr i s'hi va fer independent el 1096 en el marc de les lluites entre els successors del sultà seljúcida Malik Shah.

Els inàlides van conservar poder fins al final del segle xii (1183). Tot i que hi ha inscripcions i referències, van tenir un lloc secundari a la història del Diyar Bakr en comparació amb els ortúquides i zengites. Internament el poder a l'emirat fou exercit de facto[2] per una família de notables, els nisànides,[3] que es van valer sovint dels nizarites d'Alamut (la secta dels assassins). Va gaudir de prosperitat econòmica i sobretot cultural i el cristianisme hi ha subsistir.

El 1163 Kara Arslan al-Muzaffar, emir ortúquida d'Hisn Kayfa, es va aliar amb el Shah-i Arman d'Akhlat per conquerir Amida però ho va haver de deixar per un atac danishmendita. Amida fou ocupada per Saladí el 1183[4] i entregada al seu aliat l'emir ortúquida d'Hisn Kayfa; per uns anys la branca ortúquida d'Hisn Kayfa va governar als dos emirats.

Minorsky va llençar la idea d'un origen relacional amb Ibrahim Inal, el cap seljúcida.

Llista d'emirs[5][modifica]

  • Fakhr al-Dawla Ibrahim ibn Inal 1100/1107-1110
  • Sad al-Dawla Haldi (fill) 1110-1142 (casat amb Yuna Khatun, filla d'Ilghazi de Mardin)
  • Djamal al-Din Shams al-Muluk Mahmud (fill) 1142-1183 (casat amb Safiyya Khatun, filla de Timurtash, germà de Yuna Khatun i doncs fill d'Ilghazi de Mardin)

Notes[modifica]

  1. segurament derivat de l'antic títol turc Yinal, testimoniat entre els oghuz de l'Àsia Central al segle X
  2. El 1117 el nom del emir hereditari inàlida apareix com a preferent, precedint al del sultà
  3. el visir al-Hasan va imposar el seu control sobre l'amir Mahmud a la meitat del segle XII; el 1155 el nom del sultà ni tant sol era mencionat però el visir nisànida s'esmentava abans de l'emir inàlida; el 1163 el visir Ali ja és esmentat sol sense que aparegui l'emir inàlida
  4. un text d'aquest any descriu l'angoixa del visir nisànida Masud durant el setge
  5. Materiaux pour l'épigraphie et l'histoire musulmanes du Diyar-Bekr, Heidelberg, 1910