Basili el Macedoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Basili I
Solidus-Basil I with Constantine and Eudoxia-sb1703.jpg
Moneda amb les imatges de Basili I, el seu primer fill Constantí i la seva madrastra Eudòcia Ingerina
Nom original Βασίλειος ὁ Μακεδών (grec)
Emperador bizantí
867 – 886
Dades biogràfiques
Naixement 811
Mort 886
Dinastia Macedònica
Cònjuge Maria
Eudòcia Ingerina
Fills

Basili el Macedoni (grec antic Βασίλειος Αʹ ὁ Μακεδών, Basíleios I ho Makedṓn) o Basili I de Bizanci (826 - 1 de març de 886) fou emperador bizantí (867-886). Va ascendir al tron guanyant-se la confiança de l'emperador Miquel III i matant-lo, cosa que va ser ben acceptada ja que, a diferència d'aquell, es va preocupar pels assumptes d'Estat. Va ser l'iniciador d'una nova dinastia, anomenada macedònica, de la que ell mateix va promoure la invenció d'uns orígens nobles que no tenia.

Procedència[modifica | modifica el codi]

Es diu que descendia d'un príncep arsàcida de Pàrtia que havia rebut terres a Tràcia de l'emperador Lleó I. El seu pare però, si és que l'origen esmentat era veritat (que probablement no ho sigui [1]), era ja un petit propietari i la família havia perdut la major part de les seves terres.[2] La mare es diu que era descendent de Constantí el Gran, cosa probablement també simple propaganda.[3][4]

Molt jove fou fet presoner pels búlgars i fou educat com un esclau.[2] Fou rescatat uns anys després i quan va arribar a Constantinoble va entrar a l'església de Sant Diòmedes, on va cridar l'atenció d'un monjo que el va presentar a Teòfil el Petit, cosí de l'emperador Teòfil (829-842), que com que era petit d'altura es rodejava de servidors alts, i va agafar a Basili al seu servei, i el va casar amb una vídua rica de Patres anomenada Maria. Mercès a la fortuna d'ella va poder comprar moltes terres a Macedònia d'on li va venir el seu sobrenom de Macedoni (la propaganda va atribuir aquest nom fins i tot a una suposada descendència d'Alexandre el Gran de Macedònia).[5]

Al servei de Miquel III[modifica | modifica el codi]

Després va servir amb Miquel III (842-867) que s'hi va fixar per la seva habilitat com a domador de cavalls i perquè va vèncer en combat singular a un gegant búlgar que era considerat el millor lluitador del seu temps. Aviat es va guanyar la confiança de l'emperador i va ser el seu company, confident i finalment el 854 el va nomenar guàrdia personal (parakoimomenos).[6] Basili estava casat llavors amb Maria de la qui tenia un fill, Constantí, però la va repudiar per complaure l'emperador i es va casar amb Eudòcia Ingerina, amant de Miquel III (desembre del 865), el lloc de la qual el va ocupar Tecla, la germana de Basili (setembre del 866).[7] Amb Eudòcia va tenir a Lleó que després fou l'emperador Lleó VI (886-912).

La influencia de Basili es va incrementar i va poder conspirar contra Bardas oncle de l'emperador, que havia estat nomenat cèsar i que fou assassinat en presència de Miquel. No massa després Basili fou fet august i va assolir l'administració de l'imperi mentre Miquel es dedicava al beure, les dones i altres ocupacions poc polítiques.[5] El naixement de Lleó va ser celebrat per Miquel III com si fos fill seu (i potser ho era), amb curses de carros a l'hipòdrom, mentre que a Basili li recomanava que no anés lluint massa de ser cèsar.[8]

Emperador de Bizanci[modifica | modifica el codi]

Miquel va intentar restablir la seva autoritat però Basili el va fer matar el 24 de setembre del 867 i va assolir sol el poder. Aquella nit Miquel estava molt begut després d'un banquet al palau d'Anthimos quan Basili, amb un petit grup de conspiradors van entrar (estava el seu pare, un germà seu anomenat Marinos, el seu cosí Ayleon i un altre home anomenat Joan de Caldia) i el va travessar amb l'espasa.[9] Basili, que ja havia estat nomenat coemperador, va ser acceptat automàticament com a nou emperador.[10]Immediatament va voler mostrar-se com a un home religiós i va dedicar la seva corona a Crist. A diferència del seu antecessor, es va preocupar pers assumptes d'Estat, cosa que el va fer més acceptat.[11]

Problemes amb els paulicians i els àrabs[modifica | modifica el codi]

Com que el patriarca Foci havia causat desavinences religioses, Basili el va destituir immediatament i el va substituir per Ignasi. Va ordenar també un atac contra la secta dels paulicians, enviant Christophoros que els va derrotar i va matar al seu cap Chrysochir en 872 a la batalla de Bathys Ryax prop de la seva capital Tefrícia que va quedar arrasada.[12] Va forçar els àrabs, que s'havien aliat amb els paulicians i que havien fet progressos en el regnat de Miquel III, a aixecar el setge de Ragusa.

El 872, va acompanyar a l'exèrcit a l'Àsia, va creuar l'Eufrates i va derrotar els àrabs en diverses batalles sobretot a Cilícia el 875.

El 877 va morir el patriarca Ignasi i per un cúmul de circumstància el va succeir Foci.[13] Les victòries sobre els àrabs va encoratjar a Basili per expulsar-los del sud de la península Itàlica i Sicília. D'altra banda els àrabs de Creta estaven assetjant Calcis però foren derrotats amb grans pèrdues i part de la seva flota destruïda. Llavors Basili va enviar a l'exèrcit a Itàlia sota el comandament de Procopi i el seu lloctinent Lleó. Procopi va derrotar els àrabs però per gelosia Lleó va abandonar al seu cap al mig d'una batalla i Procopi va resultar mort, quedant els soldats desmoralitzats, i aconseguint amb prou feines sostenir les posicions. L'emperador va cridar el seu lloctinent, que fou mutilat i enviat a l'exili. El nou comandant en cap fou Esteve Maxenci, que va donar algunes proves d'incompetència, i fou substituït el 885 per Nicèfor Focas. En una campanya Focas va expulsar els àrabs del sud d'Itàlia.

La dinastia Macedònia[modifica | modifica el codi]

Amb ell es va iniciar una dinastia que es va anomenar macedònica. Per assegurar la continuació de la seva dinastia el 869 va nomenar coemperador i successor al seu fill Constantí i el 870 va fer el mateix amb Lleó. El 879 es va morir el fill gran de Basili, Constantí, i va ocupar el seu lloc el segon fill Lleó VI el Filòsof, mentre que el tercer, Alexandre era nomenat coemperador. Basili i Lleó no tenien bona relació perquè sempre va sospitar que no era fill seu. Una sèrie d'intrigues d'un tal Santabaren van estar a punt de portar a l'execució a Lleó per crims que no havia comès, però la falsedat de les acusacions fou descoberta per Basili just a temps i Santabaren fou castigat.

Els altres fills de Basili van ser:

  • Esteve I, que va ser patriarca de Constantinoble, podria ser fill seu.
  • Anna Porfirogènita, monja del convent de Santa Eufèmia a Petrion.
  • Helena Porfirogènita, monja del convent de Santa Eufèmia a Petrion.
  • Maria Porfirogènita, abadessa del convent de Santa Eufèmia a Petrion.

L'Eisagoge[modifica | modifica el codi]

Entre els seus mèrits cal destacar el sanejament de l'administració i la col·lecció de lleis coneguda com a Constituciones Basilicae (o simplement Basilica) que va acabar el seu fill Lleó i fou augmentada per Constantí Porfirogènit. La secció de la Basilica que es va fer durant el seu regnat s'anomena Eisagoge.[14]

Basili I i seu fill Lleó.

Mort i successió[modifica | modifica el codi]

El febrer del 886 Basili va quedar ferit durant una cacera i va morir de les ferides l'1 de març següent; mentre estava agonitzant va acusar al seu fill Lleó.[15] Alguns patriarques van dubtar si creure el que deia Basili, però finalment van donar a Lleó per innocent i el va succeir com a nou emperador.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basili el Macedoni Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tobias, 2007, p. 264.
  2. 2,0 2,1 Treadgold, 1997, p. 455.
  3. Treadgold, 1997, p. 457.
  4. Vogt; Hausherr, 1932, p. 44.
  5. 5,0 5,1 Smith, 1867, p. 468.
  6. Gregory, 2010, p. 242.
  7. Garland, 2002, p. 106.
  8. Treadgold, 1997, p. 453.
  9. Finlay, 1853, p. 180–181.
  10. Treadgold, 1997, p. 453–455.
  11. Finlay, 1853, p. 214–215.
  12. 1853,, p. 292.
  13. Tougher, 1997, p. 70–71.
  14. Kazhdan, 1991, p. 703.
  15. Tougher, 1997, p. 61.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Garland, Lynda. Byzantine Empresses: Women and Power in Byzantium AD 527-1204. Routledge, 2002. 
  • Finlay, George. History of the Byzantine Empire (en anglès). Blackwood, 1853. 
  • Kazhdan, Alexander. "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6. 
  • Ostrogorsky, George. History of The Byzantine State. New Brunswick: Rutgers University Press, 1969. 
  • Runciman, S. A history of the First Bulgarian empire. Londres: G.Bell & Sons, 1930. 
  • Shepard, Johnathan. The Cambridge History of the Byzantine Empire. CUP, 2008. ISBN 9780521832311. 
  • Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Little, Brown and Company, 1867. 
  • Tobias, Norman. Basil I, Founder of the Macedonian Dynasty: A Study of the Political and Military History of the Byzantine Empire in the Ninth Century. Lewiston: The Edwin Mellen Press, 2007. ISBN 0-7734-5405-5. 
  • Tougher, Shaun (1997). The Reign of Leo VI (886-912): Politics and People. Leiden: Brill, 1997. ISBN 978-90-04-10811-0. 
  • Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society. Stanford, CA: Stanford University Press, 1997. ISBN 978-0-8047-2630-6. 
  • Vogt, Albert; Hausherr, Isidorous. «Oraison funèbre de Basile I par son fils Léon VI le Sage». Orientalia Christiana Periodica, 26, 77, 1932.