Búlgars

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàBúlgars
10Bulgarians.png
Búlgars destacats: Krum · Joan de Rila · Ivan Alexandre · Vassil Levski · Hristo Bòtev
Stèfan Stambolov · Christo · Elena Iontxeva · Ludmila Diakovska · Matei Kaziski.
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total9+[1] a 10 milions[2][3]
LlenguaBúlgar
ReligióOrtodoxa
musulmana sunnita
catòlica i protestant (minoria).
Part deeslaus meridionals Modifica el valor a Wikidata
EpònimProtobúlgars Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatsAltres pobles eslaus, especialments els eslaus meridionals.
A Turquia 300.000 persones parlen búlgar com a llengua materna,[4] mentre que diversos milions poden reclamar ascendència ancestral, com a resultat de Devsirme i la turquificació i les pràctiques d'assimilació durant el domini otomà.
Geografia
EstatBulgària, Estats Units d'Amèrica, Ucraïna, Alemanya, Espanya, Regne Unit, Moldàvia, Itàlia, Grècia, Rússia, Països Baixos, Canadà, Sèrbia, Austràlia, Suècia, Romania, Hongria, Kazakhstan, Txèquia i República d'Irlanda Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
 Bulgaria 7,664,624 – 8,100,000[5][6]

Turquia Turquia 600,000[7]
Espanya Espanya169,195[8]
Regne Unit Regne Unit100,000–150,000[9]
Itàlia Itàlia 100,000–130,000[10]
Alemanya Alemanya 62,000+[11]
Grècia Grècia 43,981–80,000[12][13]
França França 34,000[14]
Àustria Àustria 15,000[15]
Romania Romania 8,025[16]

Belgium Bèlgica 7,443[17]

Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional,[18][19] encara que els seus orígens són heterogenis i no sols eslaus.[20] En general s'associen a la República de Bulgària i la llengua búlgara. Com a resultat de processos d'emigració existeixen minories búlgares en diversos països.

Orígens ètnics[modifica]

Geogràficament, Bulgària està situada en la capçalera del pont entre Europa i l'Àsia. Les dades d'ADN búlgar suggereixen que una expansió demogràfica humana es va produir de manera seqüencial a l'Orient Mitjà, a través d'Anatòlia i es va estendre a la resta d'Europa (inclosa Bulgària). La taxació de temps en el qual s'estima aquesta expansió abasta aproximadament els últims 50.000 anys, cosa que correspon anatòmicament a l'arribada dels humans moderns a Europa.[21] Des del punt de vista històric, els búlgars són descendents dels tres principals grups ètnics que es van mesclar als Balcans entre els segles VI i IX: les tribus locals, que incloïen els tracis; invasors eslaus, dels quals els búlgars moderns van heretar la llengua, i els protobúlgars (bolgars) parlants de llengües turqueses, dels quals hereten el gentilici i la condició d'estat més antiga.

En l'aspecte físic, la població búlgara es caracteritza per trets de tipus antropològic del sud d'Europa,[22] amb algunes influències addicionals. Genèticament, els búlgars moderns estan més estretament relacionats amb poblacions dels Balcans –macedonis, grecs, romanesos– que amb la resta de poblacions europees.[23][24] D'altra banda, són més estretament relacionats amb algunes poblacions del Mediterrani i Anatòlia com armenis, italians, turcs, cretencs i sards.[25][26] També es relacionen amb escandinaus, bosnians i croats. Des del punt de vista antropològic, els búlgars es caracteritzen per diferents elements ètnics que inclouen una estatura atlantmediterrània de mitjana a alta, el cabell parcialment arrissat neodanubià, típic nas arromangat i una aparença nòrdica, amb el resultat comú alpí i braquicèfals com al centre asiàtic turc o tàrtar. L'element bàsic és l'atlantmediterrani, que probablement va arribar abans del neolític; el neodanubià va ser probablement introduït pels eslaus i ugrians, encara que alguns d'ells són més antics; el nòrdic pot tenir diversos orígens, incloent Tràcia; el dinàric és simplement el resultat de la barreja amb elements locals a Macedònia; el turc es troba principalment a l'est de Bulgària, en major part entre els habitants de la ciutat i pastors, però no entre agricultors. De tots aquests elements variats, els dos primers són els més importants.[27]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Lewis, M. Paul (ed.). «Bulgarian». Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition. SIL International, 1986–2009. [Consulta: 10 març 2010].
  2. «Chairman of the State Agency for Bulgarians Abroad – 3–4 million Bulgarians abroad as of 2009 (búlgar)». Bulgarians abroad, 2009. [Consulta: 7 març 2011].
  3. «Bulgarian Minister without Portfolio – 4 million Bulgarians outside Bulgaria as of 2010 (búlgar)». Bulgarians outside Bulgaria, 2010. Arxivat de l'original el 2011-07-14. [Consulta: 7 març 2011].
  4. «Languages of Turkey (Europe)». A: Gordon, Raymond G., Jr.. Ethnologue: Languages of the World. Fifteenth edition. Dallas, Texas: SIL International, 2005. ISBN 978-1-55671-159-6. 
  5. «Bulgarian 2011 census (búlgar)». nsi.bg. [Consulta: 21 juliol 2011].
  6. «Experts for Census 2011 (búlgar)».
  7. «Estudi de la quantitat de comunitats búlgares a l'estranger, forma part de les activitats de SABA», 03-03-2011. [Consulta: 15 novembre 2013].
  8. «National Institute of Statistics of Spain – Foreigners as of 12.2009». ine.es. [Consulta: 8 febrer 2011].
  9. «Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria – Bulgarians in the UK». mfa.bg. Arxivat de l'original el 2011-07-05. [Consulta: 8 febrer 2011].
  10. «Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria – Bulgarians in Italy». mfa.bg. [Consulta: 8 febrer 2011].
  11. «Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria – Bulgarians in Germany». mfa.bg. [Consulta: 8 febrer 2011].
  12. «Greek Statistical Authority – Foreigners as of 12.2005». statistics.gr. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 14 novembre 2013].
  13. «Greek 1991 census – Officialy identified as Pomaks (additional number)». hri.org.
  14. «Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria – Bulgarians in France». mfa.bg. Arxivat de l'original el 2010-07-23. [Consulta: 8 febrer 2011].
  15. «Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria – Bulgarians in Austria». mfa.bg. Arxivat de l'original el 2011-05-24. [Consulta: 8 febrer 2011].
  16. «Romanian 2002 census». edrc.ro.
  17. «Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria – Bulgarians in Belgium». mfa.bg. [Consulta: 8 febrer 2011].
  18. Slavs
  19. Cultural Proximity of the Slavic Nations
  20. Minahan, James. «One Europe, many nations: a historical dictionary of European national groups» pp. 134-135. Greenwood Publishing Group, 2000.
  21. From Asia to Europe: mitochondrial DNA sequence variability in Bulgarians and Turks. Ann Hum Gen.1996.Jan;60 (Pt 1):35-49. (anglès)
  22. «HLA-DRB1, DQA1, DQB1 DNA polymorphism in the Bulgarian population.Division of Clinical and Transplantation Immunology» (en anglès). Sofia. Bulgaria: Medical University. [Consulta: 15 novembre 2013].
  23. «HLA polymorphism in Bulgarians defined by high-resolution typing methods in comparison with other populations» (en anglès). [Consulta: 15 novembre 2013].
  24. «Y-chromosomal diversity in Europe is clinal and influenced primarily by geography, rather than by language» (PDF) (en anglès). [Consulta: 15 novembre 2013].
  25. «Distributions of HLA class I alleles and haplotypes in Bulgarians – contribution to understanding the origin of the population» (en anglès). Sofia, Bulgaria: Division of Clinical and Transplantation Immunology, Medical University. Arxivat de l'original el 2019-09-27. [Consulta: 15 novembre 2013].
  26. Bulgarian Bone Marrow Donors Registry—past and future directions[Enllaç no actiu] - Asen Zlatev, Milena Ivanova, Snejina Michailova, Anastasia Mihaylova and Elissaveta Naumova, Central Laboratory of Clinical Immunology, University Hospital "Alexandrovska", Sofia, Bulgaria, Published online: 2 June 2007
  27. snpa nordish Bulgaria by Bertil Lundmann
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Búlgars