Vassil Levski

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVassil Levski
BASA-600K-1-1865-15-Vasil Levski-retouched.jpeg
Biografia
Naixement (bg) Васил Иванов Кунчев
18 juliol 1837
Karlovo Tradueix
Mort 18 febrer 1873 (35 anys)
Sofia
Causa de mort Execució a la forca
Lloc d'enterrament Sofia
Grup ètnic Búlgars
Religió Església Ortodoxa i cristianisme ortodox
Activitat
Ocupació Revolucionari i clergue
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Vassil Ivanov Kuntxev (búlgar Васил Иванов Кунчев), més conegut sota el nom de Vassil Levski (en búlgar Васил Левски, escrit originalment Василъ Лѣвскій - 6 de juliol de 1837 a Kàrlovo - 6 de febrer de 1873 a Sofia), fou un revolucionari búlgar i ideòleg de la revolució nacional búlgara en la lluita nacional contra l'ocupant otomà. Va intentar organitzar alçaments a través del conjunt dels territoris búlgars via comitès regionals.

A conseqüència del seu important paper en la lluita per a l'alliberament de Bulgària, Vassil Levski és considerat com el major heroi nacional de referència per al poble búlgar, i hom s'hi refereix com a «apòstol de la llibertat». Vassil Levski albirà la creació d'una República búlgara que encabís tots els seus ciutadans, incloent-hi les minories, tots ells en peu d'igualtat. Va ser inspirat pel liberalisme que coneixien les societats europees occidentals i per la Revolució Francesa.

Levski és recordat amb diversos monuments a tota Bulgària, i nombroses institucions nacionals porten el seu nom. El 2007, va encapçalar un sondeig de la televisió a tot el país com el búlgar més gran de tots els temps.

Infància i joventut[modifica]

Vassil Levski amb uniforme de portaestendard

Vassil Ivanov Kuntxev va néixer el 6 de juliol de 1837 a la ciutat de Kàrlovo llavors sota domini otomà. Els seus pares eren Ivan Kuntxev i Gina Kuntxev (nascuda Karaivanova) i Vassil Levski va tenir dos germans i dues germanes. Es va fer diaca a l'edat de 24 anys; és per això que és sovint sobrenomenat «El diaca», però va abandonar més tard la religió per unir-se al moviment d'alliberament de Bulgària.

Ideari[modifica]

Inspirat per les idees revolucionàries de Gueorgui Sava Rakovski, Vassil Levski va anar a Belgrad en el transcurs de la primavera de 1862. En aquesta ciutat, Rakovski havia reunit la primera legió búlgara, un destacament militar format per voluntaris que provaven de fer caure el domini otomà. Vassil Levski es va integrar en aquesta tropa, però va ser dissolta el 12 de setembre de 1862 i se'n tornà a Bulgària. És en aquesta època que va guanyar el pseudònim de «Levski» - semblant al lleó. El seu oncle el denuncià a les autoritats otomanes com a rebel i va ser empresonat a Plòvdiv durant tres mesos abans de ser finalment alliberat. Va exercir llavors l'ofici de mestre.

El novembre de 1866, Levski es trobà amb Rakovski a Romania. S'havien creat dos grups revolucionaris en aquell país, dirigits per Panaiot Khitov i Filip Totiu. Per recomanació de Rakovski, Vassil Levski es va convertir en portaestendard del destacament de Khitov. L'abril de 1867, el seu grup va travessar el Danubi a Tutrakan, es va desplaçar a través de la regió de Ludogòria i va arribar a les muntanyes dels Balcans. Després d'alguns enfrontaments, el seu grup es va retirar a Sèrbia l'agost, lloc on la seva presència va ser tolerada temporalment. Se'n tornà a Romania i durant l'hivern de 1868 conegué el poeta i revolucionari Khristo Botev prop de Bucarest.

A finals de la dècada del 1860, Levski va desenvolupar un projecte revolucionari, que va influir notablement en el moviment d'alliberament búlgar. El seu projecte establia l'obtenció de l'alliberament nacional de Bulgària mitjançant l'alçament armat de tots els búlgars de l'Imperi otomà. La insurrecció seria preparada, controlada i coordinada per una organització revolucionària central, de la qual dependrien diversos comitès revolucionaris locals estesos per tota Bulgària, i que operarien al marge de qualsevol influència estrangera. El projecte de Levski va ser adoptat després dels repetits fracassos de les idees de Rakovski, que consistien bàsicament en la invasió de Bulgària per part de destacaments armats (txeti) des dels països veïns, per tal d'atiar de forma externa una rebel·lió general que provoqués l'alliberament de Bulgària.

Levski també va desenvolupar la forma del futur govern de Bulgària-una república democràtica (que també va descriure com una república pura i sagrada), establerta sobre els principis de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de la Revolució Francesa. Mitjançant aquests principis es garantiria la llibertat d'expressió, idees i associació a Bulgària. Levski també va defensar que tots els grups religiosos i ètnics de la Bulgària alliberada (búlgars, turcs, jueus i altres) gaudissin d'iguals drets. Va reiterar que els revolucionaris búlgars lluitaven contra el govern opressor del sultà otomà, no contra el poble turc i la seva religió.

Levski no tolerava la corrupció en el moviment revolucionari i va insistir que un revolucionari havia de ser "just, valent i magnànim". En una ocasió va afirmar que no desitjava cap posició oficial després de l'alliberament de Bulgària, sinó que aniria a "altres nacions esclaves" per ajudar-les en el seu alliberament.

Detenció i execució[modifica]

Perseguit per les autoritats otomanes, que oferien 500 lires turques per la seva mort i 1000 per la seva captura, Vassil Levski va haver de recórrer a diverses disfresses per tal escapar a una detenció quan viatjava. Tanmateix, la policia turca va seguir la pista dels revolucionaris al nord-est de Bulgària, i va arribar fins i tot al quarter general de l'organització, a Lovetx. Les nombroses detencions van amenaçar d'eliminar l'organització. En un intent de protegir la valuosa documentació sobre els seus contactes i els moviments dels comitès búlgars, Levski va intentar escapar del setge de les autoritats, però fou arrestat el matí del 27 de desembre de 1872 per les autoritats otomanes en una fonda de Lovetx, on es trobava temporalment amagat. Es creu que va ser traït per un sacerdot anomenat Krastiu.

Inicialment fou interrogat i empresonat a Tarnovo, Vassil Levski va ser enviat a Sofia el 4 de gener de 1873. Allà, fou portat davant la justícia i va ser torturat. Si bé va reconèixer la seva identitat, no va revelar les seves complicitats i els detalls relatius a la seva organització. Quan es trobava físicament molt debilitat, les autoritats otomanes el va condemnar a la pena de mort per penjament. La seva mort va agreujar la crisi en el moviment revolucionari búlgar i la majoria dels comitès es van desintegrar. Cinc anys després del seu penjament, la Guerra russoturca (1877-1878) permeté l'alliberament de Bulgària del jou otomà i això arran de la Insurrecció d'abril 1876. El tractat de San Stefano del 3 de març de 1878 permeté el naixement d'un estat búlgar autònom.

Citacions[modifica]

Estàtua de Levski a Kàrlovo
  • Un cop alliberats, crear una "santa i pura República" on hi podrà viure cadascun lliurement, independentment del seu origen, de la seva religió, de les seves conviccions.
  • Ésser iguals amb els altres pobles europeus només depèn dels nostres propis i comuns esforços.

Honors[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vassil Levski Modifica l'enllaç a Wikidata