Lima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Lima (desambiguació)».
Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Centre històric de Lima
Catedral de Lima
Catedral de Lima
Informació
Localització Província de Lima
Perú Perú

Tipus Cultural
Criteris iv
ID 500
Regió * Llatinoamèrica i Carib
Inscripció 1988 (12a sessió)
Extensió 1991 (15a sessió)
Coordenades 12° 2′ 36″ S, 77° 1′ 42″ O / 12.04333°S,77.02833°O / -12.04333; -77.02833
* Segons les regions de la UNESCO.

Lima és la capital i la ciutat més gran del Perú, el centre cultural, industrial i financer del país. Està localitzada a la vall del Riu Rímac prop de la costa de l'oceà Pacífic. El centre històric de Lima es troba inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1988,[1] ampliat el 1991. Es troba situada a la costa central del país, a la vora de l'oceà Pacífic, conformant una extensa i populosa àrea urbana coneguda com Lima Metropolitana, flanquejada pel desert costaner i estesa sobre les valls dels rius Chillón, Rímac i Lurín. Segons el cens peruà de l'any 2007, Lima comptava amb més de 7,6 milions d'habitants. D'acord amb estimacions de l'Institut Nacional d'Estadística i Informàtica del Perú la població de Lima fins al 30 de juny de 2014 seria de més de 8,7 milions d'habitants, mentre que la seva àrea metropolitana comptaria amb més de 9,7 milions d'habitants,[2][3] el 30% de la població peruana, xifres que la converteixen en la ciutat més poblada del país.

El 18 de gener de 1535, es va efectuar la fundació espanyola amb el nom de la Ciutat dels Reis a la regió agrícola coneguda pels indígenes com Limaq, nom que va adquirir amb el temps. Va ser la capital del Virregnat del Perú i la més gran i important ciutat d'Amèrica del Sud durant el règim espanyol. Després de la Independència va passar a ser la capital de la República.

En l'actualitat se la considera com el centre polític, cultural, financer i comercial del país. A nivell internacional, la ciutat ocupa el cinquè lloc dins de les ciutats més poblades d'Amèrica Llatina i és una de les trenta aglomeracions urbanes més poblades del món.[4] Per la seva importància geoestratègica, ha estat definida com una ciutat global de «classe beta».[5]

Jurisdiccionalment, la metròpoli s'estén majoritàriament dins de la província de Lima i en una porció menor, cap a l'oest, dins de la província constitucional del Callao, on es troben el port marítim i l'Aeroport Internacional Jorge Chávez. Ambdues províncies compten amb autonomia regional des de l'any 2002.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

L'actual vall del riu Rímac rebia el nom de Rimaq (pronunciat [ˈli.maq] segons la pronunciació del lambdacisme del quetxua de la costa i com ɾi.dt.q] en les variants de la serra) com a referència a la construcció que avui dia es coneix com huaca de Santa Anaguaca dels indis de Lima que es deien ychmas, era una pedra rodona».[6] Com en altres topònims, la oclusiva final va acabar per eliminar-se en passar a l'idioma espanyol, preferint-se amb el temps la grafia Lima després de coexistir en documents amb les formes Lima i Lyma.

En l'origen d'aquest topònim, com va succeir amb molts altres en el Nou Món, és molt probable que els espanyols acceptessin amb facilitat el que ja empraven les comunitats aborígens, mutant-lo per un altre de sonoritat molt similar extret de la geografia ibèrica. En aquest cas van poder aplicar el del riu Limia, transfronterer entre Portugal i Espanya, el nom del qual en portuguès és riu Lima.

En ser fundada la capital de la colònia el 18 de gener, se li va donar el nom de Ciutat dels Reis per la proximitat de la data amb el 6 de gener, dia dels Reis Mags i tal vegada també com a homenatge als Reis d'Espanya: Joana I i Carles I. No obstant això, sempre es va mantenir el nom toponímic de la regió, que a poc a poc va anar consolidant-se sobre el nom fundacional, motiu pel qual el nou centre poblat va acabar per conèixer-se com la ciutat de Lima. El nom del riu, en canvi, va veure alterada la seva grafia segons els usos del Tercer Concili Limenc influenciat per hàbits de pronunciació aimara,[7] igual que va ocórrer amb molts altres topònims d'origen quetxua.

Símbols[modifica | modifica el codi]

Bandera de Lima
Bandera

Històricament, se la coneix com a «Estendard de la Ciutat dels Reis del Perú».[8] Està formada per un llenç de seda color gualda i al centre es troba l'escut d'armes de la ciutat brodat.

Escut

L'escut d'armes de Lima va ser atorgat per la Corona Espanyola el 7 de desembre de 1537 mitjançant Reial Cèdula signada a Valladolid per l'Emperador Carles V i la seva mare la Reina Joana I de Castella, dotant a la ciutat d'ostentar l'escut.[9] Està format per un camp principal azur, amb tres corones d'or de reis posades en triangle i damunt d'elles un estel d'or que toca amb les seves puntes les tres corones, i per orla unes lletres d'or que diuen: Hoc signum vere regum est (Aquest és el veritable signe dels reis). Exterior a l'escut se situen les inicials I i K (Ioana i Karolus), que són els noms de la reina Joana I i el seu fill Carles I. Sobre les lletres se situa un estel i abraçant-les dues àguiles afrontades de sabre coronades, que subjecten l'escut.

Himne

L'himne de Lima va ser escoltat per primera vegada el 18 de gener de 2008, en una sessió solemne que va comptar amb la presència del llavors President del Perú Alan García, l'alcalde de la ciutat Luis Castañeda Lossio i diverses autoritats. Els encarregats de la creació de l'himne van ser els regidors Luis Enrique Tord (autor de la lletra), Euding Maeshiro (compositor de la melodia) i el productor musical Ricardo Núñez (arranjador).[10]

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser fundada pel conquistador espanyol Francisco Pizarro el 18 de gener, 1535 amb el nom de "Ciutat dels Reis", però el nom original, Lima, de la paraula aymara limaq, "flor groga" va sobreviure. Durant més de tres segles Lima va ser la ciutat més important i la metròpoli més gran de Sud-amèrica. Lima concentra el 75% de l'activitat industrial del Perú.

Avui, l'àrea metropolitana de Lima de la ciutat té més de 7.605.742[11] habitants i cobreix la regió metropolitana del port del Callao, fent-la una de les més grans d'Amèrica. En dècades recents, Lima ha crescut ràpidament amb un desenvolupament irregular. Per la seva situació geogràfica, a Lima, com a altres ciutats llatinoamericanes localitzades en valls prop de grans muntanyes, la contaminació ambiental s'ha elevat a nivells preocupants, degut, sobretot al fet que al Perú encara es fa servir la gasolina amb plom.

Època prehispànica[modifica | modifica el codi]

Pachacámac va ser un important centre religiós per algunes cultures preincaiques abans de l'arribada dels conqueridors espanyols.

Encara que la història de la ciutat de Lima es va iniciar amb la seva fundació espanyola el 1535, el territori conformat per les valls dels rius Rímac, Chillón i Lurín estava ocupat per assentaments preinques, els quals estaven agrupats sota el senyoriu d'Ichma.[12] La cultura Maranga i la cultura Lima van ser les que es van establir i van forjar una identitat en aquests territoris.[13] Durant aquestes èpoques es van construir els santuaris de Lati (actual Puruchuco) i Pachacámac (el principal santuari de peregrinació durant l'època dels inques).[14]

Aquestes cultures van ser conquerides per l'imperi Wari durant l'apogeu de la seva expansió imperial.[15] És durant aquesta època que es va construir el centre cerimonial de Cajamarquilla.[16][17] Davant la declinació de la importància Wari, les cultures locals van tornar a adquirir autonomia, destacant la cultura Chancay.[18] Posteriorment, en el segle XV, aquests territoris van ser incorporats a l'imperi inca.[19] D'aquesta època podem trobar gran varietat de huacas al llarg de tota la ciutat, algunes de les quals es troben en recerca.

Les més importants o conegudes són les de Huallamarca, Pucllana i Mateo Salado, totes situades enmig de districtes de Lima amb un creixement urbà molt alt, per la qual cosa es troben envoltades d'edificis empresarials i residencials; no obstant això, això no obstaculitza el seu perfecte estat de conservació. Als afores de la ciutat es troben les ruïnes de Pachacámac, un important centre religiós construït per la cultura Lima fa 3000 anys i que va ser utilitzat fins i tot fins a l'època en què van arribar els conqueridors espanyols.

Època virreinal[modifica | modifica el codi]

Plànol de Lima incloent les muralles construïdes entre 1684 i 1687 pel Virrei del Perú Melchor de Navarra i Rocafull.

El 1532 els espanyols i els seus aliats indígenes (de les ètnies sotmeses pels inques) sota el comandament de Francisco Pizarro van prendre presoner a Atahualpa a la ciutat de Cajamarca. Encara que es va pagar un rescat, va ser condemnat a mort per raons polítiques i estratègiques. Després d'algunes batalles, els espanyols van conquerir el seu imperi. La corona espanyola va nomenar a Francisco Pizarro governador de les terres que havia conquerit.[20] Pizarro va decidir fundar la capital a la vall del riu Rímac,[21] després de l'intent fallit de constituir-la en Jauja.

Va considerar que Lima estava estratègicament situada, propera a una costa favorable per a la construcció d'un port però prudencialment allunyada del mateix com per prevenir atacs de pirates i potències estrangeres, sobre terres fèrtils i amb un convenient clima fresc. Així, el 18 de gener de 1535 es va fundar Lima amb el nom de Ciutat dels Reis, denominada d'aquesta forma en honor a l'epifania,[22] sobre territoris que havien estat del curaca] Taulichusco.[23] L'explicació d'aquest nom es deu al fet que «per les mateixes dates de gener estaven els espanyols buscant el lloc per a la fundació de l'emplaçament de la nova ciutat, [...] no lluny del santuari de Pachacámac, a prop del riu Rímac.

Amb tot, igual que havia succeït amb la regió, al principi anomenada Nova Castella i després Perú, la Ciutat dels Reis va perdre aviat el seu nom en favor de Lima».[24] Pizarro, amb la col·laboració de Nicolás de Ribera, Diego de Agüero i Francisco Quintero van traçar personalment la Plaça d'Armes i la resta de la quadrícula de la ciutat, construint el Palau Virreinal (avui dia transformat en el Palau del Govern del Perú, que d'aquí conserva el nom tradicional de Casa de Pizarro) i la Catedral, la primera pedra de la qual va posar Pizarro amb les seves pròpies mans.[25] A l'agost de 1536, la florent ciutat va ser assetjada per les tropes de Manco Capac II, però els espanyols i els seus aliats indígenes van aconseguir derrotar-les.[26] En els següents anys Lima va guanyar prestigi en ser designada capital del Virregnat del Perú i seu d'una Reial Audiència el 1543.[27]

Durant el següent segle, va prosperar com el centre d'una extensa xarxa comercial que integrava al virregnat amb Amèrica, Europa i Àsia Oriental.[28] Però la ciutat no va estar lliure de perills; violents terratrèmols van destruir gran part d'ella entre 1586 i 1687,[29][30] el que va a suscitar un gran desplegament d'activitat constructiva. És llavors que apareixen aqüeductes, tallamars i murs de contenció davant la crescuda dels rius, s'acaba el pont sobre el riu Rímac, es construeix la Catedral (acabada el 1622) i es construeixen nombrosos hospitals, convents i monestirs. Llavors podem veure que la ciutat s'articula entorn dels seus barris. Una altra amenaça va ser la presència de pirates i corsaris a l'oceà Pacífic, la qual cosa va motivar la construcció de les muralles de Lima entre els anys 1684 i 1687.[31]

José de San Martín durant la Declaració d'Independència del Perú a Lima el 28 de juliol de 1821.

El terratrèmol de 1687 va marcar un punt d'inflexió en la història de Lima, ja que va coincidir amb una recessió en el comerç per la competència econòmica amb altres ciutats com Buenos Aires.[32] Amb la creació del Virregnat de Nova Granada el 1717 es van organitzar novament les demarcacions polítiques, i Lima no va perdre sinó uns territoris que en realitat gaudien ja de la seva autonomia.[33] El 1746 un fort terratrèmol va danyar severament a la ciutat i va destruir el Callao, obligant a un esforç de reconstrucció massiu pel virrei José Antonio Manso de Velasco.[34]

En la segona meitat del segle XVIII, les idees de la il·lustració sobre la salut pública i el control social van influir en el desenvolupament de la ciutat.[35] Durant aquest període, la capital peruana va resultar afectada per les reformes borbòniques ja que va perdre el seu monopoli sobre el comerç exterior i el seu control sobre la important regió minera de l'Alt Perú.[36] Aquest debilitament econòmic va portar a l'elit de la ciutat a dependre dels càrrecs atorgats pel govern virreinal i l'Església, la qual cosa va contribuir a mantenir-los més vinculats a la Corona que a la causa de la independència.[37]

El major impacte polític-econòmic que va viure la ciutat per aquell temps es va produir amb la creació del Virregnat del Riu de la Plata el 1776, que va canviar el rumb i les orientacions que imposava el nou tràfic mercantil. Una expedició combinada d'independentistes argentins i xilens dirigits pel general José de San Martín va desembarcar en el sud de Lima el 1820, però no van atacar la ciutat. Enfrontat a un bloqueig naval i a l'acció de les guerrilles en terra ferma, el virrei José de la Serna es va veure forçat a evacuar la ciutat al juliol de 1821 per salvar a l'exèrcit reialista.[38] Tement un aixecament popular i mancant de mitjans per imposar l'ordre, el Consell de la Ciutat va convidar a San Martín a entrar a la ciutat, signant una Declaració d'Independència a la seva sol·licitud.[39] No obstant això, la guerra no havia acabat i en els següents dos anys la ciutat va canviar de mans moltes vegades, sofrint abusos de tots dos bàndols.

Època republicana[modifica | modifica el codi]

L'Esquinçall de la Unió va ser la via més important de Lima durant la primera meitat del segle XX.

Proclamada la independència del Perú el 1821 pel general José de San Martín,[40] Lima es va convertir en la capital de la flamant República del Perú. Així, va ser la seu del govern del libertador i seu també del primer Congrés Constituent que va tenir el país.[41] Els primers anys de la història republicana peruana es van caracteritzar pel constant enfrontament entre cabdills militars, que tenien com a objectiu governar el país i per a això intentaven prendre la seu del govern.[42]

Així, Lima va sofrir diversos setges i enfrontaments armats als seus carrers. Des del punt de vista urbanístic, el constant creixement que va experimentar la ciutat va donar lloc a un fenomen de modernització. El 1862 es va donar inici al procés de canvi en la nomenclatura urbana de la ciutat[43] i el 1868, per disposició del president José Balta y Montero, es va disposar la demolició de les muralles que la circumdaven, donant pas a les primeres grans avingudes.[44][45]

Vista de Lima cap al 1878.

Per causa de la Guerra del Pacífic, entre 1881 i 1883 Lima va ser ocupada per forces xilenes; després de la retirada de l'Exèrcit de Xile, es va iniciar un procés de reconstrucció, que es va veure limitat a causa dels enfrontaments entre Andrés Avelino Cáceres i Nicolás de Piérola.[46][47] En els últims anys del segle XIX, amb Piérola assumint el poder i l'inici del que es va denominar la República Aristocràtica, va començar la seva veritable i intensa reconstrucció que va durar fins a les remodelacions que Augusto Leguía va realitzar com a preparació pel centenari de la independència del Perú el 1921.[48] A inicis del segle XX es va iniciar la construcció d'avingudes que servissin com una matriu per al desenvolupament de la ciutat.[49] Es van crear les avingudes Passeig de la República, Avinguda Leguía (avui Avinguda Arequipa), Avinguda Brasil i la paisatgística Avinguda Salaverry que es dirigien cap al sud i les avingudes Veneçuela i Colonial cap a l'oest unint-se amb el port del Callao.

El Gran Hotel Bolívar va ser part d'un procés de renovació urbana en la primera meitat del segle XX.

En els anys 1930 es van iniciar les grans construccions amb la remodelació del Palau del Govern i la Casa Municipal. Aquestes construccions van tenir el seu punt màxim en els anys 1950, durant el govern de Manuel A. Odría, quan es van construir els grans edificis del Ministeri d'Economia i del Ministeri d'Educació (Edifici Alzamora Valdez, actual seu de la Cort Superior de Justícia de Lima), del Ministeri de Salut, del Ministeri de Treball i dels Hospitals del Segur Obrer i de l'Empleat així com l'Estadi Nacional i diverses grans unitats habitacionals.[50][51]

També en aquests anys es va donar inici a un fenomen que va canviar la configuració de la ciutat, el qual va ser la massiva immigració de pobladors de l'interior del país produint el creixement exponencial de la població de la capital i la conseqüent expansió urbana.[52] Les noves poblacions van anar assentant-se en terrenys propers al centre els quals s'utilitzaven com a zona agrícola. Es van anar poblant els actuals districtes de Lince, La Victòria cap al sud; Breña i Pueblo Libre cap a l'oest; El Agustino, Ligue i San Juan de Lurigancho cap a l'est i San Martín de Porras i Comes al nord.

Com a punt emblemàtic d'aquesta expansió, el 1973 es va crear la comunitat autogestionada de Villa el Salvador (actual districte de Villa El Salvador) situada a 30 km al sud del centre de la ciutat i actualment integrada a l'àrea metropolitana.[53] En els anys 1980 la violència terrorista va sumar al desordenat creixement de la ciutat l'augment de pobladors que arribaven com a desplaçats interns. El centre històric de la ciutat va sofrir un creixent deteriorament i moltes zones de la ciutat van mancar constantment dels serveis bàsics.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Imatge satelital de Lima Metropolitana.

Ubicació[modifica | modifica el codi]

Lima es troba en el desert costaner del Perú, en la faldilla del vessant occidental dels camins centrals del Perú. Encara que va ser inicialment fundada sobre la vall del riu Rímac, avui s'estén sobre extenses zones desèrtiques i fins i tot sobre altres valls. Mentre que la plaça d'armes se situa a una altitud de 161 msnm, el districte de Lurigancho-Chosica arriba als 950 msnm.[54]

Voreja el litoral des del km 50 de la Panamericana Nord, a l'altura del districte d'Ancón en el límit amb la província de Huaral, fins al districte de Pucusana a l'altura del km 70 de la Panamericana Sud, en el límit de la província de Cañete. El que fa una extensió de poc més de 130 km de costa i platja. Cap a l'est s'estén fins a aproximadament el km 50 de la carretera Central en el districte de Lurigancho-Chosica, límit amb la província de Huarochirí.

Clima[modifica | modifica el codi]

Quadre climàtic de Lima.

El clima de la ciutat resulta especialment particular donada la seva situació. Combina una absència gairebé total de precipitacions, amb un altíssim nivell de humitat atmosfèrica i persistent cobertura nuvolosa. Així, sorprèn per les seves estranyes característiques malgrat estar situada en una zona tropical a 12 graus latitud sud i gairebé al nivell del mar. La costa central peruana, mostra una sèrie de microclimes atípics a causa de la influent i freda corrent de Humboldt que es deriva de la Antàrtida, la proximitat de la serralada i la seva ubicació geogràfica, donant-li a Lima un clima subtropical, fresc, desèrtic i humit alhora.

Es pot dir, que té un clima tebi sense excessiva calor tropical ni freds extrems que requereixin tenir calefacció a casa, a excepció de molt pocs hiverns. La temperatura mitjana anual és de 18,5 a 19 °C, amb un màxim estival anual d'uns 29 °C. Els estius, de desembre a abril, tenen temperatures que oscil·len entre els 29 a 30 °C durant el dia i 21 a 22 °C en les nits. Solament quan ocorre el Fenomen del Nen, la temperatura en l'estació d'estiu pot superar els 31 °C. Els hiverns van de juny a mitjan setembre, amb temperatures que oscil·len entre els 19 i 12 °C, sent 8,8 °C la temperatura més baixa comprovada històricament.«Temperatura a Lima va descendir a 8,8 graus centígrads, la més baixa dels últims 40 anys». El Comerç, 2010. [Consulta: 29 d'abril de 2011]. Els mesos de primavera i tardor (setembre, octubre i maig), tenen temperatures temperades que oscil·len entre els 23 i 17 °C.

D'altra banda, la humitat relativa és summament alta (fins al 100%), produint boirina persistent de juny a desembre fins a l'entrada de l'estiu quan els núvols són menors. És assolellat, humit i calent en els estius (desembre-abril), nuvolós i temperat en els hiverns (juny a setembre). La pluja és gairebé nul·la.«A Lima, la ciutat on mai plou, no per ara de ploure». La Nació, 2009. [Consulta: 29 de juliol de 2011]. La mitjana anual és de 7 mm reportat en el Aeroport Internacional Jorge Chávez, sent la menor quantitat en un àrea metropolitana al món. Una pluja a Lima pot ser vesteixi com un fenomen estrany per la major part de la població.

Termometria diària mitjana de l'aire en casella, 1960-2009. NASA.

Solament molt poques vegades ha plogut intensament a la ciutat. El fenomen de la pluja es dóna especialment en els districtes propers als turons com La Molina i Lurigancho-Chosica.Espinoza, Alfredo. «Des de fa 15 anys Llima no suportava una pluja com la d'aquesta matinada». El Comerç, 2009. [Consulta: 29 de juliol de 2011]. Una de les pluges més fortes que va haver-hi a la ciutat en l'última dècada, va ser suportada pels districtes de la Molina, Sant Joan de Miraflores, Vila María del Triomf, Vila el Salvador i Cieneguilla el 6 d'abril de 2001. Aquella nit, es va produir una forta pluja amb trons i llampecs, la qual va sorprendre als habitants. Va ser produïda pel despreniment d'una cèl·lula convectiva que va recórrer des de la serra fins a ingressar a la costa.«Fenomen climatològic s'observa en cel de Lima». Panamericana Televisió, 2001. [Consulta: 27 de setembre de 2011]. L'última pluja amb trons es va produir el 7 de març de 2009 en La Molina i Lligui Vitarte, producte de l'arribada de núvols des de la serra.«Pluja intensa i trons en el Con Aquest de Lima». Perú.21, 2009. [Consulta: 27 de setembre de 2011].

Quan plou molt fort a Lima normalment hi ha problemes, doncs la ciutat no està preparada per a la pluja.[55] En els turons es produeixen corriments de terra o allaus. Quan una allau seca es reactiva amb la pluja aquesta genera grans danys. El 2002 va haver-hi allaus a la zona de Huaycán i Santa María de Huachipa.[56] També al llarg dels anys s'han produït algunes allaus a Lurigancho-Chosica i Chaclacayo.[57][58] L'últim fenomen anòmal a Lima de consideració va succeir al gener de 2011, a causa de l'arribada de núvols des de la serra fins a la costa, la qual cosa va produir intenses pluges en diversos districtes de la capital.[59] Llima té només 1.284 hores de sol a l'any, 28,6 hores al juliol i 179,1 hores al gener, valors excepcionalment baixos per a la latitud.[60] De gener a abril predominen els cels clars; al maig, i d'octubre a desembre, els cels es mantenen parcialment ennuvolats; de juny a setembre els cels es mantenen tenebrosos, coberts gairebé permanentment. La combinació de fenòmens climàtics es presenten així:

El corrent fred de Humboldt que recorre la costa, refreda sensiblement la temperatura de l'aigua. Aquesta és molt més freda que el que correspondria a la latitud tropical en la qual se situa la ciutat. Així, les condicions de fred a nivell del mar amb una atmosfera superior més calenta per l'acció solar, genera una inversió tèrmica que impedeix el fenomen de convecció, pel qual l'aire més càlid i menys dens ascendeix. Això, unit a la serralada andina circumdant, fa que es presenti una gairebé permanent capa d'espessa nuvolositat extremadament baixa (a menys de 500 m del sòl), que impedeix el pas de la radiació solar directa. Al seu torn, el bloqueig per una capa d'aire calent superior evita la formació de núvols de desenvolupament vertical cumulonimbus, la qual cosa explica l'absència de precipitacions. Aquesta és la raó de la paradoxa de tenir un clima extremadament nuvolós i humit i, no obstant això, desèrtic. Les escasses precipitacions (menys de 8 mm anual) conegudes com garúa (plugim) són producte de la condensació de la nuvolositat baixa que forma el sistema.

Relleu[modifica | modifica el codi]

Quant a la morfologia, el departament de Lima està formada per dues regions diferents, la costa i la serra.«Llima Dades Generals». Elbuscapersonas.com.pe. [Consulta: 15 d'octubre de 2011]. A la zona costanera predominen les pampes desèrtiques, emmarcades per pujols,«Departament de Lima i Província Constitucional del Callao: Aspectes Geogràfics i Polítics Administratius». Institut Nacional d'Estadística i Informàtica. [Consulta: 15 d'octubre de 2011]. en molts casos interrompudes per oasis formats per rius que porten aigua tot l'any. Són les valls costaneros, on estan assentades ciutats i prospera una agricultura. Els accidents més importants són els pujols aïllats o formant sistemes, les fetes fallida seques, terrasses fluvials i marines, i relleus ondats, així com els penya-segats litorals. La regió de la serra està formada per la Serralada Occidental dels Andes, amb altures que arriben fins a més de 6000 msnm.

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

El riu Rímac vist des del Zoològic de Huachipa.

Pel seu proveïment d'aigua la població de Lima depèn de tres rius -el Rímac, el Virolat i el Lurín-«Les Conques de Lima». The Nature Conservancy. [Consulta: 24 d'abril de 2012]. Igual que la majoria de rius peruans neixen a les altes muntanyes de la serralada dels Andes i desemboquen en el oceà Pacífic.«Geografia de Perú». Solodeperu.com. [Consulta: 24 d'abril de 2012]. Són curts, de curs empinat i règim estacional.«Perú» (PDF) p. 1. Facultat de Ciències Jurídiques i Socials de la Universitat Rei Juan Carlos. [Consulta: 24 d'abril de 2012]. El riu Rímac inicia el seu recorregut en el vessant occidental de la serralada dels Andes a una altitud d'aproximadament 5508 m en el nevat Paca,Apaéstegui James, Condom Thomas. «Determinació dels impactes del canvi climàtic sobre les conques Rímac i Mantaro» (PDF) p. 4. Institut Geofísico del Perú. [Consulta: 24 d'abril de 2012]. recorre les províncies de Lima i Huarochirí, ambdues situades en el departament de Lima.

A l'altura de la ciutat de Lima, el riu és travessat per diversos ponts, sent el més representatiu d'ells el Puente de Pedra construït pel virrey Juan de Mendoza i Lluna en 1610. En la seva conca es troba la planta de tractament d'aigua La Atarjea (manejada per l'empresa estatal Sedapal), a més de les centrals hidroelèctriques de Huampaní, Matucana, Huinco, Barbablanca i Moyopampa.

El riu Virolat és la segona font més important d'aigua per a Lima.«Conca del riu Virolat, silenciosa però en agenda». Pontifícia Universitat Catòlica del Perú, 2011. [Consulta: 24 d'abril de 2012]. Es forma en el vessant occidental de la serralada La Vídua. La seva conca cobreix una superfície de 2444 km². La seva vall és fèrtil, com s'evidencia per la presència de diversos assentaments humans des d'èpoques prehispánicas fins a l'actualitat. Va ser aquí on es va formar la cultura Colli. A més a la vall formada per aquest riu es va establir la cultura Chivateros.«L'Home de Chivateros (Període Lític en el riu Virolat)». Carabayllo.net, 2008. [Consulta: 24 d'abril de 2012].

El riu Lurín s'origina en les glaceres i llacunes dels Andes occidentals. La seva conca cobreix una àrea de 1670 km² i s'estén des de la vora del litoral fins a la zona dels nevats Otoshmicumán i Chanape a la província de Huarochirí. «Conca del Riu Lurin: Visió Geològic-Ambiental». Revesteixi de l'Institut de Recerca de la Facultat d'Enginyeria Geològica, Minera, Metalurgica i Geogràfica, 6, 2003, pàg. 44-58. ISSN: 1561-0888. És conegut com el riu Chalilla fins a la seva confluència amb el rierol Taquía a partir d'on rep el seu nom comú. Els seus principals afluents són el Taquía, Llacomayqui, Tinajas, Numincancha i Canchahuara en el seu marge esquerre i el Chamacna en el dret.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://whc.unesco.org/en/list/500
  2. ref-web|any = 2014 |url = http://www.inei.gob.pe/media/menurecursivo/publicaciones_digitales/est/lib1157/libro.pdf |títol = 11 de juliol Dia Mundial de la Població |editor = Institut Nacional d'Estadística i Informàtica |pàgines = 5-7 |format= PDF |consulta= 24 de juliol de 2014|group=nota
  3. ref-web|any = 2007 |url =http://web.archive.org/web/20121114041408/http://www.inei.gob.pe/anexos/libro.pdf |títol = Censos Nacionals 2007: XI de Població i VI d'Habitatge |editor = Institut Nacional d'Estadística i Informàtica |pàgines = 32-33 |format= PDF |consulta= 30 d'abril de 2011
  4. ref-web|url = http://www.citypopulation.de/world/agglomerations.html |títol = The Principal Agglomerations of the World |editor = City Population |llengua= anglès |consulta= 30 d'abril de 2011
  5. ref-web|any = 2010 |url = http://www.lboro.ac.uk/gawc/world2010t.html |títol = The World According to GaWC 2010 |editor = Globalization and World Cities Study Group and Network |llengua= anglès |consulta= 15 de juliol de 2013
  6. ref-web|cognom = Duviols |nom = Pierre |url = http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/jsa_0037-9174_1967_num_56_1_2269 |títol = La instrucción para descubrir todas las guacas del Perú y sus camayos y haziendas |llengua= francès |editor = Persee.fr |pàgina = 34 |consulta= 29 d'abril de 2011
  7. ref-web|cognom = Cerrón-Palomino |nom = Rodolfo |url = http://aymara.org/biblio/lima_etimologia.pdf |títol = Nota Etimològica: El Topònim Lima |editor = Aymara.org |format= PDF |consulta= 29 d'abril de 2011
  8. cita web |url = http://web.archive.org/web/20110810152715/http://heralatin.t35.com/peru/lima.html |títol = Ciutat de Lima |editor = Heralatin.t35.com |dataaccés = 30 d'abril de 2013
  9. cita web |url = http://web.archive.org/web/20121012005002/http://www.boletindenewyork.com/escudolima.htm |títol = Escudo d'Armes de la ciutat de Lima |editor = Boletindenewyork.com | dataaccés = 30 d'abril de 2013
  10. cita web |any = 2008 |url = http://peru21.pe/noticia/75506/lima-tiene-dos-himnos-que-nadie-ha-escuchado |títol = Lima té dos himnes que ningú ha escoltat |editor = Perú.21 | dataaccés = 30 d'abril de 2013
  11. INEI 2007 Census Results
  12. Harvsp|Conlee|Dulanto|Mackey|Stanish|2004|p=128
  13. Harvsp|Conlee|Dulanto|Mackey|Stanish|2004|p=219
  14. Harvsp|Conlee|Dulanto|Mackey|Stanish|2004|p=209
  15. ref-web|cognom = Quiroga |nom = Belen |url = http://sobre-peru.com/2010/04/15/el-imperio-huari/ |títol = L'Imperi Huari |editor = Sobre-peru.com |consulta= 15 d'octubre de 2011
  16. Harvsp|Higgings|2005|p=22
  17. ref-web|url = http://www.wmf.org/project/cajamarquilla-archaeological-site |títol = Cajamarquilla Archeological Site |editor = World Monuments Fund |llengua= anglès |consulta= 15 d'octubre de 2011
  18. Harvsp|Lucena Salmoral|1982|p=56
  19. Harvsp|Colán Falcón|p=1
  20. Harvsp|Hemming|1993|p=28.
  21. ref-web|url = https://web.archive.org/web/20130902104902/http://sisbib.unmsm.edu.pe/exposiciones/fundlima/fundacion/fundacion_lima.htm |títol = Fundació de Lima |editor = Universitat Nacional Major de San Marcos |consulta= 29 d'abril de 2011
  22. Harvsp|Sanz|2008|p=434
  23. Harvsp|Klarén|2000|p=39
  24. Harvsp|Sanz|2008|p=434
  25. Harvsp|Bennett|1993|p=35
  26. Harvsp|Hemming|1993|p=203-206
  27. Harvsp|Klarén|2000|p=87
  28. Harvsp|Andrien|1985|p=11-13
  29. Harvsp|Andrien|1985|p=26
  30. Harvsp|Sanz|2008|p=435
  31. Harvsp|Higgings|2005|p=45
  32. Harvsp|Andrien|1985|p=28
  33. Harvsp|Sanz|2008|p=437
  34. Harvsp|Walker|2003|p=53–55
  35. Harvsp|Ramón|2002|p=173–174
  36. Harvsp|Anna|1979|p=4-5
  37. Harvsp|Anna|1979|p=23-24
  38. Harvsp|Anna|1979|p=176-177
  39. Harvsp|Anna|1979|p=178-180
  40. ref-web|url = https://web.archive.org/web/20120102004343/http://www.congreso.gob.pe/historia/congreso.htm |títol = Ressenya Històrica del Congrés |editor = Congrés de la República del Perú |consulta= 17 d'octubre de 2011
  41. Harvsp|Basadre|1929|p=31
  42. ref-web|url = http://www.oei.es/cultura2/peru/01.htm |títol = El Perú Republicà |editor = Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura |consulta= 17 d'octubre de 2011
  43. Harvsp|Bromley|2005|p=100
  44. ref-web|url = http://replay.web.archive.org/20090217124417/http://www.facipub33.alegeo.org/index.php?fp_verpub=true&idpub=87 |títol = Història de la Morfologia Urbana de Lima |editor = Associació Llatinoamericana d'Estudiants de Geografia |consulta= 29 d'abril de 2011
  45. ref-web|url = http://historico.pj.gob.pe/cortesuprema/cepj/museo_pj/web-la%20JOIA%20DE%20LA%20JUSTÍCIA/CAPIT%20I.htm |títol = Joia de la Justícia- L'Entorn |editor = Poder Judicial del Perú |consulta= 17 d'octubre de 2011
  46. ref-web|url = http://www.biografiasyvidas.com/biografia/c/caceres_andres.htm |títol = Andrés Avelino Cáceres |editor = Biografiasyvidas.com |consulta= 17 d'octubre de 2011
  47. cita publicació |cognom = Hortes Castillo |nom = Luz |títol = L'infern del Tawa Ñawi: Un discurs dels camperols de Huanta sobre càstig i justícia |url = http://redalyc.uaemex.mx/pdf/552/55205805.pdf |any = 2007 |publicació = Quaderns Interculturals |volum = 5 |número = 008 |pàgina = 8 |format= PDF |dataaccés = 17 d'octubre de 2011
  48. Harvsp|Martínez Riaza|2006|p=139
  49. Harvsp|Araujo|2009|p=48
  50. Harvsp|Rojas|1996|p=55
  51. ref-web|url = http://www.minedu.gob.pe/institucional/historia.php |títol = Història del Ministeri d'Educació del Perú |editor = Ministeri d'Educació del Perú |consulta= 17 d'octubre de 2011
  52. ref-web|cognom = Golte |nom = Jürgen |url = https://web.archive.org/web/20130508185403/http://www.congreso.gob.pe/comisiones/1999/educacion/funcion/eventos/expos16.html |títol = La Migració Andina i la Cultura Peruana |editor = Congrés de la República del Perú |consulta= 30 d'abril de 2011
  53. ref-web|url = http://web.archive.org/web/20120712210910/http://www.munives.gob.pe/ves_historia.htm |títol = Historia de Villa El Salvador |editor = Municipalitat de Villa El Salvador |consulta= 17 d'octubre de 2011
  54. cita web |url = http://replay.web.archive.org/20090103230330/http://desa.inei.gob.pe/mapas/bid/ |títol = Banc d'Informació Districtal |editor = Institut Nacional d'Estadística i Informàtica | dataaccés = 29 d'abril de 2011
  55. ref-web|any = 2010 |url = http://peru21.pe/noticia/390742/indeci-lima-no-esta-preparada-fuertes-lluvias-sismos |títol = Lima no està preparada per a les fortes pluges o sismes |editor = Perú.21 |consulta= 29 de juliol de 2011
  56. cita publicació |cognom = Chero |nom = Edith |cognom2 = Figueroa |nom2 = Dina |cognom3 = Luciano |nom3 = Rosimari |títol = Emergències i desastres en el Con est de Lima: Experiència d'intervenció en salut mental |url = http://www.hhv.gob.pe/revista/2004/5%20EMERGÈNCIES%20I%20DESASTRES%20EN%20EL%20CON%20AQUEST%20DE%20LIMA.pdf |any = 2004 |publicació = Psiquiatria i Salut Mental Hermilio Valdizán |volum = 5 |número = 1 |pàgina = 57 |format= PDF |dataaccés = 26 de juny de 2011
  57. ref-web|any = 2010 |url = http://www.rpp.com.pe/detalle.php?nid=164497 |títol = Chosica: Caiguda de huaycos interromp pas vehicular cap a serra central |editor = Radio Programes del Perú |consulta= 29 de juliol de 2011
  58. ref-web|any = 2011 |url = http://www.larepublica.pe/29-01-2011/huayco-afecta-comunidad-en-chaclacayo |títol = Doll de milions |editor = La República |consulta= 29 de juliol de 2011
  59. ref-web|any = 2011 |url = http://www.rpp.com.pe/2011-01-05-ingreso-de-nubes-de-la-sierra-a-la-costa-produce-lluvia-sobre-lima-noticia_324744.html |títol = Ingrés de núvols de la serra a la costa produeix pluja sobre Lima |editor = Radio Programes del Perú |consulta= 29 de juliol de 2011
  60. Cita publicació |cognom = Capel Molina |nom = José J. |títol = Lima, un clima de desert litoral |publicació = Anals de Geografia de la Universitat Complutense |volum = 19 |pàgines = 25–45 |editorial = Universitat Complutense de Madrid |ubicació = Madrid |data = 1999 |url = http://web.archive.org/web/20100629173938/http://revistas.ucm.es/ghi/02119803/articulos/aguc9999110025a.pdf |issn = 0211-9803 |format= PDF |dataaccés = 26 de desembre de 2009


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 12° 02.6′ S, 77° 1.7′ O / 12.0433°S,77.0283°O / -12.0433; -77.0283