Línies de Nazca
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 Aquest dibuix d'un gos és una de les figures de Nasca més complexes. Com totes les línies de Nasca, només es poden veure des de l'aire | ||||
| Epònim | Nazca | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Geoglif i jaciment arqueològic | |||
| Artista | Cultura del Nazca | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 75.358,47 ha | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Perú | |||
| Regió | Regió d'Ica | |||
| Localització | Província de Nazca | |||
| ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Amèrica Llatina-Carib | |||
| Data | 1994 (18a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (iv) | |||
| Identificador | 700 | |||
| Patrimoni cultural del Perú | ||||
 | ||||
Les línies de Nazca són unes línies i geoglifs fetes a terra situades al desert de Nazca, un altiplà àrid que s'allarga uns 85 quilòmetres entre les ciutats de Nazca i Palpa, a les pampes de Jumana, al Perú. Van ser descobertes el 1927,[1] i són inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1994.[2][3]
Van ser creades per la cultura Nazca entre el 200 aC i el 600 dC. Hi ha centenars de figures individuals amb diferents nivells de complexitat. Es pot trobar des de línies simples fins a dibuixos estilitzats de colibrís, aranyes, micos i sargantanes. Les línies de Nazca només es poden reconèixer com a figures coherents des de l'aire. Encara que se suposa que el poble Nazca mai hauria pogut veure les seves creacions, hi ha hagut molta especulació sobre les habilitats i les motivacions dels constructors.[4]
La investigadora Maria Reiche (1903-1998) va ser uns de les primeres científiques que va estudiar el fenomen i que va contribuir al coneixement i a la seva conservació.[5] La fundació alemanya que va crear-se dins de la Universitat politècnica de Dresden (HTW Dresden) i que porta el seu nom, «Dr. Maria Reiche - Linien und Figuren der Nasca-Kultur in Peru», actua per protegir i conservar aquest conjunt que des de decennis sofreix destruccions per la construcció de carreteres, el trànsit desordenat i visitants poc respectuosos.[6]
A finals del 2019, uns científics japonesos de la Universitat Yamagata van identificar a les Línies de Nazca i els seus voltants 142 nous geoglifs, d'entre els anys 100 a.C. i 300 d.C, que van sumar-se a la cinquantena de figures descobertes feia poc més d'un any. Els experts japonesos van emprar imatges d'alta resolució i intel·ligència artificial per tal d'identificar els geoglifs, que presenten formes humanes, plantes i animals. Els científics van recalcar la urgència d'accelerar el procés de protecció de la zona, ja que les àrees urbanes en expansió l'envaeixen i afecten a la seva preservació.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «La inteligencia artificial ayuda a descubrir 142 nuevos geoglifos en Nazca» (en castellà). El País, 19-11-2019 [Consulta: 24 novembre 2019].
- ↑ Unesco. «Lines and Geoglyphs of Nasca and Pampas de Jumana» (en anglès). Unesco. [Consulta: 22 setembre del 2014].
- ↑ Hall, Stephen S «Nasca Lines: Spirits in the Sands» (en anglès). National Geographic, març del 2010 [Consulta: de setembre del 2014].
- ↑ «Cultura del Nazca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gamero, Carlos «María Reiche» (en castellà). Vivat Academia, n°50, desembre 2003-gener 2004 [Consulta: de setembre del 2014]. «El pasado 15 de mayo del presente año se cumplieron los 100 años del natalicio de la insigne estudiosa germano-peruana María Reiche Grosse Neuman (1903 – 1998). Esta crónica-reportaje pretende hacer una semblanza de quien a lo largo de su vida supo rescatar del olvido el llamado «Calendario astronómico más grande del mundo», dejando constancia de un legado cuyos acertijos nos corresponde resolver.»
- ↑ «Maria Reiche und die Linien von Nasca» (en alemany, anglès, castellà). Dresden: Fundació Dr. Maria Reich, 2001. [Consulta: de setembre del 2014].
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línies de Nazca |
