Línies de Nazca
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 Aquest dibuix d'un gos és una de les figures de Nasca més complexes. Com totes les línies de Nasca, només es poden veure des de l'aire | ||||
| Epònim | Nazca  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Geoglif i jaciment arqueològic | |||
| Artista | Cultura del Nazca; Anònim | |||
| Construcció | 200 aC ↔ 500 (Gregorià) | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 75.358,47 ha | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Estat | Perú | |||
| Regió | Regió d'Ica | |||
| Localització | Província de Nazca | |||
| ||||
| Format per | Nazca Condor Geoglyph (en)  Nazca Lizard geoglyph (en) Nazca Owlman geoglyph (en) Nazca Hummingbird geoglyph (en) Nazca Parrot geoglyph (en) Nazca Whale geoglyph (en) Nazca Spider geoglyph (en) Nazca Flower geoglyph (en) Nazca Flamingo geoglyph (en) Nazca Tree geoglyph (en) Nazca Hands geoglyph (en) Nazca Dog geoglyph (en) Nazca Frigate Bird geoglyph (en) Nazca cactus geoglyph (en) Nazca Monkey geoglyph (en) Nazca Small Spiral geoglyph (en) Nazca Cat geoglyph (en) | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → ? | |||
| Data | 1994 (18a Sessió), Criteris PH: (i), (iii) i (iv) | |||
| Identificador | 700 | |||
| Patrimoni cultural del Perú | ||||
Les línies de Nazca són unes línies i geoglifs fetes a terra situades al desert de Nazca, un altiplà àrid que s'allarga uns 85 quilòmetres entre les ciutats de Nazca i Palpa, a les pampes de Jumana, al Perú. Van ser descobertes el 1927,[1] i són inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1994.[2][3]
Van ser creades per la cultura Nazca entre el 200 aC i el 600 dC. Hi ha centenars de figures individuals amb diferents nivells de complexitat. Es pot trobar des de línies simples fins a dibuixos estilitzats de colibrís, aranyes, micos i sargantanes. Les línies de Nazca només es poden reconèixer com a figures coherents des de l'aire. Encara que se suposa que el poble Nazca mai hauria pogut veure les seves creacions, hi ha hagut molta especulació sobre les habilitats i les motivacions dels constructors.[4]
La investigadora Maria Reiche (1903-1998) va ser uns de les primeres científiques que va estudiar el fenomen i que va contribuir al coneixement i a la seva conservació.[5] La fundació alemanya que va crear-se dins de la Universitat politècnica de Dresden (HTW Dresden) i que porta el seu nom, «Dr. Maria Reiche - Linien und Figuren der Nasca-Kultur in Peru», actua per protegir i conservar aquest conjunt que des de decennis sofreix destruccions per la construcció de carreteres, el trànsit desordenat i visitants poc respectuosos.[6]
A finals del 2019, uns científics japonesos de la Universitat Yamagata van identificar a les Línies de Nazca i els seus voltants 142 nous geoglifs, d'entre els anys 100 a.C. i 300 d.C, que van sumar-se a la cinquantena de figures descobertes feia poc més d'un any. Els experts japonesos van emprar imatges d'alta resolució i intel·ligència artificial per tal d'identificar els geoglifs, que presenten formes humanes, plantes i animals. Els científics van recalcar la urgència d'accelerar el procés de protecció de la zona, ja que les àrees urbanes en expansió l'envaeixen i afecten a la seva preservació.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «La inteligencia artificial ayuda a descubrir 142 nuevos geoglifos en Nazca» (en castellà). El País, 19-11-2019 [Consulta: 24 novembre 2019].
- ↑ Unesco. «Lines and Geoglyphs of Nasca and Pampas de Jumana» (en anglès). Unesco. [Consulta: 22 setembre del 2014].
- ↑ Hall, Stephen S «Nasca Lines: Spirits in the Sands» (en anglès). National Geographic, març del 2010 [Consulta: de setembre del 2014].
- ↑ «Cultura del Nazca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gamero, Carlos «María Reiche» (en castellà). Vivat Academia, n°50, desembre 2003-gener 2004 [Consulta: de setembre del 2014]. «El pasado 15 de mayo del presente año se cumplieron los 100 años del natalicio de la insigne estudiosa germano-peruana María Reiche Grosse Neuman (1903 – 1998). Esta crónica-reportaje pretende hacer una semblanza de quien a lo largo de su vida supo rescatar del olvido el llamado «Calendario astronómico más grande del mundo», dejando constancia de un legado cuyos acertijos nos corresponde resolver.»
- ↑ «Maria Reiche und die Linien von Nasca» (en alemany, anglès, castellà). Dresden: Fundació Dr. Maria Reich, 2001. [Consulta: de setembre del 2014].
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Línies de Nazca |
