Van ser creades per la cultura Nazca entre el 200 aC i el 600 dC. Hi ha centenars de figures individuals amb diferents nivells de complexitat. Es pot trobar des de línies simples fins a dibuixos estilitzats de colibrís, aranyes, micos i sargantanes. Les línies de Nazca només es poden reconèixer com a figures coherents des de l'aire. Encara que se suposa que el poble Nazca mai hauria pogut veure les seves creacions, hi ha hagut molta especulació sobre les habilitats i les motivacions dels constructors.[4]
La investigadora Maria Reiche (1903-1998) va ser uns de les primeres científiques que va estudiar el fenomen i que va contribuir al coneixement i a la seva conservació.[5] La fundació alemanya que va crear-se dins de la Universitat politècnica de Dresden (HTW Dresden) i que porta el seu nom, «Dr. Maria Reiche - Linien und Figuren der Nasca-Kultur in Peru», actua per protegir i conservar aquest conjunt que des de decennis sofreix destruccions per la construcció de carreteres, el trànsit desordenat i visitants poc respectuosos.[6]
A finals del 2019, uns científics japonesos de la Universitat Yamagata van identificar a les Línies de Nazca i els seus voltants 142 nous geoglifs, d'entre els anys 100 a.C. i 300 d.C, que van sumar-se a la cinquantena de figures descobertes feia poc més d'un any. Els experts japonesos van emprar imatges d'alta resolució i intel·ligència artificial per tal d'identificar els geoglifs, que presenten formes humanes, plantes i animals. Els científics van recalcar la urgència d'accelerar el procés de protecció de la zona, ja que les àrees urbanes en expansió l'envaeixen i afecten a la seva preservació.[1]
↑Gamero, Carlos «María Reiche» (en castellà). Vivat Academia, n°50, desembre 2003-gener 2004 [Consulta: de setembre del 2014]. «El pasado 15 de mayo del presente año se cumplieron los 100 años del natalicio de la insigne estudiosa germano-peruana María Reiche Grosse Neuman (1903 – 1998). Esta crónica-reportaje pretende hacer una semblanza de quien a lo largo de su vida supo rescatar del olvido el llamado «Calendario astronómico más grande del mundo», dejando constancia de un legado cuyos acertijos nos corresponde resolver.»