Economia del Perú

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula economia paísEconomia del Perú
Moneda Nuevo sol
Organitzacions comercials OMC, Unasur, CAN, APEC, Mercosur (associat)
Estadístiques
PIB nominal 202.596.307.719 $ (2014)
PIB (en PPP) 253,4 miliards (2009)
Rànquing PIB 45è (2009)
Taxa del PIB 1% (2009)
PIB per càpita 8.600 (2009)
PIB (PPP) per càpita 11.989 $ (2014)
PIB per sector agricultura 8,2%, indústria 25,1%, comerç e serveis 54,5% (2009)
Inflació 1,2% (2009)
Taxa de creixement real 3,9 % (2016)
Població sota el llindar de pobresa 44,5% (2006)
Força laboral 10,26 milions (2009)
Ocupació laboral per sector agricultura 0,7%, indústria 23,8%, comerç e serveis 75,5% (2005)
Taxa d'atur 9% (2009)
Indústries principals mineria i refí de metalls; acer, fabricació de metalls; extracció i refí de petroli i gas natural; pesca i processament de peix, tèxtils, robes, processament d'aliments
IDH 0,577 (1980)
Socis comercials
Exportacions 23,07 miliards (2009)
Socis principals Estats Units 20%%, República Popular de la Xina 15,2%, Canadà 8,3%, Japó 7%, Chile 5,8%, Brasil 4,2% (2008)
Importacions 20,3 miliards (2009)
Socis principals Estats Units 23,4%, República Popular de la Xina 10,5%, Brasil 8,7%, Equador 6,4%, Chile 5%, Argentina 5%, Mèxic 4,5% (2008)
Finances públiques
Deute extern 30,04 miliards (2009)
Ingressos 33,55 miliards (2009)
Despeses 37,97 miliards (2009)
Reserves totals 62.529.774.258 $ (2014)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Font: [1]
Modifica les dades a Wikidata

L'economia del Perú és un reflex de la seva variada geografia - un litoral àrid, els Andes més a l'interior, i la selva Amazònica que s'estén fins a la frontera amb Colòmbia i Brasil. El país té abundants recursos minerals a les regions de muntanya, i el seu litoral és ric en peix.[1] Tradicionalment, el país s'ha basat tradicionalment en l'explotació, processament i exportació de recursos naturals, principalment miners, agrícoles i pesquers. No obstant això, en els últims anys s'observa una molt important diversificació i un notable creixement en sectors com agroindústria, serveis i indústries lleugeres, amb important valor agregat.[1]

La majoria dels peruans vivien de l'explotació, transformació i exportació dels recursos naturals, de l'agricultura i dels serveis. Les polítiques d'industrialització realitzats en els 50, 60 i sobretot els 70, basats en la substitució d'importacions, van tenir un efecte poc notable. La forta crisi econòmica de finals dels 80, va aguditzar encara més els problemes, fins a l'aplicació d'una dràstica política d'obertura neoliberal i correcció dels comptes fiscals en els 90, la qual cosa ha permès l'enlairament econòmic del país.

Després de més de 15 anys d'aplicació d'aquestes mesures econòmiques, i enfront d'una economia mundial en expansió, van començar a aparèixer resultats positius recolzats per la conjuntura internacional, però també per un adequat ordenament en els comptes interns: l'economia va créixer més de 4% a l'any entre el 2002 i el 2006, amb una taxa de canvi estable i una baixa inflació. El creixement va saltar per 9% a l'any entre el 2007 i 2008, ajudat per l'alça dels preus internacionals dels metalls i les agressives polítiques de liberalització.[1] Les exportacions ho van fer en més de 27% arribant a US$31,500 milions, la inversió privada i pública va aconseguir el 21% del PIB, les reserves internacionals netes (inclòs l'or) van arribar als US$35,131 milions, els ingressos de l'Estat per recaptació d'impostos van augmentar en 33%, el deute respecte al PIB es va reduir notablement del 50% el 2000 al 24% el 2008, i el pressupost nacional va créixer en 50% en els últims cinc anys, fins a arribar als US$32,500 milions. No obstant això, el 2009 va haver-hi una caiguda del creixement per 1%, com a resultat de la recessió mundial. El ràpid creixement del país va ajudar a reduir en 15% la pobresa des del 2002, malgrat el desocupació romandre alt.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia del Perú Modifica l'enllaç a Wikidata