Mercosur
El Mercat Comú del Sud (castellà: Mercado Común del Sur, portuguès: Mercado Comum do Sul, guaraní: Ñemby Ñemuha), generalment conegut com a Mercosur o Mercosul, és un bloc comercial integrat pel Brasil, l'Argentina, l'Uruguai, Paraguai i Bolívia, fundat el 26 de març de 1991.
Defineix oficialment els seus objectius de la forma següent:
| « | La lliure circulació de béns, serveis i factors productius entre els països, l'establiment d'un aranzel extern comú i l'adopció d'una política comercial comuna, la coordinació de polítiques macroeconòmiques i sectorials entre els Estats part i l'harmonització de les legislacions per aconseguir l'enfortiment del procés d'integració. | » |
En la pràctica, a 2024 aquests objectius s'han aconseguit només parcialment.[1] En efecte, la liberalització del comerç dins del bloc encara no s'ha aconseguit plenament. Per exemple, si bé existeix un aranzel extern comú, el mateix té nombroses excepcions: cada Estat pot confeccionar una llista d'aquells productes als quals l'aranzel extern comú no s'aplica. Aquesta llista pot ser més extensa en el cas de l'Uruguai i Paraguai (doncs així s'ha convingut, per ser aquests dos dels països amb les economies més petites dins del bloc), i tots poden actualitzar-la semestralment. Tampoc existeix una concreta coordinació de les polítiques comercials entre els Estats membres.
A més dels estats membres plens (també anomenats "estats part"), els següents països són membres associats del Mercosur: Xile, el Perú, Colòmbia i l'Equador. El 4 de juliol de 2006 es va subscriure un Protocol d'Adhesió mitjançant el qual Veneçuela es va constituir com estat part. No obstant això, aquest instrument d'adhesió no va entrar en vigor a causa que fins a la data no havia estat ratificat per tots els parlaments dels signants, per la qual cosa la seva vinculació legal al bloc seguia sent com a estat associat. El Senat del Brasil va aprovar aquest ingrés al desembre de 2009, faltant solament l'aprovació del parlament del Paraguai. Sectors opositors al govern paraguaià al·legaven falta de democràcia a Veneçuela com a impediment perquè el Congrés aprovés la seva incorporació.[2]
El juny de 2012, després del «judici polític exprés» de Fernando Lugo, la Cimera del Mercosur va suspendre temporalment el Paraguai com a membre de l'organització i admetre l'ingrés de Veneçuela al bloc a partir del 31 de juliol del 2012,[3][4] però en va resultar suspesa el 2016.[5]
Per la seva part, Bolívia va esdevenir-ne estat part el 8 de juliol de 2024,[6] tot i que tenia encara per davant la incorporació gradual a la seva normativa interna de prop de 4.000 normes i 84 acords. Es va calcular que podria trigar quatre anys addicionals.[7]
Xile, Colòmbia, l'Equador i el Perú tenen estatus d'estat associat. Tots aquests junt amb Bolívia, a excepció de Xile, integren la Comunitat Andina de Nacions.
Acord comercial amb la Unió Europea
[modifica]En 1999 va començar a tractar-se un acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Mercosur[8] que hauria de retirar els aranzels en el 91% dels productes, però França i Polònia, els dos membres de la Unió Europea amb la indústria agroalimentària més potent sempre s'hi van mostrar contraris en perjudicar, potencialment, la competitivitat del sector carni europeu, i després que a finals de 2025 la Presidenta del Consell de Ministres d'Itàlia Giorgia Meloni demanés una moratòria, i tingués lloc una important mobilització dels pagesos europeus, Ursula von der Leyen va ajornar sense data la signatura de l'acord.[9]
El 9 de gener de 2026, la presidència de torn del Consell de la UE, que ostentava Xipre, va poder constatar que s'havia assolit, en el marc d'una reunió d'ambaixadors dels estats membres a Brussel·les, una majoria qualificada (de 15 països que representessin el 65% de la població de la Unió) per fer efectiu el mandat a Von der Leyen i António Costa, en representació del Consell Europeu, per signar l'acord. Van votar-hi en contra Àustria, França, Hongria, Irlanda i Polònia, però l'aixecament de les reticències d'Itàlia va permetre l'aprovació.[10] Mentrestant, es mantenien les protestes de la pagesia, en especial la catalana amb el tall de l'AP-7.[11][12] L'acord fou signat a Asunción el 17 de gener de 2026.[13]
Tanmateix, la seva entrada en vigor en la pràctica va quedar ajornada, atès que era necessari que l'Eurocambra ho ratifiqués, fet que no es va produir, i en la votació del 21 de gener de 2026 es va acabar aprovant per la mínima un recurs[14] per portar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea l'acord del Consell. Posteriorment encara caldrien en tot cas les ratificacions de cadascun dels estats membres.[15] Provisionalment, bona part de l'acord va entrar en vigor l'1 de maig de 2026.[16][17]
Estructura del Mercosur
[modifica]
El 1995 els països membres van crear una estructura d'organització formada per;
- El Consell del Mercat Comú (CMC);
- El Grup Mercat Comú (GMC);
- La Comissió de Comerç del Mercosur (CCM);
- La Comissió Parlamentària Conjunta (CPC);
- El Fòrum Consultiu Econòmic-Social (FCES);
- La Secretaria Administrativa del Mercosur (SAM) amb seu a Montevideo, l'Uruguai.
El propòsit del Mercosur és convertir-se en una unió duanera que evolucioni cap a un mercat comú. Encara que en alguns documents oficials el Mercosur es presenta com a unió duanera completa, el Mercosur encara no realitza totes les seves negociacions comercials en bloc; el Mecosur va concloure el 2024 les negociacions amb la Unió Europea en signar un Tractat de Lliure Comerç en bloc;[18] però alhora, l'Uruguai ja ha signat un Tractat de Lliure Comerç amb Mèxic des del 2004 de manera individual[19] i ha manifestat les seves intencions de signar-ne un amb els Estats Units, la qual cosa no seria possible en una completa integració d'una unió duanera.
Estats o Membres Associats
[modifica]
Un país es converteix en estat associat per mitjà d'acords bilaterals. En aquests acords s'estableix un pla per a la creació d'una zona de lliure comerç amb els països membres plens del Mercosur i la gradual reducció de les tarifes aranzelàries entre el Mercosur i els països signants. A més poden participar en qualitat de convidats a les reunions dels organismes del Mercosur i efectuar convenis sobre matèries importants. Però, els estats associats no formen part de la integració política del Mercosur. Els estats membres associats (i la data d'associació) són:
Estats part (ple dret)
[modifica]- Argentina (26 de març de 1991)
- Brasil (26 de març de 1991)
- Paraguai (26 de març de 1991), tot i que n'està temporalment suspès entre el 29 de juny de 2012[20] i el 15 d'agost de 2013[21]
- Uruguai (26 de març de 1991)
Estat part suspès
[modifica]- Veneçuela (2012-2016)[5]
Estat observadors
[modifica]Tot i que el Mercosur no contempla la figura d'«Estat observador», ha aparegut el terme a voltes en Declaracions Presidencials i premsa en relació amb alguns països, com Xile o Bolívia al seu moment,[24] o més recentment Mèxic i Nova Zelanda, tot i que en aquest segon cas ni tan sols té tractat de lliure comerç amb el Mercosur.[25]
Estructura Econòmica del Mercosur
[modifica]Amb informació del CIA World Factbook de l'any 2004, en dòlars nord-americans. Els estimats del PIB del Banc Mundial són diferents.[cal actualització]
| País | PIB (PPP) | Exportacions | Població |
 Brasil | $1.492.000 milions | $95.000 milions | 184,2 milions |
 Argentina | $483.000 milions | $33.700 milions | 39,1 milions |
 Uruguai | $49.000 milions | $2.200 milions | 3,4 milions |
 Paraguai | $30.000 milions | $2.940 milions | 6,2 milions |
| Total Mercosur | $2.054.000 milions | $133.840 milions | 132,9 milions |
 Veneçuela | $145.000 milions | $35.840 milions | 24 milions |
 Colòmbia | $231.000 milions | $15.500 milions | 44 milions |
 Xile | $169.000 milions | $29.200 milions | 15,1 milions |
 Perú | $155.000 milions | $12.300 milions | 27,9 milions |
 Equador | $50.000 milions | $7.650 milions | 13,2 milions |
 Bolívia | $22.000 milions | $1.986 milions | 8,6 milions |
| Total Mercosur Ampliat | $3.832.000 milions | $418.716 milions | 469,7 milions |
Referències
[modifica]- ↑ «Mercosur enfrenta barreras operativas que dificultan el comercio internacional» (en castellà). Movant Connection, 22-10-2024. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ Infobae: Venezuela no ingresara al Mercosur porque no es una democracia plena Arxivat 2012-07-02 a Wayback Machine. Consultado el 4.08.2010
- ↑ «El Paraguai, suspés del Mercosur per la destitució de Fernando Lugo». rtvv.es, 30-06-2012. [Consulta: 30 juny 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Chávez: "Mercosur és un escut per protegir-nos de l'imperialisme"». Notícies Sirius, 30-06-2012. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 30 juny 2012].
- 1 2 «Venezuela, suspendida del Mercosur» (en castellà). Los Andes, 02-12-2016. [Consulta: 7 desembre 2024].
- 1 2 «Ingreso pleno al Mercosur: Bolivia es ahora un eje integrador en la región» (en castellà). La Razón, 08-07-2024. [Consulta: 18 desembre 2025].
- ↑ «Bolivia prevé adhesión plena al Mercosur hasta agosto de 2028» (en castellà). El Mundo, 17-09-2025. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Inicio de las negociaciones entre la Unión Europea y Mercosur sobre el futuro Acuerdo de Asociación interregional» (en castellà). Relaciones Internacionales, n.18, 2000, p. 173-174. Arxivat de l'original el 2025-09-24 [Consulta: 20 desembre 2025].
- ↑ Fageda, Gerard. «Meloni demana més temps i la UE ajorna l'acord amb Mercosur». Ara, 18 desembre 2025. [Consulta: 20 desembre 2025].
- ↑ «Los países de la UE autorizan el acuerdo con el Mercosur tras 25 años de suspenso» (en castellà). La Vanguardia, 09-01-2026. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «La Unió Europea dóna el vist-i-plau a l’acord comercial amb Mercosur tot i les protestes dels pagesos». Vilaweb, 09-01-2026. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «La UE aprova el tractat amb Mercosur: qui guanya i qui perd en aquesta decisió?». Món Economia, 09-01-2026. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «La UE i el Mercosur firmen l’acord amb un missatge “contundent” als aranzels». ON Economia, 17-01-2026. [Consulta: 17 gener 2026].
- ↑ «L'acord del Mercosur podria aplicar-se provisionalment mentre el TJUE el revisa - RAB Ràdio», 22-01-2026. [Consulta: 28 gener 2026].
- ↑ «El Parlament Europeu obstaculitza el pacte amb el Mercosur votant a favor d'un recurs al TJUE». El Nacional, 21-01-2026. [Consulta: 21 gener 2026].
- ↑ Camille Gijs, Koen Verhelst. «CSUDH» (en anglès). Politico, 1 maig 2026. [Consulta: 2 maig 2026].
- ↑ «Entra en vigor l'acord comercial de la UE i el Mercosur, però de forma provisional: i ara què?». 3CatInfo, 01-05-2026. [Consulta: 2 maig 2026].
- ↑ «Acuerdo entre la UE y el Mercosur: qué es y a qué países incluye» (en castellà). La Vanguardia, 06-12-2024. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «México y Uruguay celebran 20 años del TLC que quintuplicó el comercio bilateral» (en castellà). Aristegui Noticias, 09-12-2024. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «Cronología del Mercosur tras suspensión de Paraguay y entrada de Venezuela» (en castellà). Última Hora, 29-06-2012. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «Mercosur levanta suspensión de Paraguay» (en castellà). La Voz de América, 12-07-2013. [Consulta: 9 desembre 2024].
- 1 2 «Mercado Común del Sur (MERCOSUR)» (en castellà). Cancillería de Colombia. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «Panamá ingresa al Mercosur como Estado asociado» (en castellà). DW, 06-12-2024. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ Fernández Reyes, Jorge E. «Los Estados del Mercosur» (PDF) (en castellà). Revista de Derecho de la Universidad de Montevideo, núm. 30, 2016. [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «Nueva Zelanda estudia acuerdo de libre comercio con Mercosur» (en castellà). Spanish.xinhuanet.com, 08-03-2018. [Consulta: 9 desembre 2024].
Enllaços externs
[modifica]