Gerani

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre les plantes comunament anomenades "geranis". Vegeu-ne altres significats a «Geranium».
Infotaula taxonòmicaGerani
Pelargonium
The Botanical Magazine. pl 7346. Pelargonium Drummondii.jpg
P. drummondii
Planta
Tipus de fruit càpsula
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Geraniales
Família Geraniaceae
Gènere Pelargonium
L'Hér.
Nomenclatura
Exautor L'Hér.
Modifica dades a Wikidata

Els geranis (Pelargonium) són un gènere de plantes amb flor de la família Geraniaceae. Hi ha espècies silvestres i de jardineria. Linnè en un principi va incloure totes les espècies dins el gènere Geranium, però Charles L'Héritier el 1789 el va separar en dos gèneres Pelargonium i Geranium. Per això popularment es conserva la paraula gerani per a les plantes de jardí encara que ara des de fa més de dos-cents anys estan classificats dins Pelargonium. El gènere Pelargonium és originari del sud de l'Àfrica i inclou unes 200 espècies de plantes herbàcies i arbusts que són plantes perennes i suculentes.

El Pelargonium sidoides[1] és una planta de la família dels geranis, els quals des de fa segles venia emprant-se a la medicina tradicional. Va ser al S.XVIII quan Charles-Louis L'Heritier de Brutelle el va mentar per primer cop a la seva obra "Geranologia".[2]

Al 1920, l'ex-missioner Dr. Adrien Sechehaye es va curar de tuberculosis amb un tractament a base d'aquesta planta, el que el va portar a comercialitzar-lo al tornar a Anglaterra sota el nom de "Steven's Consumption Cure".[3][4][5]

Algunes espècies[modifica]

Història del gerani de jardí[modifica]

La primera espècie de Pelargonium utilitzada com a gerani de jardí va ser Pelargonium triste, originària de Sud-àfrica que va ser portada al jardí botànic de Leiden abans de 1600. El 1631, el jardiner anglès John Tradescant va agafar llavors de Rene Morin a París i va introduir la planta al seu país.

El cultiu dels geranis de jardí[modifica]

El geranis en jardineria s'agrupen en quatre tipus, hi ha espècies i els seus híbrids:

  • Gerani comú (Pelargonium x hortorum) híbrid de Pelargonium zonale i Pelargonium inquinans
  • Gerani de fulles d'heura (Pelargonium peltatum)
  • Gerani de pensament (Pelargonium grandiflorum)
  • Geranis de fulles oloroses Pelargonium graveolens, Pelargonium capitatum, Pelargonium crispum...

Els geranis necessiten molta llum i només en climes molt calorosos poden estar a mitja ombra, no suporten les glaçades, també es poden tenir com planta d'interior en un lloc lluminós. Es reprodueixen per esqueix d'uns 10 cm i la millor època per fer-ho és la tardor, però es pot fer tot l'any. S'esporguen amb la finalitat d'augmentar la proporció de fulles i flors respecte a les tiges, si l'esporga es fa forta a finals d'hivern i principi de primavera es vigoritza la planta. Si no s'adoba i la terra del substrat està esgotant-se la planta no tindrà vigor i les fulles quedaran esgrogueïdes. Necessita poca aigua i sobretot un bon drenatge per evitar que es podreixin les arrels.

Galeria[modifica]

Articles relacionats[modifica]

  • Cacyreus marshalli: una papallona d'origen sud-africà (com els geranis) que ha esdevingut una plaga pels geranis europeus des dels anys 80.

Bibliografia[modifica]

  • Maria Lis-Balchin, ed., Geranium and Pelargonium: History of Nomenclature, Usage and Cultivation. (Taylor and Francis, 2002) ISBN 0-415-28487-2
  1. «Pelargonium sidoides».
  2. Aiton W., Hortus Kewensis, 1, London, 1789.
  3. Kayser, O. et al., Composition of the essential oils of Pelargonium sidoides DC. and Pelargonium reniforme CURT. Flav. Fragr. J. Nr. 13, p. 209-212, 1998
  4. Bladt, S., “Umckaloabo”-Droge der afrikanischen Volksmedizin, Deutsche Apotheker Zeitung, Nr. 117, p. 1655-1660, 1977 (in German).
  5. Bersch, H. W. and Döpp, W., Tuberkulostatische Wirkung einiger aromatischer Säuren und Cumarine in vitro, Arzneim. Forsch. Nr. 5, p. 116-120, 1955 (in German).

Enllaços externs[modifica]