Alexandre (emperador romà d'Orient)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlexandre
Alexandros mosaic Hagia Sophia.JPG
Imatge d'Alexandre en un mosaic de l'església de Santa Sofia.
Nom originalΑλέξανδρος (grec)
Biografia
Naixement23 novembre 872 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juny 913 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Emperador romà d'Orient
11 maig 912 – 6 juny 913
← Lleó VI el FilòsofConstantí VII → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
DinastiaMacedònia
ParesBasili I el Macedoni Modifica el valor a Wikidata i Eudòcia Inguerina Modifica el valor a Wikidata
GermansLleó VI el Filòsof i Esteve I Modifica el valor a Wikidata

Alexandre[a] fou emperador romà d'Orient del 912 al 913. Fou el tercer fill de l'emperador Basili I i Eudòcia Inguerina.

Ascens al tron[modifica]

Va néixer vers el 870 i l'any 879 el seu pare el va nomenar successor, cosa que ja havia fet amb els altres fills.[1] A la mort del seu pare (886) va portar el títol imperial junt amb son germà Lleó VI el Filòsof. Lleó va morir l'11 de maig del 912 i el va succeir el seu fill Constantí VII Porfirogènit, Alexandre va rebre la custòdia del jove emperador i la corona imperial com associat al govern; això no obstant es va fer dir autocràtor (αὐτοκράτωρ πιστὸς εὑσεβὴς βασιλεὺς), paraula que apareix en les monedes per celebrar el final dels seus trenta-tres anys de coemperador amb el seu germà.[2]

Govern[modifica]

El seu govern només va durar un any i uns dies i fou una sèrie llarga de crueltats i d'actes llicenciosos. Els ministres millors foren despatxats i els pitjors ascendits. L'emperadriu Zoè Carbonopsina fou enviada a un convent i el patriarca Eutimi fou destituït, restablint a Nicolau el Místic (que l'any 907 havia estat deposat per Lleó VI).

Els textos antics el descriuen com un home mandrós, amant dels plaers. També deien que era maliciós, i que tenia pensat castrar al jove Constantí VII a fi d'excloure'l de la successió. Per altra banda, els cronistes l'acusaven d'idolatria, ja que va arribar a fer sacrificis pagans a l'estàtua d'or del bou sagrat que encara hi havia a l'hipòdrom, refiant que així curaria la seva impotència.[3]

En aquell temps l'imperi va rebre l'atac d'Al-Múqtadir en els territoris de l'Est que confinaven amb el Califat abbàssida.

Va esclatar la guerra amb Simeó de Bulgària, per haver-li denegat el tribut per celebrar la proclamació de Simeó, guerra de la que no va veure el final.

Successió[modifica]

Va morir el 7 de juny del 913 d'una embòlia després d'una dura cavalcada[b].[4] No es va casar ni va tenir fills que interferissin en la successió escollida per Lleó VI, però Constantí VII encara era menor d'edat i la regència fou assumida per un consell dirigit per Nicolau el Místic.

La seva mort va ser predita pel seu germà Lleó, qui va escriure en una de les seves profecies que només regnaria tretze mesos.[5]

Notes[modifica]

  1. De vegades enumerat Alexandre II, si es compta Alexandre Sever
  2. Practicava un joc, semblant al polo, anomenat tzykanion

Referències[modifica]

  1. Ostrogorski, 1969, p. 233.
  2. Ostrogorski, 1969, p. 261.
  3. Runciman, 1930, p. 155.
  4. Smith, 1867, p. 115.
  5. Gregory, 2005, p. 226.

Bibliografia[modifica]

  • Kajdan, Aleksandr. "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6. 
  • Norwich, John Julius. "Byzantium: The Apogee". Penguin, 1993. ISBN 0-14-011448-3. 
  • Ostrogorsky, George. History of The Byzantine State. New Brunswick: Rutgers University Press, 1969. 
  • Shepard, Johnathan. The Cambridge History of the Byzantine Empire. CUP, 2008. ISBN 9780521832311. 
  • Runciman, S. A history of the First Bulgarian empire. Londres: G.Bell & Sons, 1930. 
  • Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society. Stanford, CA: Stanford University Press, 1997. ISBN 978-0-8047-2630-6. 
  • Smith, William. A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Little, Brown and Company, 1867. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre