Autocràtor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Autocràtor, en grec antic αὐτοκράτωρ, que es pot traduir per 'autogovernant' o 'únic governant', és un epítet grec que s'aplicava a la persona que exercia un poder absolut sense cap mena de restricció per part dels seus superiors. En un context històric es donava als comandants en cap de l'exèrcit (estrateg autocràtor) i als emperadors romans d'Orient com a traducció del títol llatí imperator. La seva connexió amb l'absolutisme iniciat a l'Imperi Romà d'Orient, ha donat lloc als conceptes actuals d'autòcrata i autocràcia. En grec medieval la paraula significava simplement "emperador", amb la forma femenina "autocràtera" (αὐτοκράτειρα) amb el significat d'emperadriu.[1]

Referències[modifica]

  1. Kajdan, Aleksandr P. (ed.). The Oxford Dictionary of Byzantium. volum 1 (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 1991, p. 235. ISBN 9780195046526.