Teodor I Làscaris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Teodor I Làscaris
Theodore I Laskaris miniature.jpg
Teodor en una il·lustració de la
Història de Joan Zonares
Nom original Θεόδωρος Α' Λάσκαρις (grec)
Emperador bizantí de Nicea
1205 – 1222
Dades biogràfiques
Naixement c.1174
Constantinoble
Mort 1222
İzniq
Cònjuge 1-Anna Comnena Angelina
2-Filipa d'Armènia
3-Maria de Courtenay
Fills
Pares Manel Làscaris i
Joana Caratzaina

Teodor I Làscaris Karatzaina (Constantinoble 1174 - Nicea 1222) fou el primer emperador bizantí de Nicea (1204 - 1222).

Relació amb el tron bizantí[modifica | modifica el codi]

Era fill de Manel Làscaris i Joana Karatzaina. El 1199 es va casar amb Anna Àngela Comnena, filla del emperador bizantí Aleix III Àngel.[1]

Teodor va exhortar al seu sogre a resistir als croats el 1203. Quan la situació era crítica, Aleix va fugir (més tard, el 1205 fou empresonat per Bonifaci I de Montferrat, que estava casat amb la seva germana). Teodor es va seguir oposant a la imposició de l'Imperi Llatí per part dels croats i quan la ciutat va caure el 12 d'abril del 1204 va cercar refugi juntament al seu germà Constantí, a la costa asiàtica. Allà va aconseguir reunir algunes tropes amb les què va dominar Nicea i part de Bitínia. Quan Constantí va morir el 1205, considerat el darrer emperador bizantí, va prendre el títol de dèspota en nom del seu sogre Aleix III.

El govern a Nicea[modifica | modifica el codi]

Va perdre aquests territoris amb l'arribada de Lluís I de Blois, que segons el repartiment que els caps croats van fer del territori bizantí li havia pertocat com a feu, però quan els búlgars van atacar la frontera nord bizantina, a Tràcia, Balduí I de Flandes escollit emperador del nou estat, l'Imperi Llatí de Constantinoble, Lluís va haver d'anar en el seu ajut i Teodor va poder recuperar els territoris. Com que Aleix III estava encara pres, va agafar el títol d'emperador i fou coronat pel patriarca Miquel IV Autorià el 1208.[2]

El títol li fou disputat per altres prínceps bizantins que havien establert dominis propis, especialment per Aleix I Comnè de Trebisonda amb qui va lliurar una guerra durant alguns anys; atacat després per David Comnè dèspota de Sinop conjuntament amb el seu germà Aleix I Comnè de Trebisonda.[3] Va estar en guerra contra Enric I de Flandes, nou emperador llatí (formalment després del 20 d'agost del 1206), amb qui va poder acordar una treva. Contra els seus veïns orientals va obtenir diverses victòries i va aconseguir incrementar els seus dominis i poder.

El 1209, el seu enemic, Miquel Ducas dèspota de l'Epir, va pagar el rescat del seu oncle Aleix III perquè sabia que aquest no es conformaria en estar en segon lloc i voldria recuperar el títol d'emperador ocupat per Teodor. Aleix va conspirar contra Teodor amb el suport de Kaykhusraw I, soldà de Rüm, a la cort del qual va fugir el 1210. A la batalla del riu Meandre el 1211 les forces del soldà i d'Aleix III foren derrotades, el soldà va morir i l'antic emperador fou capturat per les forces lleials a Teodor. Aquest el va enviar a un monestir a Nicea on va morir un cert temps després ja a avançada edat.[4]

La treva amb els llatins es va trencar el 1214 quan Teodor es va aliar amb Aleix I Comnè de Trebisonda per envair Bitínia, va sorprendre les tropes d'Enric establertes a la zona i la va conquerir. Llavors Enric travessà el Bòsfor amb un exèrcit escollit i va assetjar Pemanene que finalment, després d'una llarga resistència, es va rendir. Enric va fer matar els tres principals oficials encarregats de la defensa de la ciutat: Dermòcit, Andrònic Paleòleg (cunyat de Teodor) i un tercer personatge el nom del qual no s'esmenta però que era germà de Teodor i ha estat identificat com Constantí Làscaris. Finalment es va ajustar la pau a Nymphaion per la qual Enric va haver de reconèixer a Làscaris els territoris a l'est d'una línia entre Sardes i Nicea, i a més a més tota la Bitínia conquerida pel seu exèrcit.[5]

La resta del seu regnat va restar en pau. Malgrat les bones relacions amb l'Imperi llatí, va fer un darrer atac l'any 1220, després del qual es va restaurar la pau. Va morir quan només tenia uns 45 anys, el 1222, després de 18 anys de regnat de fet i 16 anys des de la seva coronació. No va deixar fills mascles i el va succeir el seu gendre Joan III Vatatzés, casat amb la seva filla gran Irene.

Matrimonis i descendència[modifica | modifica el codi]

Del seu primer matrimoni amb Anna Àngela Comnena tingué dues filles i tres fills que van morir joves:

El 1212 es va casar en segones noces amb Filipa d'Armènia, filla del rei Rupen III però el matrimoni fou anul·lat per motius religiosos i el fill que havien tingut fou eliminat de la successió. L'historiador Gardiner ha proposat la teoria per explicar l'anul·lació que probablement Ruben volia casar aquesta filla amb un altre pretendent i va enviar en lloc seu una neboda; quan amb el temps Teodor es va adonar que l'havien enganyat i que la seva dona no era Filipa, va retornar la noia i el fill que havien tingut, Constantí Làscaris, nascut el 1214, cap a la cort de Cilícia.[6]

El 1219 es va casar en terceres noces amb Maria de Courtenay, filla del difunt Pere de Courtenay i de la regent Violant de Flandes.[7]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodor I Làscaris Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gardiner, 191964, p. 54.
  2. Harris, 2006, p. 166.
  3. Miller, 1969, p. 16-17.
  4. Treadgold, 1997, p. 717.
  5. Ostrogorsky, 1969, p. 429–430.
  6. Gardiner, 1964, p. 8.
  7. Gardiner, 1964, p. 94.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gardiner, Alice. The Lascarids of Nicaea: the Story of an Empire in Exile. Amsterdam: Adolf M. Hakkert, 1964. 
  • Harris, Jonathan. Byzantium and the Crusades (en anglès). Continuum International Publishing Group, 2006. 
  • Miller, William. Trebizond: The last Greek Empire of the Byzantine Era: 1204-1461. Chicago: Argonaut, 1969. 
  • Ostrogorsky, George. History of the Byzantine State. New Brunswick (New Jersey): Rutgers University Press, 1969. ISBN 0-8135-1198-4. 
  • Treadgold, Warren T. A History of the Byzantine State and Society. Stanford, Califòrnia: Stanford University Press, 1997. 


Precedit per:
-
Emperador de Nicea
1204-1222
Succeït per:
Joan III Ducas Làscaris