Aleksandr Kajdan

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAleksandr Kajdan
Alexander Kazhdan at 1992 Byzantine Studies Symposium, Dumbarton Oaks.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Александр Петрович Каждан Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ru) Александр Пейсахович Каждан Modifica el valor a Wikidata
3 setembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 maig 1997 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Dumbarton Oaks (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Estatal Baixkir (–1942) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria, estudis bizantins i estudis armenis Modifica el valor a Wikidata
OcupacióHistoriador, bizantinista, armeniòleg, editor col·laborador i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pedagògica Estatal de Tula (1949–1952)
Universitat Estatal de Ivanovo (1947–1949)
Vizantiysky Vremennik (en) Tradueix
Novy Mir (en) Tradueix
Institute of World History (en) Tradueix
Institute of History of the Soviet Academy of Sciences (en) Tradueix
Universitat de Princeton Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsIevgueni Kosminski Modifica el valor a Wikidata
AlumnesSerguei Ivànov Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralSerguei Ivànov i Ígor Txitxúrov Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsDavid Kajdan Modifica el valor a Wikidata

Aleksandr Petróvitx Kajdan (3 de setembre de 1922, Moscou – 29 de maig, de 1997, Washington DC) fou un dels principals bizantinistes de finals del segle xx.

Període soviètic[modifica]

Kajdan fou educat a l'Institut Pedagògic d'Ufa i a la Universitat Estatal de Moscou, on estudià amb l'historiador de l'Anglaterra medieval, Ievgueni Kosminski. Una iniciativa soviètica de postguerra per reactivar els estudis bizantins a l'URSS va portar a Kajdan a escriure una tesi sobre la història agrària de la fase final de l'Imperi Romà d'Orient (publicada el 1952 com Agràrnie otnoxénia v Vizantí XIII-XIV vv.) Malgrat la seva creixent reputació, el prejudici antisemític a l'acadèmia soviètica de l'era de Stalin va forçar a Kajdan a acceptar un seguit de posicions com a professor provincial (a Ivanovo, 1947-49, i Tula, 1949-52). Després de la mort de Stalin el 1953, la situació de Kajdan va millorar, i va ser contractat per un institut a Velikie Luki. El 1956 es va assegurar una posició a l'Institut per a la Història de l'Acadèmia Russa de Ciències, on romandria fins a deixar la Unió Soviètica el 1978.

Kajdan fou un erudit immensament prolífic durant la seva carrera soviètica, va publicar més de 500 articles i importants llibres; les seves publicacions contribuïen al creixent prestigi internacional dels estudis bizantins soviètics. El seu article de 1954, "Vizantiyskie goroda v VII-XI vv.," publicat al diari Sovetskaya arkheologiya, versava sobre l'evidència arqueològica i numismàtica que el segle VII constituïa una ruptura essencial en la societat urbana de Bizanci. En aparèixer, aquesta tesi va ser durament criticada però el pas del temps i les proves arqueològiques l'han corroborada i ha permés aprofundir sobre la discontinuïtat en la història bizantina i ha desbancat la concepció anterior de l'Imperi Romà d'Orient medieval com una relíquia congelada en la darrera antiguitat. Altres estudis cabdals que daten d'aquesta primera part de la carrera de Kajdan inclouen Derevnya i gorod v Vizantii IX-X vv (1960), un estudi de la relació entre ciutat i camp als segles IX i X; Vizantiyskaya kul'tura (X-XII vv.) (1968), un estudi de cultura bizantina entre els segles X i XII; i Sotsial'ny sostav gospodstvujushchego klassa Vizantii XI-XII vv. (1974), un influent estudi prosopogràfic i estadístic de l'estructura de la classe dirigent bizantina als segles XI i XII.

Deserció als Estats Units[modifica]

El 1976, el fill de Kajdan, el matemàtic David Kajdan, emigrava als Estats Units, on acceptava una posició a la Universitat Harvard. Aquesta «deserció» va produir un canvi immediat en la situació de Kajdan a la Unió Soviètica; la seva muller, Musja, perdia la seva posició en una editorial de Moscou i els seus superiors en l'establiment acadèmic sovietic censuraven amb més freqüència el seu treball. L'octubre de 1978, ell i la seva muller obtingueren passaports i deixaren la Unió Soviètica per sempre. El febrer de 1979 arribaven a Dumbarton Oaks, un centre d'estudis bizantins a Washington DC, on Kajdan ostentà la posició de "senior research associate" fins a la seva mort.

Obres majors als Estats Units[modifica]

Les primeres publicacions importants de Kajdan en anglès varen ser col·laboracions: People and Power in Byzantium (1982), un estudi exhaustiu de la societat bizantina, va ser escrit amb Giles Constable; Studies in Byzantine literature (1984) amb Simon Franklin; i Change in Byzantine Culture in the Eleventh and Twelfth Centuries (1985) amb Ann Wharton Epstein. El seu projecte més important en llengua anglesa va ser esforç d'equip, el diccionari de tres volums, Oxford Dictionary of Byzantium (1991), editat per Kajdan. Va esdevenir la primera obra de referència en la seva temàtica, i es manté com a referència indispensable en totes les àrees d'estudis bizantins. Va contribuir en molts articles del Diccionari, que estan signats amb les seves inicials A.K. A mesura que Kajdan se sentia més còmode en anglès, el seu ritme de publicació es va incrementar emulant la seva producció anterior en rus.