Sulaiman d'Armènia
Sulayman fou ostikan d'Armènia des de vers el 755.
El Vaspurakan s'havia separat del govern patrici d'Armènia i havia quedat sota domini dels Artsruní i l'ostikan va dirigir cap allí una expedició devastadora. Sahak i Hamazasp Artsruní li van fer front però foren derrotats i Hamazasp fou greument ferit i després mort. Sahak va morir combatent. Però un tercer germà, Gagik Artsruní es va apoderar de Sulayman i el va matar.
Sulayman encara és esmentat com a impulsor de la candidatura de Sió de Bavonq al patriarcat el 766. Li succeí Sàlih ibn Subai al-Kindí.
Referències[modifica]
- Canard, M.; Cahen, Cl.; Deny, J.. «Armīniya.» Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. 23 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/arminiya-COM_0064>
- Al-Baladhuri, Ahmad ibn Jabir. The Origins of the Islamic State, Part I. Nova York: Universitat de Colúmbia, 1916.
- Al-Tabari, Abu Ja'far Muhammad ibn Jarir. The History of al-Ṭabarī, Volume XXXIV: Incipient Decline.. Albany, NY: State University of New York Press, 1989. ISBN 0-88706-874-X.
- Ter-Ghevondyan, Aram. The Arab emirates in Bagratid Armenia. Lisboa: Fundació Calouste Gulbenkian, 1976.
- Al-Ya'qubi, Ahmad ibn Abu Ya'qub. Historiae, Vol. 2. Leiden: E. J. Brill, 1883.