Curopalata

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de càrrec políticCuropalata
Tipus dignitat
Estat Imperi bizantí
Creació segle V
Modifica les dades a Wikidata

Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii "[aquell] qui té cura del palau")[1] era una dignitat nobiliària de la cort bizantina, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnè al segle XII.[2]

Segell de plom de Miquel Kontostephanos, curopalata i duc d'Antioquia de l'Orontes, ca. 1055

La primera referència, com a curapalati, a principis del segle V, en qualitat de funcionari o vir spectabilis, rang immediat sota el castrensis palatii (encarregat del manteniment del palau imperial, en l'Europa occidental majordom de palau).[3] Quan l'emperador Justinià I (regnat 527-565) va fer curopalata el seu nebot i hereu Justí II el 552, l'ofici prengué un nou significat,[4] i esdevingué una de les dignitats més altes, situant-se al costat de Cèsar i nobilissimus i, com aquestes, reservades inicialment per als membres de la família imperial. A diferència d'elles, però, més tard va arribar a ser concedida a importants governants estrangers, sobretot al Caucas. Així, des del 580 al 1060, setze prínceps governants i reis georgians ostentaren aquest títol honorífic, així com, després de 635, diverses dinasties armènies.[2][5]

Segons el Kletorologion de Filoteu, escrit el 899, les insígnies del rang eren la túnica vermella, mantell i cinyell, que eren rebuts de mans de l'emperador bizantí i que significaven la promoció del receptor[6] Al segle XI i XII, la dignitat havia perdut importància[7] i era concedida com a títol honorífic a generals fora de la família imperial,[1] i les seves funcions van ser gradualment substituïdes pel protovestiarios, la funció original del qual es limitava a la custòdia del guarda-roba imperial.[8] El títol sobrevisqué al període de la Dinastia Paleòleg, però ja es va fer servir poques vegades.[1]

Alguns curopalates coneguts són:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Kazhdan 1991, p. 1157
  2. 2,0 2,1 Toumanoff 1963, pàg. 202, 388
  3. Bury 1911, p. 33
  4. Evans, James Allan. «An Online Encyclopedia of Roman Emperors: Justin II (565–579 A.D.)», 23-06-1999.
  5. Rapp 2003, p. 374
  6. Bury 1911, p. 22
  7. Holmes 2005, p. 87
  8. Kazhdan 1991, p. 1749
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 9,7 Bury 1911, p. 34
  10. Martindale, Jones & Morris 1992, p. 164

Bibliografia[modifica]