Vasak Mamikonian

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaVasak Mamikonian
Dades biogràfiques
Mort 364 (Gregorià)
Ètnia Armenis
Activitat professional
Rang Sparapet
Dades familiars
Dinastia Mamikonian
Fills
Pare Hamazasp Mamikonian
Germans
Modifica dades a Wikidata

Vasak Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia, després del 350 i fins al 368. Fou fill d'Artavasdes Mamikonian i nét de Vatshe Mamikonian.

Abans del 350 el nakharar Zora Rechtuni es va revoltar contra el rei Tigranes VII d'Armènia, amb l'ajut dels Ardzruni, en protesta per el tracte del rei a l'església. Tigranes el va derrotar i va ordenar l'extermini de les famílies Rechtuni i Ardzruni dels que només es van salvar dos membres, Tadjat Rechtuni (nebot de Zora) i Shavasp Ardzruni, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian, que per això foren proscrits i es van exiliar a Taiq.

El nou rei Arshak II d'Armènia va donar el seu favor a la família dels Mamikonian, proscrita pel seu pare, i els va permetre retornar de Taiq i van ser restablerts als seus honors. Vasak fou nomenat sparapet (generalíssim) i la família també va tenir el càrrec de stratelat.

En el marc de la guerra de Roma amb els perses, l'aliança d'Arshak fou sol·licitat per Shapur II de Pèrsia. Estant el rei a la cort persa, una ofensa patida per Arshak va fer reaccionar al seu acompanyant Vasak Mamikonian que va matar a l'oficial persa que havia fet l'ofensa. El rei persa va fingir que felicitava a Vasak per la seva lleialtat. Arshak va acabar jurat fidelitat al rei de Pèrsia, jurament que va haver de fer sobre els Evangelis. Arshak no va tardar a fugir de la cort persa i retornat al seu país va renunciar a l'aliança amb els sassànides seguint el consell de Vasak que encapçalava el partit proromà, mentre el seu germà Vardan Mamikonian encapçalava als partidaris dels perses.

Degué ser després del 360, any en què es va formalitzar l'aliança amb Roma, quan dos dels senyors més poderosos d'Armènia, Merujan Ardzruni i Vahan Mamikonian (germà de Vasak), van passar a Pèrsia amb Shapur II (310-379) i es van convertir al mazdeisme. Un d'ells es va casar amb una princesa sassànida.

Els atacs perses l'any 364, per la part de la frontera a la zona de Ganzak (Gandja) i a Vanand i Basean, foren rebutjats pel rei i per Vasak, fins a la traïció de Merujan Ardzruni, que va guiar als perses cap Armènia, i van atacar per el sud per Altzniq i Dzophq, van saquejar les tombes reials i van ocupar Tigranocerta els habitants de la qual foren fets presoners; els Àngel van resistir a l'oest de Dzophq però tot i això el perses van poder ocupar el castell de Kamakh-Ani al Daranaliq; segons Fauste de Bizanci, poc després Vasak va sorprendre els perses i va alliberar als presoners i va recuperar els ossos dels reis i es va refugiar a una fortalesa inaccessible al Altzq prop de l'Ararat; després molts nakharars van abandonar al rei.

El rei va fer matar molts nakharars (nakhararq) incorporant les seves terres a la corona. Fauste de Bizanci diu que va fer matar a Vardan Mamikonian (amb l'aprovació del germà d'aquest Vasak) al seu castell d'Erakhani al Taiq.

El patriarca armeni Narsès va intentar reconciliar al rei amb els nobles revoltats i favorables a Pèrsia però sense èxit. Shapur, coneixent les dificultats del rei al seu país, i que no podia esperar ajut de Roma, el va cridar a la seva cort, amenaçant-lo, si no hi anava, de reprendre la guerra, però si hi anava li oferia garanties. Arshak II i Vasak Mamikonian van anar a Pèrsia, i aviat el rei fou empresonat a Aniutx (el Castell de l'Oblit) al Khuzestan i Vasak fou torturat i mort i la seva pell exposada al Castell de l'Oblit (368).

La direcció de la família va passar al seu fill Mushel I Mamikonian el Brau.