Tigranes VII d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Tigranes VII fou rei d'Armènia del 339 al 350 (o 363).

Tigranes VII va continuar la guerra contra Pèrsia. Els armenis havien patit una greu derrota (338 o 339) en què va morir el seu cap Vatché Mamikonian i la direcció de la guerra va passar a Arshavir Kamsarakan príncep de Shirak i de l'Arsharuniq. Mesos després va morir el patriarca Vertanes i el va succeir el seu fill Husik (vers 341). Per una ofensa al rei aquest va fer matar a cops el patriarca i el bisbe Daniel de Taron que li recriminava els fets. Però els dos fills de Husik, Pap i Atanakines foren proposats pels clergues com a Patriarques, si bé van refusar, i fou nomenat patriarca un parent anomenat Pharen o Faren d'Ashtishat (348-352) últim de la família de Gregori l'Il·luminat, car a la seva mort va ser elegit Shahak de Manazkert (352-353) d'una altra família.

Zora Rechtuni es va revoltar contra el rei, ajudat pels Ardzruni, en protesta pel tracte del rei a l'església. Tigranes el va atacar a Timoriq (província de Kordjaiq o Gordiene) i abandonat pels seus soldats es va rendir. Tigranes va ordenar l'extermini de les famílies Rechtuni i Ardzruni dels que només es van salvar dos membres, Tadjat Rechtuni (nebot de Zora) i Shavasp Ardzruni, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian.

Segons Fauste de Bizanci, el marzban (governador) o sàtrapa persa de Mèdia, anomenat Varaz Shapur, va ser invitat a una cacera a Armènia. En una festa el persa va capturar traïdorament al rei i al príncep hereu Arshak II. Tigranes fou cegat i el marzban va tornar al seu país amb Tigranes (Fauste l'anomena Diran). Això va ser vers el 350. Moisès de Khoren explica la història de diferent manera: el rei Tigranes (Diran) havia proveït l'emperador Julià l'Apòstata amb auxiliars, i fins i tot el rei armeni va retornar al paganisme; més tard el rei de Pèrsia va entrevistar-se amb Tigranes i per venjar-se de l'ajut als romans el va capturar traïdorament i el va fer cegar, donant la corona al seu fill Arshak II (vers 363). Una altra versió diu que els perses foren vençuts i van alliberar al rei cec, que al tornar va abdicar en el seu fill Arshak II. El rei hauria estat secretament estrangulat pel seu camarlenc per ordre del seu fill Arshak, gelós que el pare afavoria al príncep Gnel. Fou enterrat a Kevach al peu de l'Aragats, sense atorgar-li una sepultura reial.

El rei hauria tingut tres fills:

  • Artaxes, mort abans del 350, pare de Tirit, coresponsable de la mort del seu cosí Gnel.
  • Arshak II, rei d'Armènia.
  • Terdat (Tiridates), ostatge a Bizanci, executat per ordre de l'emperador Valentinià I quan Arshak es va aproximar diplomàticament a Pèrsia. Fou el pare del príncep Gnel.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Gérard Dédéyan (dir.), Histoire du peuple arménien, Toulouse, Éd. Privat, 2007 (1re éd. 1982), 991 p. (ISBN 978-2-7089-6874-5), p. 174.
  • Moïse de Khorène, Historia, Livre III, chapitre 22.