Khosrov III d'Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Khosrov II anomenat "el jove" o "el Petit" fou rei d'Armènia del 330 al 339. Va succeir al seu pare Tiridates III assassinat pels nobles contraris al cristianisme però va retindre el poder amb el suport del clergat.

Al començament del regnat es va produir la rebel·lió del noble Bakur que es va proclamar independent a Altzniq aliat als perses, no va reeixir i fou derrotat pel príncep Valinak de Siunia que va rebre el feu de Bakur (Valinak es va casar amb la seva filla) i el títol de Bdeachkh.

Tres anys després el cap de l'església armènia, Aristakes (fill de Gregori l'Il·luminador), fou també assassinat a la Sofanene però el seu germà Vertanes va ocupar el seu lloc i un nou intent d'assassinat no va reeixir.

Hi va haver conflictes civil les causes dels quals no es coneixen. Els feudals Manavazian (senyors de Manavazkert o Malazgird) i el Urduni (senyors del Ordoru) es van enfrontar durament. El rei va intentar posar pau però no ho va aconseguir i ho va encarregar a Vatshé Mamikonian, que va exterminar a les dues cases, i les seves terres foren donades en part als bisbes de Manzakert i Basean.

Vatshé Mamikonian i Vahan Amatuni també van derrotar els Bzuni del Bzouniq (regió de Khelat) que s'havien aliat als perses, i els hi van confiscar les terres.

El príncep Manadjhir Rechtuni del Rechtuniq (sud del llac Van) va combatre al nakharar del Altzniq però va exercir represàlies sobre els camperols; el bisbe Hakob de Nisibe va intervenir al seu favor, però sense èxit.

Khosrov II va construir a la vora del riu Azat, afluent del Araxes, una nova capital, anomenada Dwin per substituir a Valarshapat i Artaxata.

Grigor, fill del patriarca Vartanes, amb l'acord del rei, va anar a Ibèria per evangelitzar el país. També va anar a Aghuània (abans Albània del Caucas) del nom dels habitants els Aluans o Aghuans (abans Albans), però fou martiritzat pel príncep arsàcida Sanatruk (Sanesan), senyor de la regió de Phaitarakan (la regió a la confluència entre el Kura i l'Araxes) que restava fidel al paganisme. Sanatruk va envair a més Armènia ajudat pels alans i altres tribus del Caucas i van assetjar a Khosrov II a la fortalesa de Tariunq (després Bayazid) a la província de Kogovit, però amb l'ajut del Vatché Mamikonian, Bagrat Bagratuni, Vahan Amatuni, Mehudak Rechtuni, i Garegin Rechtuni va poder-los rebutjar i els invasors foren derrotats prop de Valarshapat, i després altre cop davant Oshakan (regió de Aragatzotn), batalla en la qual Sanatruk va morir. Els armenis van rebre ajuda dels romans dirigits pel general Antíoc.

Vers la fi del regne va començar la guerra contra Pèrsia; els sassànides van aconseguir ocupar algunes comarques i el general Vatxe Mamikonian va morir en els combat (després fou canonitzat per l'església armènia). Va morir el 339 i el va succeir el seu fill Tigranes VII. Durant el seu regnat va créixer el sentiment pro-sassanida

Khosrov va tenir tres fills:

  • Tiran o Tigranes VII rei d'Armènia ;
  • Varazdukht, esposa de Pap, fill gran de Hussik;
  • Bambischen, esposa d'Atanagines, segon fill d'Hussik ;

Cyril Toumanoff identifica a Tigranes VII i el seu fill Arsaces o Arshak II com un sol i únic rei, i per tant afegeix els fills d'Arshak com fills de Khosrov III:

  • Artàxies, mort el 338 ;
  • Tiridates, mort per ordre de l'emperador Constanci II ;
  • Anop, pare del futur rei Varasdat ;
  • i potser Arshanoysx, casada a Spandarat, príncep de Kamsarakan.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 86-87.
  • René Grousset, Histoire de l’Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 127-130.