Hoplitòdrom

De Viquipèdia
Hoplitodromos d'una figura negra àtica en una àmfora panatenaica, 323–322 aC.
Hoplitodromos d'una figura vermella àtica en una àmfora, 480–70 aC.

L'Hoplitòdrom o Hoplitodromos (grec: ὁπλιτόδρομος, traduït com "cursa d'hoplites") era una antiga carrera a peu que formava part del programa dels antics Jocs Olímpics i els altres Jocs Panhelènics. Fou introduïda a la 65a Olimpíada, el 520 aC. Tradicionalment era la darrera cursa a peu que es disputava.[1]

A diferència de les altres curses que solien ser disputades nues, l'hoplitodromos requeria que els competidors portessin una armadura completa d'hoplita, inclòs el casc, que pesava com a mínim 6 kg.[2][3]

A Olímpia i Atenes, el circuit era el mateix que el del diaule, una volta (o dos stadion; sobre 350-400m). ANemea la distància es doblava, quatre estadis (sobre 700-800m), i a Platea de Beòcia la cursa era de 15 estadis en total.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Sweet, Waldo Earle. Sport and Recreation in Ancient Greece: A Sourcebook with Translations. Oxford University Press, 1987, p. 149. ISBN 0-19-504126-7. 
  2. Peter Krentz, “A Cup by Douris and the Battle of Marathon,” in Garrett G. Fagan and Matthew Trundle (eds.), New Perspectives on Ancient Warfare (Brill: Leiden, 2010) pp. 190ff.
  3. Sekunda, Nick. Marathon 490 BC: The First Persian Invasion of Greece. Osprey Publishing, 2002, p. 65. ISBN 1-84176-000-5.