Sínoris

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Processó de bigues. Ceràmica de figures negres (c. 690 aC).

La sínoris o synoris (συνωρίς en grec antic) es tracta d'una competició de bigues estirades per dos cavalls adults (synoris teleia) o per dos poltres (synoris polike) en l'antiga Grècia.[1][2] Tot i que alguns autors com Pausànies indiquen que la synoris teleia fou introduïda a la 93a Olimpíada (408 aC), hi ha representacions de sínoris en ceràmica atenenca que demostrarien que es tracta d'una competició més antiga que es podria arribar a remuntar al segle vi aC.[3]

També hi ha documentada de l'existència de sínoris de mules, les apenes, que es diferencien de les sínoris per la utilització de les mules com a animal de tir, pel carro i per la posició de l'auriga.[4] El carro de les apenes era més pesant, reforçat i amb rodes més massisses i l'auriga anava assegut. Per contra, els carros de la sínoris eren més lleugers, arrossegats per cavalls o poltres i l'auriga anava dret.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pindar. Odes of Pindar (en anglès). Printed for Longman, Hurst, Rees and Orme, 1807, p. 144-146 [Consulta: 15 juliol 2021]. 
  2. Raschke, Wendy J. The Archaeology of the Olympics: the Olympics and other festivals in antiquity (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1988, p. 219. ISBN 9780299113346 [Consulta: 15 juliol 2021]. 
  3. Kyle, Donald G. Athletics in ancient Athens (en anglès). Leiden, Nova York i Colònia: BRILL, 1993, p. 187. ISBN 9789004097599 [Consulta: 15 juliol 2021]. 
  4. Villalba i Varneda, Pere. Olímpia. Orígens dels Jocs Olímpics. Barcelona: Universitat de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona, 1994, p. 417. ISBN 8449000874.