Rambler

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula ocupacióRambler
Tipus d'ocupació
livestock dealer Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Un rambler és la persona que es dedica a la compra i venda d'animals de peu rodó: cavalls, mules i rucs. Es tracta d'un ofici desaparegut en la seva forma clàssica, encara que encara hi ha ramblers vivents que el practicaren tota la vida. Tradicionalment era un ofici ambulant. Els ramblers anaven a les fires, procurant comprar a bon preu on hi havia excés d'oferta i vendre més car quan la demanda ho permetia. També se'ls coneixia com a firandants.

Etimologia[modifica]

Segons el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, "rambler" deriva de "rambla". El Diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll, la paraula vindria de l'occità. Una teoria no documentada apunta a la deformació de "ramaler" a partir de "ramal" (corda que serveix per a menar un equí, lligada a un cabestre o unes morralles).

Influència social[modifica]

Per la seva manera de viure (viatjant contínuament, transportant mercaderies valuoses i, a vegades, molts diners al comptat) els ramblers eren persones d'una certa consideració i, gairebé sempre, amb una gran experiència. Hi ha moltes anècdotes històriques amb un rambler de protagonista.[1][2] I alguna narració de la vida quotidiana.[3]

Un rei disfressat d'escuder d'un rambler[modifica]

El rei Pere el Gran va anar al desafiament de Bordeus disfressat d'escuder i acompanyat, entre altres, per un veritable rambler, Domingo de la Figuera, de Saragossa.

Vestimenta tradicional[modifica]

En algunes fires, trobades o celebracions (Espinelves, Tres Tombs, ...) hi ha persones abillades a la manera tradicional dels ramblers. No hi pot faltar la faixa ni la típica brusa negra o blau fosc.[4][5] Un rambler com cal anava sempre amb el bastó de l'ofici, un bastó de quinquillaina o tintillaina .[6]

Fires[modifica]

La fira de Salàs de Pallars era una de les tres grans fires de bestiar de peu rodó que se celebraven a Catalunya; les altres eren les d'Organyà i Verdú.[7] Totes tres han acusat fortament els canvis dels temps, i si la fira es continua celebrant és més per a mantenir una tradició, amb més voluntat que utilitat real de la fira.[8]

Referències[modifica]

  1. Josep Insa i Montava. La vida tradicional a les muntanyes de Prades. Cossetània Edicions, 2003, p. 28–. ISBN 9788496035638 [Consulta: 19 febrer 2011]. 
  2. Joan de Déu Prats. Llegendes de Barcelona. L'Abadia de Montserrat, 2007, p. 113–. ISBN 9788484158875 [Consulta: 19 febrer 2011]. 
  3. Relat d'un rambler. Pàgina 15.(català)
  4. Vídeo del Tribunal de les Aigües de València, amb membres vestint la brusa negra, com els ramblers.(català)
  5. Artur Bladé i Desumvila. Cicle de la Terra Natal III. L'edat d'or. Cossetània Edicions, p. 149–. ISBN 9788497914000 [Consulta: 19 febrer 2011]. 
  6. Comentaris sobre l'arbust "quinquillaina", Rhus coriaria.(català)
  7. Fira de Verdú.(català)
  8. Llibre sobre la fira de Salàs.(català)