Collera

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Dos colleres de cavall
Cavall bretó amb collera i guarniments de tir.[1]

La collera és un collar de cuiro farcit de palla o de crin que hom posa al coll d'un animal de tir (cavall, bou, ase, gos...) per tirar d'una càrrega, recolzat a la seva espatlla.[2]  Té fixades dues barres o costelles de fusta unides per baix amb tira de pell enrotllada, dues baules de les regnes, la trava, i una corretja per dalt.[3] En reduir considerablement la pressió sobre el coll, va ser una millora del seu predecessor, el jou o collaret, que podia dificultar la respiració.[4][5]

Des de l'inici del segle XX es va situar, sota la influència de l'obra de Richard Lefebvre des Noëttes[6] la invenció de la collera «moderna» al voltant de l'any 1000. Segons la seva teoria molt seductora, l'abundancia de mà d'obra a bon preu (esclaus) hauria frenat el progrés tècnic a l'època romana. La suposada invenció medieval de la collera, juntament amb l'arada asimètrica haurien capgirat l'agricultura. Investigacions recents van provar que aquesta teoria, encara popular, fou errònia. S'han posat en relleu la qualitat dels cotxes antics i de l'aparellament dels animals.[7][8]

L'aparició de la collera sembla haver anat canviant progressivament del nord-oest de l'Imperi Romà a partir del tercer i quart segle després de Crist.[9][10]

Fabricació[modifica]

La fabricació de les colleres i els guarniments corresponents era responsabilitat i privilegi dels basters.[11]

Els basters de Barcelona s'acollien a la confraria dels esteves. Els anys 1445-1452, hi havia seixanta-tres menestrals en aquest gremi, alguns dels quals eren basters, mandreters, pintors, batifullers o il·luminadors.[12]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Collera Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. DCVB:Guarniment.
  2. «Collera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «collera». Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera. Consell d'Eivissa. [Consulta: 16 març 2017].
  4. collera a Optimot
  5. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Collera». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  6. Lefebvre des Noëttes, Richard. La force motrice à travers les âges. Nancy, Paris, Strasbourg,: Berger-Levrault, 1924, p. 138. 
  7. Amouretti, Marie-Claire «L’attelage dans l’Antiquité. Le prestige d’une erreur scientifique» (en francès). Annales. Économies, Sociétés, Civilisations, 46, 1991, pàg. 219-323.
  8. De Roek, Annelies. Goederentransport over de wegen van Romeins Italië. Het gebruik van kar en dier door de Romeinen (en neerlandès). Gant: Universitat de Gant, 2009, p. 23-24.  (traducció del títol: El transport de mercaderies a les vies romanes a Itàlia: l'ús del carro i els animals de tir pels romans)
  9. Molin, Michel «Quelques considérations sur le chariot des vendanges de Langres (Haute-Marne)]» (en francès). Gallia, 42, 1, 1984, pàg. 97-114.
  10. Amouretti, 1991, p. 226.
  11. LES EINES DEL BASTER.
  12. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 130.