Jordi Bolòs i Masclans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Bolòs i Masclans
Dades biogràfiques
Naixement 17 d'abril de 1955 (62 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Historiador
Ocupador Universitat de Lleida
Obra
Obres destacades Repertori d'Antropònims Catalans
Dades familiars
Pare Oriol de Bolòs i Capdevila

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955)[1] és catedràtic d'història medieval de la Universitat de Lleida, fill d'Oriol de Bolòs i Capdevila.[2] Amb Víctor Hurtado ha publicat diversos atles històrics dels comtats carolingis[nota 1][3] de Besalú, Empúries-Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet,[1] comtats de Pallars i Ribagorça i comtats de Cerdanya i Berga.[4] Ha centrat la seva recerca en el paisatge històric (projecte PaHisCat)[5] i en els estudis sobre la vida quotidiana a l'edat mitjana. Amb Josep Moran va participar en la realització del Repertori d'Antropònims catalans dels segles IX i X,[6] considerat per la crítica una eina de treball impressionant.[7] El 1999 obtingué el premi Pròsper de Bofarull d'Història Medieval de l'IEC.[8][9]

Llibres[modifica]

  • Com veieren els Països Catalans alguns viatgers del segle XVI. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1980. ISBN 84-232-0175-9. 
  • Els molins fariners. Barcelona: Ketres, 1983. ISBN 84-85256-30-1. 
  • El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Barcelona: Proa, 1986. ISBN 84-7588-147-5.  amb M. Pagès
  • Repertori d'Antropònims Catalans (RAC). volum I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994. ISBN 84-7283-277-5. [7]
  • El mas, el pagès i el senyor. Paisatge i societat en una parròquia de la Garrotxa a l'edat mitjana. Barcelona: Curial, 1995. ISBN 84-88645-98-8. 
  • Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Estudi dels edificis i materials trobats durant les excavacions (1984-1986). Lleida: Universitat de Lleida, 1996. ISBN 84-88645-98-8. 
  • Castells de la Catalunya central. Manresa: Angle, 1997. ISBN 84-88811-32-2. 
  • Atles del comtat de Besalú (785-988). Barcelona: Rafael Dalmau, 1998. ISBN 84-232-0520-7. 
  • Atles dels comtats d'Empúries i Peralada (780-991). Barcelona: Rafael Dalmau, 1999. ISBN 84-232-0604-1. , amb Víctor Hurtado
  • La vida quotidiana a Catalunya en l'època medieval. Barcelona: Edicions 62, 2000. ISBN 84-297-4773-7. 
  • Catalunya medieval. Una aproximació al territori i a la societat a l'edat mitjana. Barcelona: Pòrtic, 2000. ISBN 84-7306-575-1. 
  • Atles del comtat de Girona (795-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2000. ISBN 84-232-0614-9.  amb Víctor Hurtado
  • Atles del comtat d'Osona (798-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2001. ISBN 84-232-0632-7.  amb Víctor Hurtado
  • Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, 2004. ISBN 84-7283-745-9. [10]
  • Atles del comtat de Manresa (798-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2004. ISBN 84-232-0665-3.  amb Víctor Hurtado
  • Atles del comtat d'Urgell (788-993). Barcelona: Rafael Dalmau, 2006. ISBN 84-232-0700-5.  amb Víctor Hurtado
  • Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV). Barcelona: Fundació Noguera, 2006. ISBN 84-9779-465-6. 
  • Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV. Lleida: Pagès editors - Ajuntament de Lleida, 2008. ISBN 978-84-9779-715-3. 
  • Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera, 2009. ISBN 978-84-9779-826-6. 
  • Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (750-991. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2009. ISBN 978-84-232-0734-3.  amb Víctor Hurtado.[11]

Referències[modifica]

Notes
  1. A la col·lecció dels Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia
Referències
  1. 1,0 1,1 Carrera, Esteve «La història dels nostres comtats, abans que fossin catalans». El Punt Avui, 3 març 2010 (2010-03-03) [Consulta: 23 juliol del 2014]. «Els autors, els historiadors, Jordi Bolòs i Víctor Hurtado, van començar ara fa uns vint anys la impressionant tasca de recollir i cartografiar la important documentació anterior a l'any 1000 referent a les terres catalanes.»
  2. «La Biblioteca d'ETSEA rep el llegat del botànic Oriol de Bolòs». UDL, 22-07-2015. [Consulta: 26 octubre 2016].
  3. Mata, Toni «Sis-cents documents expliquen com eren els comtats carolingis de Cerdanya i Berga». Regió 7, 22-12-2015.
  4. «Creen un Atles dels Comtats del Berguedà i la Cerdanya». Nació Berguedà, 07-01-2016.
  5. «Paisatge Històric de Catalunya». Observatori del Paisatge, S.d. [Consulta: 21 gener 2018].
  6. Repertori D’Antropònims Catalans. vol. I. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1994, p. 760. ISBN 9788472832770. 
  7. 7,0 7,1 Bourin, Monique «Jordi Bolos i Masclans et Josep Moran i Ocerinjauregui. — Repertori d'antroponims catalans (RAC), I. Barcelone, Institut d'Estudis catalans, 1994 (Repertoris de la seccio filologica, 2)» (en franès). Cahiers de Civilisation Médiévale, 40, 40, 1997, pàg. 268-269.
  8. Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 24. 
  9. «Jordi Bolòs Masclans». Laboratori d'Arqueologia Medieval de la Universitat de Barcelona, s.d. [Consulta: 21 gener 2018].
  10. Jarrett, Jonathan «Jordi Bolòs and the historic environment» (en anglès). A Corner of Tenth-Century Europe, 06-10-2008.
  11. Carrera, Esteve «La història dels nostres comtats, abans que fossin catalans». El Punt, 03-03-2010.

Bibliografia[modifica]