Vés al contingut

Estrep (hípica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula equipament informàticEstrep

Modifica el valor a Wikidata
Dades bàsiques
Forma part desella de muntar Modifica el valor a Wikidata
Úsmuntar Modifica el valor a Wikidata
Representació d'una divinitat kuixan amb un estrep, cap a l'any 150 dC. Museu Britànic

L'estrep és una estructura o anella lleugera que subjecta el peu d'un genet,[1] unit a la sella per una corretja, sovint anomenada estrep de cuir. És un objecte de metall o altres materials fixat a la sella de muntar mitjançant els gambals que permeten que el genet introdueixi els peus en ells per a recolzar-se mentre cavalca i fins i tot per posar-se dret sobre ells, quan li convingui, per exemple: lluitant en una batalla. Els estreps solen ser aparellats i s'utilitzen per ajudar a muntar i com a suport mentre s'utilitza un animal de muntar (normalment un cavall o un altre equí, com ara una mula).[2] Augmenten considerablement la capacitat del genet per mantenir-se a la sella i controlar la muntura, augmentant la utilitat de l'animal per als humans en àrees com la comunicació, el transport i la guerra.

A l'antiguitat, els primers suports per als peus consistien en genets que col·locaven els peus sota una cingla o utilitzant un simple bucle per als dits, que va aparèixer a l'Índia al segle II aC. Més tard, es va utilitzar un únic suport per als peus com a ajuda per muntar, i els estreps aparellats van aparèixer després de la invenció de la sella de muntar. L'estrep es va inventar a la dinastia Jin xinesa durant el segle IV, era d'ús comú a tota la Xina al segle V i es va estendre per Euràsia fins a Europa a través dels pobles nòmades de l'Euràsia Central al segle VII o VIII.[3][4]

Història

[modifica]
Antic estrep espanyol de plata. La imatge correspon al patrimoni dipositat al Museu de l'Indi i del Gaucho "Washington Escobar", Tacuarembó
Un estrep de treball modern
Abumi: estreps japonesos

Els primers estreps consistien en una corda que unia la sella i el dit gros del peu del genet. Aparegueren a l'imperi Kushan (actual Índia) entre el segle I i el II aC. D'allí van passar a la Xina cap a l'any 300, on, per raó del clima més fred de la zona, van començar a lligar-se al voltant del peu calçat, i no només sobre el dit. Poc després, la corda original fou reemplaçada pel ferro.

Des de la Xina l'ús de l'estrep es va estendre als nòmades mongols de l'Àsia central, a Corea i al Japó. Els huns els van introduir a Pèrsia al segle iv i a Europa cap al segle v, encara que no hi ha notícies de la seva adopció per la cavalleria imperial romana fins a aproximadament un segle més tard (ja després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident).[5] Cap a l'any 600 dC, els àvars de Pannònia havien estat empesos a l'oest des de les estepes pels turcs, i van introduir l'estrep a Europa. Al seu torn, els àrabs el prendrien dels perses i els romans d'Orient.

Per la seva banda, els invasors germànics de l'Imperi Romà van adoptar ràpidament l'ús d'estreps. Això va millorar l'eficàcia de les seves tropes muntades fins a tal punt que va facilitar la derrota en la batalla d'Adrianòpolis (378), del model clàssic de la legió romana, fet que va causar una crisi militar sense precedents. L'estrep, que permetia al genet lluitar amb comoditat i maximitzava l'impacte de la càrrega, pràcticament havia jubilat al millor exèrcit de la història, i havia iniciat una nova era a Europa: la de la cavalleria cos que dominaria els camps de batalla medievals durant més de mil anys. (Fora d'algun cas particular com el dels almogàvers).

Estreps durs
[modifica]

Els genets de l'Àsia Central i Meridional durant el segle passat aC i el segle I dC semblen haver utilitzat bucles per als dits dels peus i "estreps de ganxo", que presentaven un ganxo metàl·lic corbat que penjava de la sella per subjectar el peu.[6] Un parell de barres de ferro doblement corbades del segle I aC, aproximadament 17 cm de longitud amb curvatura a cada extrem, excavades d'una tomba prop de Junapani, a l'estat central de Madhya Pradesh, s'han postulat com a estreps de peu sencer o brides.[7][8][9]

La invenció de l' estrep sòlid va permetre el desenvolupament del veritable estrep tal com es coneix avui dia.[10] Estudis moderns de termografia sobre dissenys de selles "sense arbre" i amb arbre flexible han descobert que hi ha una fricció considerable a la línia central del llom d'un cavall.[11] Una moneda de Quint Labiè, que estava al servei de Pàrtia, encunyada cap al 39 aC representa al revers un cavall ensellat amb objectes penjants. Smith suggereix que són teles penjants, mentre que Thayer suggereix que, tenint en compte el fet que els parts eren famosos pel seu tir amb arc muntat, els objectes són estreps, però afegeix que és difícil imaginar per què els romans mai haurien adoptat la tecnologia.[12]

Àsia Oriental
[modifica]

La revista Wenwu (1981) va especular que els estreps podrien haver estat utilitzats a la Xina ja a la dinastia Han (206 aC-220 dC) basant-se en representacions de cavalls que es creu que daten del període Han Oriental (25-220 dC). Dues plaques representen cavalls amb quadrats entre el ventre i la línia de base, cosa que s'ha especulat que representen estreps. Tanmateix, el 1984, Yang Hong va comentar a la mateixa revista que els cavalls no tenien selles i, per tant, els quadrats eren només ornaments.[13]

Les excavacions a Khukh Nuur, al nord de Mongòlia, van descobrir un únic estrep de ferro en un enterrament en una cova. La datació per radiocarboni de l'os humà associat amb aquest estrep va produir una data de 243–405 cal dC. Es va descobrir un altre enterrament en una cova a Urd Ulaan Uneet, a la província de Khovd, amb una sella que tenia corretges bilaterals unides a mig camí de l'arbre de la sella, cosa que suggereix fermament l'existència d'estreps aparellats. La datació per radiocarboni d'una corretja feta amb pell de cavall dóna una data de 267–535 cal dC.[14]

Els estreps aparellats més antics coneguts van aparèixer per primera vegada a la Xina durant la dinastia Jin a principis del segle IV dC. Una figureta funerària que representava un estrep datada l'any 302 dC va ser desenterrada d'una tomba Jin occidental prop de Changsha.[3][15] L'estrep representat és un estrep de muntar, col·locat només a un costat del cavall i massa curt per muntar-lo. La representació fiable més antiga d'un estrep de muntar de doble cara i de cos sencer també es va desenterrar d'una tomba Jin, aquesta vegada prop de Nanjing, que data del període Jin oriental, l'any 322 dC. Els estreps dobles existents més antics es van descobrir a la tomba d'un noble Yan del nord, Feng Sufu, que va morir l'any 415 dC. Aquests estreps estaven fets amb fusta de morera daurada amb plaques de bronze i ferro. Les referències als estreps van aparèixer en textos xinesos a finals del segle IV. També s'han trobat estreps a les tombes de Goguryeo que daten dels segles IV i V dC, però aquestes no contenen cap data específica. Sembla que l'estrep ja s'utilitzava àmpliament a tota la Xina l'any 477 dC.[16][17][3]

L'aparició de l'estrep a la Xina va coincidir amb l'auge de la cavalleria fortament blindada a la regió. Datada l'any 357 dC, la tomba de Dong Shou mostra genets completament blindats, així com cavalls. Les referències a la "cavalleria de ferro" i al "cavall de ferro" van començar a aparèixer al mateix temps i es registren exemples d'armadures de cavalls capturades en nombres de fins a 5.000 i 10.000. A més dels estreps, la tomba de Feng Sufu també contenia plaques de ferro per a armadura laminar. La cavalleria pesant blindada dominaria la guerra xinesa des del segle IV dC fins a principis de la dinastia Tang, quan l'exèrcit va fer la transició a la cavalleria lleugera. La teoria d'A.von Le Coo sobre la invenció de l'estrep és que era un artefacte creat per persones muntades que volien fer que muntar fos menys cansat, o per aquells que no estaven acostumats a muntar per adquirir les habilitats necessàries per igualar els seus adversaris.[3]

« La representació xinesa més antiga d'un estrep prové d'una figureta tombal del sud de la Xina que data de l'any 302 dC, però es tracta d'un únic estrep que devia haver estat utilitzat només per muntar el cavall. La figureta més antiga amb dos estreps probablement data aproximadament de l'any 322, i els primers exemplars reals d'estreps que es poden datar amb precisió i confiança provenen d'un enterrament del sud de Manxúria de l'any 415. Tanmateix, també s'han trobat estreps en diverses altres tombes del nord de la Xina i Manxúria que probablement daten del segle IV. La majoria d'aquests primers estreps del nord-est asiàtic tenien forma ovalada i estaven fets de ferro, de vegades sòlids i de vegades aplicats sobre un nucli de fusta, i aquesta forma es mantindria en ús durant molts segles després. »
— David Graff, [18]

Els primers estreps del Japó es van desenterrar en tombes del segle V. Eren anells de fons pla de fusta recoberts de metall. Estreps en forma de copa (tsubo abumi) que envoltava la meitat davantera del peu del genet va substituir el disseny anterior. Durant el període Nara, la base de l'estrep que sostenia la sola del genet s'allargava més enllà de la punta del peu. Aquest estil d'estrep amb mitja llengua ( hanshita abumi ) va romandre en ús fins a finals del període Heian, quan el fukuro abumi o musashi abumi el va substituir. Tenia una base que s'estenia per tota la longitud del peu del genet i es van treure els costats dret i esquerre de la puntera. Els costats oberts estaven dissenyats per evitar que el genet s'agafés un peu a l'estrep i fos arrossegat. La versió militar ( shitanaga abumi ) d'aquest estrep ja s'utilitzava al període Heian mitjà. Era més prim, tenia una butxaca per als dits més profunda i una plataforma per als peus més llarga i plana. Aquest estrep es va mantenir en ús fins que es van reintroduir els anells d'estrep d'estil europeu a finals del segle XIX. No se sap per què els japonesos van desenvolupar aquest estil únic d'estrep.[19] Aquests tenien una forma distintiva de cigne, corbada cap amunt i cap enrere a la part davantera per tal de portar el llaç de la corretja de cuir sobre l'empenya i aconseguir un equilibri correcte. La majoria dels exemplars supervivents d'aquest període estan fets completament de ferro, incrustats amb dissenys de plata o altres materials i coberts de laca. En alguns exemples hi ha una vareta de ferro des del llaç fins a la placa del peu, a prop del taló, per evitar que el peu rellisqui. Les plaques del peu de vegades estan perforades per deixar que l'aigua s'escorri en creuar rius, i aquests tipus s'anomenen suiba abumi Hi ha estreps amb forats a la part frontal que formen encaixos per a una llança o un estendard.[20] Al segle VI dC i posteriorment, els estreps de fusta i compostos anteriors van ser substituïts per versions de ferro colat a l'Àsia oriental.[21]

Europa
[modifica]
L'emperador romà Basili I el Macedoni i el seu fill Lleó a cavalls amb estreps (dels Skylitzes de Madrid, Biblioteca Nacional d'España, Madrid)

A finals del segle VI o principis del VII dC, principalment a causa dels invasors de l'Àsia Central, com ara els àvars, els estreps van començar a estendre's per Àsia fins a Europa des de la Xina.[3] La forma de ferro en forma de pera dels estreps, l'avantpassat dels tipus europeus medievals, s'ha trobat a Europa en tombes àvares del segle VII a Hongria.[22] L'any 2005 s'havien excavat un total de 111 exemplars d'estreps de ferro colat amb forma de poma de l'època àvar primerenca, amb un bucle de suspensió allargat i una banda de rodament plana i lleugerament doblegada cap a dins, en 55 llocs d'enterrament a Hongria i les regions circumdants.[23] La primera referència literària europea a l'estrep pot ser a l'Strategikon, tradicionalment atribuït a l'emperador romà Maurici, i per tant escrit en algun moment entre el 575 i el 628, però això és àmpliament controvertit, i altres situen l'obra al segle VIII o IX.[24] El manual de Maurici assenyala l'equipament adequat de la cavalleria imperial: "les selles han de tenir roba gran i gruixuda; les brides han de ser de bona qualitat; units a les selles han d'haver dos esglaons de ferro [skala], un llaç amb una corretja".[25] Dennis assenyala que la manca d'una paraula grega específica per a estrep evidencia la seva novetat per als bizantins, que se suposa que els van adoptar del seu enemic acerb els àvars, i posteriorment els van transmetre als seus futurs enemics, els àrabs.[26] Es calcula que la majoria de les troballes hongareses d'estreps amb bucles de suspensió allargats es remunten a principis del segle VII, tot i que alguns d'aquests fins i tot s'han de datar abans del 600.[23]  Les proves literàries i arqueològiques considerades conjuntament poden indicar que l'estrep era d'ús militar comú al sud-centre d'Europa i a la Mediterrània oriental a la segona meitat del segle VI, i que l'Imperi Romà ja el feia servir l'any 600.[27]

Al segle VIII, els estreps van començar a ser adoptats més àmpliament pels europeus.[3] Els primers estreps de l'Europa occidental, els de Budenheim i Ratisbona, van ser portats del Khaganat àvar com a botí o regals, o eren imitacions locals dels estreps que s'utilitzaven en aquell moment entre els guerrers àvars.[23]  Tanmateix, els estreps d'estil àvar no van ser tan àmpliament adoptats a l'Europa occidental. Els estreps no apareixen en gran nombre en l'entorn merovingi i italolombard, ni tan freqüentment com a la conca dels Carpats.[23]  La majoria dels altres estreps trobats a Alemanya que daten del segle VII no s'assemblen a l'estil àvar de ferro que es troba habitualment en conjunts funeraris d'Hongria i regions veïnes. En canvi, els suports penjants que es troben ocasionalment en conjunts funeraris del sud d'Alemanya suggereixen l'ús d'estreps de fusta.[23]  Bernard Bachrach va assenyalar l'escassetat de troballes d'estreps de principis de l'Edat Mitjana a l'Europa occidental: "De 704 enterraments masculins del segle VIII excavats a Alemanya fins...1967, només 13 tenien estreps."[23]

Un estrep del segle X trobat a Anglaterra

Els primers estreps de la regió bàltica són rèpliques dels que existien a Alemanya durant el segle VII.[23]  Al nord d'Europa i Gran Bretanya, la metamorfosi de les formes anteriors d'estreps de fusta, corda i cuir a formes metàl·liques es pot veure en el registre arqueològic, "cosa que suggereix que una o més de les formes primerenques tenen un desenvolupament paral·lel amb les d'Hongria, en lloc de derivar únicament d'aquesta última regió".[28] "A Escandinàvia es discerneixen dos tipus principals d'estreps, i a partir d'aquests, mitjançant el desenvolupament i la fusió de diferents elements, alguns gairebé amb certesa d'origen centreeuropeu, van evolucionar la majoria dels altres tipus".[29] El primer tipus principal, el tipus escandinau I, sembla deure poc a les formes hongareses. La varietat més antiga d'aquest tipus es pot datar al segle VIII a la tomba Vendel III a Suècia.[29] El segon tipus principal al nord d'Europa té, com a tret més característic, un pronunciat bucle de suspensió rectangular situat al mateix pla que l'arc, tal com es troba entre els exemples hongaresos, i es centra predominantment a Dinamarca i Anglaterra durant els segles X i XI.[30] Una variant d'aquest tipus, anomenada estrep nord-europeu, s'ha datat a la segona meitat del segle X a Suècia, trobada al cementiri d'enterrament de vaixells de Valsgärde.[30]

A Dinamarca, des de la dècada del 920 fins a la del 980, durant el regnat dels reis Jelling, molts danesos destacats van ser enterrats amb honors militars i equipats amb estreps, fres i esperons, en el que s'anomenen tombes de cavalleria, que es troben principalment al nord de Jutlàndia.[31] A Anglaterra, s'argumenta que els estreps no van ser introduïts pels colons escandinaus del segle IX, sinó que probablement estan relacionats amb incursions vikingues posteriors liderades per Canut el Gran i altres durant el regnat del rei Aethelred (978-1013).[32]

En el que avui és França, Carles Martel va distribuir terres confiscades als seus servents amb la condició que el servissin lluitant de la nova manera, cosa que alguns atribueixen al fet que reconeixia les potencialitats militars de l'estrep.[33] Més tard, Carlemany va ordenar als seus vassalls més pobres que posessin en comú els seus recursos i proporcionessin un cavaller muntat i armat, tot i que el sistema va resultar impracticable i, en canvi, es va desenvolupar el sistema de distribució de terres als vassalls en funció del servei d'un cavaller.[3]

Àfrica Occidental
[modifica]

Els relats de l'Imperi de Mali esmenten l'ús d'estreps i selles a la cavalleria. Els estreps van donar lloc a la creació i innovació de noves tàctiques, com ara càrregues massives amb llances i espases.[34]

Gran controvèrsia de l'estrep
[modifica]

Alguns estudiosos atribueixen el naixement del feudalisme i la seva posterior expansió al nord d'Itàlia, Espanya, Alemanya i als territoris eslaus a l'estrep: "Pocs invents han estat tan simples com l'estrep, però pocs han tingut una influència tan catalítica en la història. Els requisits del nou mode de guerra que va fer possible van trobar expressió en una nova forma de societat europea occidental dominada per una aristocràcia de guerrers dotats de terres perquè poguessin lluitar d'una manera nova i altament especialitzada."[35]

Altres estudiosos discuteixen aquesta afirmació, suggerint que els estreps poden proporcionar poc avantatge en la guerra de xoc, però són útils principalment per permetre que un genet s'inclini més cap a l'esquerra i la dreta de la sella mentre lluita, i simplement redueixen el risc de caure. Per tant, s'argumenta que no són la raó del canvi de la infanteria a la cavalleria en els exèrcits medievals, ni la raó de l'aparició del feudalisme.[36]

Debilitats en el disseny

[modifica]

Per a la comoditat del cavall, tots els estreps requereixen que la sella estigui correctament dissenyada. L'arbre sòlid de la sella distribueix el pes del genet sobre una superfície més gran de l'esquena del cavall, reduint la pressió sobre qualsevol zona. Si es fa una sella sense un arbre sòlid, sense una enginyeria acurada, el pes del genet als estreps i als cuirs pot crear punts de pressió a l'esquena del cavall i provocar dolor.[37][38] Això es nota especialment amb les coixinets barates per a muntar a sella sense sella que afegeixen estreps mitjançant una corretja a través de l'esquena del cavall amb un estrep a cada extrem.

Estreps moderns

[modifica]
Estreps moderns de fillis
Estreps d'estil anglès
[modifica]

Els estreps que s'utilitzen a les selles angleses solen ser de metall. Tot i que s'anomenen "ferros", ja no són de ferro, per regla general, sinó que l'acer inoxidable és l'aliatge preferit, a causa de la seva resistència, tot i que quan el pes és un problema, com per a un genet, també poden ser d'alumini. Els estreps econòmics poden ser de níquel, que es pot doblegar o trencar fàcilment. Els estreps també poden ser de materials sintètics i diversos aliatges metàl·lics. Hi ha moltes variacions del disseny estàndard de l'estrep, la majoria afirmant que és més segur en cas de caiguda o que facilita que el genet mantingui una posició adequada dels peus i les cames.

Algunes variacions inclouen:

  • Ferro estàndard : El ferro d'estrep més comú, que consisteix en un graó, amb dues branques i un ull a la part superior perquè hi passi el cuir. Els principals estils que es veuen avui dia inclouen:
    • Fillis: Un disseny amb una banda de rodament gruixuda i branques que s'eleven fins a la vista en una forma triangular arrodonida.
    • Prussià: Un disseny més rodó i lleuger.
  • Estreps de seguretat. Hi ha diversos dissenys pensats per alliberar el peu més fàcilment en cas de caiguda. Un estil té una branca exterior corbada, en lloc de recta. Altres dissenys presenten una branca exterior trencadissa que es desprèn amb prou pressió, alliberant el peu.
  • Estreps de sella lateral: solen tenir un ull lleugerament més gran per adaptar-se al cuir d'estrep més gruixut d'una sella lateral.
  • Altres dissenys: tenen juntes o frontisses a les branques dels estreps per permetre que es flexionin. Tanmateix, un model va ser retirat del mercat el 2007 a causa de la tendència de les frontisses a trencar-se.[39]

Sistemes d'equitació

[modifica]

Entre els diversos sistemes d'equitació cal considerar el tipus de sella i els estreps emprats en cada cas.

  • Brida. L'equitació a la brida es basava en portar els estreps llargs, amb els gambals ajustats per a permetre que el genet cavalqués amb les cames estirades. (En castellà "a la brida" o "a la guisa" eren expressions equivalents).
  • Gineta[40]
  • Bastarda[41]
  • Estradiota[42]
  • Soldat de cuera. Vegeu imatge.
    • Els estreps eren de fusta i tancats per a protegir el peu del genet.[43]
  • Comanxe[44]
  • Mexicana.[45]
  • Criolla chilena
  • Criolla argentina[46]
  • California[47]
  • Texas[48][49]
  • Japó.[50]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Diversos autors. Encyclopædia Britannica. A Dictionary of Arts, Sciences, Literature, and General information (en anglès). 11a ed.. Encyclopædia Britannica, Inc., 1910-1911 (actualment de domini públic) [Consulta: 2 març 2009].
  2. ↑ «stirrup». A: , 2009.
  3. 1 2 3 4 5 6 7 Dien, 1986.
  4. ↑ Hobson, John M. (2004). The Eastern Origins of Western Civilisation. Cambridge University Press, p. 103. ISBN 978-0-521-54724-6.
  5. ↑ George T. Dennis. Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy. University of Pennsylvania Press, 2001, p. 13–. ISBN 9780812217728.Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy; George T. Dennis
  6. ↑ Bayarsaikhan, Jamsranjav; Turbat, Tsagaan; Bayandelger, Chinbold; Tuvshinjargal, Tumurbaatar; Wang, Juan; 3 Antiquity, 98, 397, 2024, p. 102–118. DOI: 10.15184/aqy.2023.172 [Consulta: free].
  7. ↑ "16.17.4: Stirrups". In Amalananda Ghosh, ed. (1990). Encyclopaedia of Indian Archaeology, Vol. 1. p. 336
  8. ↑ Frankelius, Per SNEE European Integration Conference, 13th Annual, 2011, p. 13.
  9. ↑ «horse bridle-bit | British Museum». .
  10. ↑ Bennett, Deb (1998). Conquerors: The Roots of New World Horsemanship (1st ed.). Amigo. p. 100. ISBN 0-9658533-0-6
  11. ↑ West, Christy (February 4, 2005). "AAEP 2004: Evaluating Saddle Fit". TheHorse.com.Arxivat 2012-07-29 a Wayback Machine.. Accessed February 2, 2008.
  12. ↑ Thayer, Bill. «Ephippium». LacusCurtius – Smith's Dictionary of Greek and Roman Antiquities, 04-09-2013. [Consulta: 23 octubre 2022].
  13. ↑ Dien, 1986, p. 44.
  14. ↑ Bayarsaikhan, Jamsranjav; Turbat, Tsagaan; Bayandelger, Chinbold; Tuvshinjargal, Tumurbaatar; Wang, Juan; 3 Antiquity, 98, 397, 2024, p. 102–118. DOI: 10.15184/aqy.2023.172 [Consulta: free].
  15. ↑ Farrokh, Kaveh. The Armies of Ancient Persia: The Sassanians. Pen and Sword, 2014. ISBN 9781473883185.
  16. ↑ Hobson, John M. (2004). The Eastern Origins of Western Civilisation. Cambridge University Press, p. 103. ISBN 978-0-521-54724-6.
  17. ↑ Woolf, Greg. Ancient civilizations: the illustrated guide to belief, mythology, and art. Barnes & Noble, 2007, p. 227. ISBN 978-1-4351-0121-0.
  18. ↑ Graff, 2002, p. 42.
  19. ↑ Friday, Karl (2004). "Samurai, warfare and the state in early medieval Japan". Psychology Press. p. 98.
  20. ↑ Blair, Claude and Tarassuk, Leonid, eds. (1982). The Complete Encyclopedia of Arms and Weapons. p. 17. Simon & Schuster. ISBN 0-671-42257-X.
  21. ↑ Bayarsaikhan, Jamsranjav; Turbat, Tsagaan; Bayandelger, Chinbold; Tuvshinjargal, Tumurbaatar; Wang, Juan; 3 Antiquity, 98, 397, 2024, p. 102–118. DOI: 10.15184/aqy.2023.172 [Consulta: free].
  22. ↑ Fields, Nic. The Hun: Scourge of God AD 375–565. Osprey, 2006, p. 50. ISBN 978-1-84603-025-3.
  23. 1 2 3 4 5 6 7 Curta, Florin. The other Europe in the Middle Ages: Avars, Bulgars, Khazars and Cumans.. Kononklijke Brill N.Y., 2007. ISBN 978-9-00-416389-8.
  24. ↑ See George T. Dennis (ed.), Maurice's Strategikon, p. XVI; for contrary views, Lynn White, Jr., Medieval Technology and Social Change, Oxford University Press, 1964, notes, p. 144.
  25. ↑ Maurice, The Strategikon, p. 13.
  26. ↑ Irfan Shahîd (1995), Byzantium and the Arabs in the sixth century, Volume 2, Part 2. Harvard, Massachusetts: Dumbarton Oaks. p. 575.
  27. ↑ Shahîd, p. 612.
  28. ↑ Seaby i Woodfield, 1980, p. 90.
  29. 1 2 Seaby i Woodfield, 1980, p. 91.
  30. 1 2 Seaby i Woodfield, 1980, p. 92.
  31. ↑ Christiansen, Eric. The Norsemen in the Viking age. Blackwell, 2002, p. 175. ISBN 0-631-21677-4.
  32. ↑ Seaby i Woodfield, 1980, p. 87.
  33. ↑ "World Decade for Cultural Development 1988–1997". World Decade Secretariat, UNESCO.
  34. ↑ Law, Robin Past and Present, 1, 1976, p. 112–132. DOI: 10.1093/past/72.1.112.
  35. ↑ Medieval Technology and Social Change, Author Lynn Townsend White, Publisher, Oxford University Press, 1964, ISBN 9780195002669
  36. ↑ See, e.g. Bullough, D. A. (1970), English Historical Review (1970) and Bachrach, Bernard S. (1970), "Charles Martel, Mounted Shock Combat, the Stirrup, and Feudalism", in Studies in Medieval and Renaissance History.
  37. ↑ Treeless vs. Conventional Saddles: Back Pressure Evaluated
  38. ↑ "Treeless Saddles" Web site accessed Feb 2, 2008
  39. ↑ «Stübben Steeltec Horseback Riding Stirrups Recalled Due to Fall Hazard». U.S. Consumer Product Safety Commission, 08-08-2007.
  40. ↑ de Aguilar, P. Tratado de la cavalleria de la gineta. - Malacae 1600 (en castellà), 1600 [Consulta: 17 agost 2023].
  41. ↑ de Soto y Abbach Clonard, S.M.. Historia orgánica de las armas de infantería y caballería españolas, 2: desde la creación del ejército permanente hasta el día (en castellà). D. B. Gonzalez, 1851, p. 265 [Consulta: 17 agost 2023].
  42. ↑ Labernia, P. Novísimo diccionario de la Lengua Castellana, con la correspondencia Catalana (en castellà). Espasa hnos., 1866, p. 1116 [Consulta: 17 agost 2023].
  43. ↑ Romero, L.A.P.; Ferreiro, G.V.; Téllez, F.R.. Soldados, Armas y Batallas en los grafitos históricos (en castellà). Archaeopress Publishing Limited, 2023, p. 72. ISBN 978-1-80327-196-5 [Consulta: 18 agost 2023].
  44. ↑ Ewers, J.C.. The Horse in Blackfoot Indian Culture: With Comparative Material from Other Western Tribes. U.S. Government Printing Office, 1955, p. 71 [Consulta: 17 agost 2023].
  45. ↑ B, F.C.; Ediciones, T. Jinetes y caballos, aperos y caminos: La historia desde las anécdotas (en castellà). Trama Ediciones, 2014, p. 206. ISBN 978-9978-369-57-9 [Consulta: 18 agost 2023].
  46. ↑ Lugones, L.; Ara, G. El payador y antología de poesía y prosa (en castellà). Biblioteca Ayacucho, 1979, p. 46. ISBN 978-84-660-0014-7 [Consulta: 17 agost 2023].
  47. ↑ Bancroft, H.H.. California pastoral. 1888 (en polonès). History Company, 1888, p. 447 [Consulta: 17 agost 2023].
  48. ↑ Cook, J.H.. Fifty Years on the Old Frontier: As Cowboy, Hunter, Guide, Scout, and Ranchman. Papamoa Press, 2019, p. 134. ISBN 978-1-78912-304-3 [Consulta: 17 agost 2023].
  49. ↑ Livingston, P. Cavalcade of American Saddles. Page Publishing, Incorporated, 2022, p. 36. ISBN 978-1-6624-7647-1 [Consulta: 17 agost 2023].
  50. ↑ Stone, G.C.. A Glossary of the Construction, Decoration and Use of Arms and Armor: in All Countries and in All Times. Dover Publications, 2013, p. 1 (Dover Military History, Weapons, Armor). ISBN 978-0-486-13129-0.

Bibliografia

[modifica]
  • Azzaroli, Augusto. An Early History of Horsemanship. Massachusetts: Brill Academic Publishers, 1985. ISBN 90-04-07233-0. 
  • Barua, Pradeep (2005). The State at War in South Asia. Nebraska: University of Nebraska Press. ISBN 0-8032-1344-1.
  • Chamberlin, J. Edward (2007). Horse: How the Horse Has Shaped Civilizations. Moscou: Olma Media Group. ISBN 1-904955-36-3.
  • Encyclopedia of Indian Archaeology (Volume 1). Edited by Amalananda Ghosh (1990). Massachusetts: Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-09264-1.
  • Graff, David A. Medieval Chinese Warfare, 300-900. Londres: Routledge, 2002. ISBN 0415239559. 
  • Lazaris, Stavros, "Considérations sur l'apparition de l'étrier : contribution à l'histoire du cheval dans l'Antiquité tardive", in: Les équidés dans le monde méditerranéen antique. Actes du colloque international organisé par l'École française d'Athènes, le Centre Camille Julian et l'UMR 5140 du CNRS (Athènes, 26-28 Novembre 2003), A. Gardeisen (ed.), Lattes, 2005, p. 275-288
  • Woods, Michael, Woods, Mary B. (2000). Ancient Transportation: From Camels to Canals. Minnesota: 21st century Books. ISBN 0-8225-2993-9.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estrep_(hípica)&oldid=37085305»