Estrep (hípica)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Representació d'una divinitat kuixan amb un estrep, cap a l'any 150 aC. Museu Britànic

L'estrep és un objecte de metall o altres materials fixat a la sella de muntar mitjançant els gambals que permeten que el genet introdueixi els peus en ells per a recolzar-se mentre cavalca i fins i tot per posar-se dret sobre ells, quan li convingui, per exemple: lluitant en una batalla.

Història[modifica]

Antic estrep espanyol de plata. La imatge correspon al patrimoni dipositat al Museu de l'Indi i del Gaucho "Washington Escobar", Tacuarembó
Un estrep de treball modern

Els primers estreps consistien en una corda que unia la sella i el dit gros del peu del genet. Aparegueren a l'imperi Kushan (actual Índia) entre el segle I i el II aC. D'allí van passar a la Xina cap a l'any 300, on, per raó del clima més fred de la zona, van començar a lligar-se al voltant del peu calçat, i no només sobre el dit. Poc després, la corda original fou reemplaçada pel ferro.

Des de la Xina l'ús de l'estrep es va estendre als nòmades mongols de l'Àsia Central, a Corea i al Japó. Els huns els van introduir a Pèrsia al segle IV i a Europa cap al segle V, encara que no hi ha notícies de la seva adopció per la cavalleria imperial romana fins a aproximadament un segle més tard (ja després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident).[1] Cap a l'any 600 dC, els àvars eurasiàtics havien estat empesos a l'oest des de les estepes pels turcs, i van introduir l'estrep a Europa. Al seu torn, els àrabs el prendrien dels perses i els bizantins.

Per la seva banda, els invasors germànics de l'Imperi Romà van adoptar ràpidament l'ús d'estreps. Això va millorar l'eficàcia de les seves tropes muntades fins a tal punt que va facilitar la derrota a la batalla d'Adrianòpolis (378), del model clàssic de la legió romana, fet que va causar una crisi militar sense precedents. L'estrep, que permetia al genet lluitar amb comoditat i maximitzava l'impacte de la càrrega, pràcticament havia jubilat al millor exèrcit de la història, i havia iniciat una nova era a Europa: la de la cavalleria cos que dominaria els camps de batalla medievals durant més de mil anys. (Fora d'algun cas particular com el dels almogàvers).

Referències[modifica]

  1. George T. Dennis. Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy. University of Pennsylvania Press, 2001, p. 13–. ISBN 9780812217728. Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy; George T. Dennis

Bibliografia[modifica]

  • Azzaroli, Augusto. An Early History of Horsemanship. Massachusetts: Brill Academic Publishers, 1985. ISBN 90-04-07233-0. 
  • Barua, Pradeep (2005). The State at War in South Asia. Nebraska: University of Nebraska Press. ISBN 0-8032-1344-1.
  • Chamberlin, J. Edward (2007). Horse: How the Horse Has Shaped Civilizations. Moscow: Olma Media Group. ISBN 1-904955-36-3.
  • Encyclopedia of Indian Archaeology (Volume 1). Edited by Amalananda Ghosh (1990). Massachusetts: Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-09264-1.
  • Graff, David A. Medieval Chinese Warfare, 300-900. London: Routledge, 2002 (Warfare and History). ISBN 0415239559. 
  • Lazaris, Stavros, "Considérations sur l’apparition de l’étrier : contribution à l’histoire du cheval dans l’Antiquité tardive", in: Les équidés dans le monde méditerranéen antique. Actes du colloque international organisé par l’École française d’Athènes, le Centre Camille Julian et l’UMR 5140 du CNRS (Athènes, 26-28 Novembre 2003), A. Gardeisen (ed.), Lattes, 2005, p. 275-288 [1]
  • Woods, Michael, Woods, Mary B. (2000). Ancient Transportation: From Camels to Canals. Minnesota: 21st century Books. ISBN 0-8225-2993-9.

Fonts addicionals[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estrep Modifica l'enllaç a Wikidata