Edons
| Tipus | grup humà i grup ètnic mític  |
|---|
Els edons, edonis o edonesos[1] (grec antic: Ἤδωνες o Ἤδωνοι, llatí: Edones o Edonii) van ser un poble traci. Ocasionalment, els poetes grecs i llatins usaven el seu nom com a metonímia per designar la totalitat de la nació dels tracis.[2]
Segons Tucídides, els edons de Tràcia vivien a la dreta del riu Estrímon fins a Migdònia, però en van ser foragitats pels reis temènides de Macedònia. Es traslladaren a l'est, i habitaren la contrada posteriorment coneguda com a Edònida, a l'esquerra de l'Estrímon, fins al riu Nestos.[2] En aquesta zona, rica en mines d'or i plata, rivalitzaren amb els grecs de Tasos i, posteriorment, amb els atenesos, que guerrejaren amb els edons per la fundació d'Amfípolis. A Dàton o a Drabesc morí el general atenès Sòfanes en una batalla amb els edons.
Entre les ciutats dels edons hi havia Fagres, Drabesc i Pèrgam, en el seu territori s'hi establiren colònies gregues com Amfípolis, Eíon o Mircinos. Els edons van ser inclosos a la Província romana de Macedònia l'any 167 aC, segons Titus Livi.[2]
Un personatge destacat d'aquest poble va ser el rei Geta, que residia segurament a Drabesc i explotava les mines del país. Licurg, fill de Driant, va ser un mític rei dels edons, castigat per Dionís quan no va permetre el seu culte.[2]
Les monedes dels edons (un sàtir portant una nimfa) són semblants a les dels oresquis, que probablement eren els seus veïns. Els sàtirs apareixen a les monedes simbolitzant als satres de la llegenda de Dionís, que era adorat a les muntanyes del Pangèon i l'Orbelos.[2]